MOH80-El Forcall-H32
-BÉ EUGENIO COMENÇAREM PERQUÈ ME DIGA EN QUIN ANY VA NÈIXER I ON...
-Jo a Palanques vaig nàixer l'any 19... 33 me pareix que és, tinc 73 ara, 73 anys hai fet este mes passat.
-1932... ALESHORES
-32, 32 pot ser, no sé
-MOLT BÉ, I VA NÈIXER A PALANQUES...
-Sí, al terme, en un mas el mas de Molinos, [riu] en el terme de Palanques.
-NO EN EL POBLE SINÓ EN EL TERME, EN UN MAS
-Sí, sí
-I QUI VIVIA EN EIXE MAS QUAN VA NÈIXER VOSTÉ?
-Pos els meus pares i germans, i... [riu] i la meua agüela [riu]
-I EL MAS ERA DE QUI? DE QUI ERA EL MAS?
-Nostre, ere de la part de ma mare, és que mare se va morir de jove, natros se vam quedar sense mare i el mas era nos- de la part d'ella, que el que va entrar ja en allí va ser mon pare, mon pare es va criar allí al molí de Palanques allí a la vora del molí antes n'hi havia una atra casa i se va criar allí al molí, i quan entrà de gendre allí al mas, nostre.
-I SA MARE ERA LA PRIMERA FILLA DEL MAS?
-No eren moltes germanes, ui, tenien set, huit germans, antes n'hi havia molta família en tots los puestos.
-I, QUE VA ENTRAR DE GENDRE QUÈ SIGNIFICA?
-Que es va casar allí i es va posar al mas aquell a..., va entrar... se va casar amb ma mare que ma mare se va criar al mas aquell de Molinos, i ell va entrar allí, se va casar en ella i se va quedar allí i avant, i a les atres germanes, als atres germans els donaen un dot de tres o quatre mil pessetes en aquells temps, el que li donaven tres o quatre mil pessetes ja era casa bona [riu] i l'atre pues se quedà allí l'amo del mas i avant, en la meua mare.
-I AIXÒ VA SER SA MARE QUE SE VA QUEDAR DE AMA DEL MAS.
-Sí, sí.
-I VA TINDRE... LA SEUA MARE TENIA GERMANS TAMBÉ O SOLAMENT GERMANES?
-Germans tamé en tenia, tamé.
-I ALS GERMANS LI VAREN DONAR DOT?
-A tots igual, a tots.
-DOT ELS VAN DONAR. QUÈ ERA AIXÒ?
-Pos diners, uns pocs diners i avant, lo que podien i alguns algun tros de finca perquè no tenien prou diners pa donar-lis a tots [riu]
-QUAN NO TENIEN DINERS DONAVEN...
-Un tros de terra del mas, llevaven un tros de la finca de terra, un tros de la parcel.la encà que no fore molt gran, aixina s'arreglaven [riu]
-PERÒ AIXÒ... AHÍ JA HAVIEN MORT ELS SEUS AGÜELOS O NO? O ENCARA VIVIEN?
-La meua agüela encà vivie, la vaig conèixer, al meu agüelo ja no, ja no el vaig conèixer jo.
-I ABANS DE MORIR-SE S'AGÜELO VA FER, VA DECIDIR QUE SA MARE SE QUEDARA AMB EL MAS.
-Ah claro, s'havia de quedar un o atre, a tots los masos feen igual, perquè eren molta família i a tots los puestos passe igual, i se quedae uno perquè no havien d'anar partint el mas en set o huit tros- parts, un tros a cada germà
-PER QUÈ NO SE PARTIA?
-Ah perquè mira, és que aixina ja no seria mas ni serie res ja, si escomençaen a fer trossos, com és terreno mísero això, que no és cap terreno ric com per ahí baix, com per València i per ahí, això és montanya, això és terreno pobre i no, i claro, i el que se quedae allí pues se fee càrrec de cuidar als agüelos tamé mentre visqueren, com entonces la gent vella no cobrae com ara, no cobraen de la seguridad social ni tenien cap aseguro ni res, pues el que dixaen amillorat allí, li dien l'amillorat el que es quedae allí, pues se fee càrrec de cuidar els agüelos mentres visquere i estaen allí en ells i avant, hasta que se morien.
-LI DEIEN L'AMILLORAT
-Això, bueno... sí... un o atre s'havie de quedar perquè si eren set o huit germans no havien d'anar fent un tros a cadaú, ací al Forcall igual que a tots los puestos eixos masos ja estarien tots a trossos si hagueren fet això, a tots los puestos feen igual [assenteix amb el cap].
-O SIGA QUE NO SEMPRE ERA EL XIC EL QUE SE QUEDAVA AL MAS... EN EL CAS DE LA SEUA MARE SE VA QUEDAR LA XICA.
-Sí, el que n'hi-, bueno, n'hi havie puestos que se quedava el major, altres puestos... segons com venie la cosa això.
-PERÒ COM SE DECIDIA? EL SEU AGÜELO PER EIXEMPLE COM VA DECIDIR QUE FÓRA SA MARE? AIXÒ HO SAP VOSTÉ?
-Jo no ho sé no, perquè...
-PERÒ NO ERA LA MAJOR...
-No, la major no era, ai mira, perquè se veu que uno o atre s'havia de quedar i avant, això com...
-HO VA DECIDIR AIXINA.
-Sí.
-I EL SEU PARE VIVIA ALLÍ EN EL MOLÍ, AL COSTAT DEL MOLÍ.
-Se va criar allí de jove, ell va estar treballant a Cuba i va... después se va casar i avant, va entrar allí al mas i...
-VA TREBALLAR A CUBA?
-De jove sí, anaen a treballar allà, com ara vénen els immigrants estos ací, el, mon pare va anar a Cuba de jove, a treballar a Cuba i els, ells eren molts germans tamé, els germans de mon pare, i dos se van quedar allà, i ara quan el règim de Fidel Castro, uno va marxar, el que va voler marxar d'allí, el que no li agradae aquell règim me pareix que el van deixar marxar, va marxar allí als Etats Units, a Miami o no sé a on, però ara ja... ja s'hauran mort, casi ni sé... tinc una ger- una cosina que estae casà en un metge, ixe any va estar per ací, però jo no la vaig vore, com són tanta quadrilla, ni tinc la direcció ni tinc res ja [riu].
-SE'N VA ANAR A CUBA I VA FER ALLÍ DINERS O...
-Ai... pocs o molts sí, ui entonces marxaen molts i a Buenos Aires i a on podien, molta gent marxae.
-PER QUÈ SE N'ANAVA LA GENT?
-Mira perquè segur que n'hi havie, ací n'hi havie, eren molts, i com n'hi havie misèria per ací, pues anaven allà, después portaven quatre, entonces si portaen deu mil pessetes ja ere una cosa [riu].
-I ENVIAVEN ELS DINERS ACÍ O NO?
-Ai, ells els portaen, quan venien, els devien portar, perquè quan va anar mon pare ell ja tenie dos o tres germans més gran d'ells, més vells qu'ell que ja estaen allí i después pos, per això entre lo que va portar d'allà de Cuba, i lo que li van donar ahí i això pues se van poder fer el mas eixe tot pa n'ells, pa' ma mare i an ell, i ell i avant [riu].
-I SON PARE, SA MARE, EL SEU AGÜELO SÍ QUE LI VA SEMBLAR BÉ QUE SA MARE SE CASARA AMB EL SEU PARE...
-Ai, jo no sé, com natros no havíem nascut encara [riu] claro que li havia de paréixer bé.
-PERQUÈ SI S'ANAVA A QUEDAR AMB EL MAS LA SEUA MARE, EL SEU AGÜELO MIRARIA AMB QUI S'ANAVA A CASAR...
-Home claro, sí, estae aixina entonces, i avant, entonces el que se fea una finca aixina d'ell, ja ere, ja ere ric pa molts, que molts no podien arribar a tindre un tros aixina, perquè la, com n'hi havie tanta misèria...
-PERQUÈ EN ELS MASOS D'ACÍ DEL FORCALL O DE PALANQUES O LO QUE FÓRA, AIXÒ SE MIRAVA MOLT EN QUI ES CASAVA LA GENT?
-Ai, sempre s'ha mirat això [riu] això sempre s'ha mirat, però...
-PERÒ MOSATROS HEM SENTIT A DIR QUE N'HI HAVIEN ARREGLOS I COSES...
-Home! cada puesto passae un cas, això... mira
-VOSTÉ CONEIX ALGUN CAS D'ARREGLOS?
-No!, bueno... sí lo que passa és que... ahí quan se posae uno com la meu mare havien de fer un escritura com a que, perquè si no, i ahí al molí que es va criar mon pare no van voler fer escritura, i ara después ho van moure i va haver més jaleo que san- eixe molinet d'ahí, l'home d'eixa molinera, bueno, el tio meu el pare d'eixe moliner, l'home d'eixa que vau parlar vosatres, pos no va voler firmar, és que no van fer escritura però van fer renúncies com a que renunciaen a favor del que es quedae allí d'amo com aquell que diu, i les va fer firmar les va fer un secretari que n'hi havia allí al poble de Palanques i les va fer firmar i el que les va firmar pos no tenia res que reclamar, i el pare d'eixe moliner no va voler firmar, com ere el major [riu] i també es va criar en madrasta i també renyia i això que passae, ell no va voler firmar i ara estos anys ho van tornar a moure i ahí van tindre juís en abogats i van tindre faena [riu]
-PERÒ ELS SEUS PARES SÍ QUE VAREN FIRMAR UN...
-Sí, sí.
-I AIXÒ COM SE FEIA? PER EIXEMPLE QUÈ ERA? UN PAPER?
-Un paper que fee el secretari del poble, uno que sabia de lletra, com a que renunciaen a favor de l'atre que es quedae la finca, i avant, i ho firmaen com a que havien renunciat, com a que constae que li havien donat la part d'ell an ell, a l'atre, li passaen la part d'ell a l'atre, però sense fer escritura i això pues no val, home si firmen claro que val però com eixe no va firmar, el pare d'eixe moliner no va firmar, pues después van tindre jaleo, home encà no fa molts anys que estaen ahí, se van gastar ahí molts diners, bah! [fa onomatopeia de despreci], mira...
-O SIGA QUE EL SEU PARE EN EIXE CAS RENUNCIAVA A LA FINCA, NO?
-Això, firmae el paper com a que estae conforme de renunciar, li passae la part a l'atre germà i avant, que es quedae allí d'amo, com aquell que diu, de la finca, i això només ho va fer un secretari que n'hi havia allí al poble, però claro, posar la firma, firmes una cosa perquè estàs conforme [riu]
-I ES QUEDAVA D'AMO CUIDANT A...
-Sí igual que als atres puestos, un germà i avant, un atre germà de mon pare es va quedar.
-I DIU QUE EL PARE DEL MOLINER ESTE NO VOLGUÉ FIRMAR? PERQUÈ ERA EL MAJOR?
-Dels germans de mon pare tamé eren molta quadrilla, i aquell ere dels més grans tamé, dels major, i an aquell li van donar la mola de moldre farina, perquè ademés de la mola de moldre farina, allí n'hi havia un molí de moldre farina, i al moliner eixe només li varen donar la mola, i volia una mica de terra tamé perquè pa' colli-se verdura i això, i no estae mai conforme i no va voler firmà, i com ere el major pos no li va voler firmar el paper eixe i ara ho van moure tot estos anys, ja fa anys que, fa més de vint anys d'això, i avant.
-PERQUÈ LA GENT LO QUE PREFERIA QUÈ ERA, UN TROS DE TERRA?
-Claro.
-PER A PODER-SE PLANTAR COSES...
-Claro, claro [riu] com no estem mai conformes, sempre volem més, ah...
-I SON PARE SE'N VA ANAR A VIURE ALLÍ AL MAS, I ALESHORES ESTAVA, EL SEU AGÜELO, PERQUÈ LA SEUA AGÜELA JA S'HAVIA MORT, NO?
-No, no l'agüela és la que se va morir més tard, el meu agüelo ja no el vaig conèixer, ja no.
-I A L'AGÜELA SÍ.
-Sí, sí a l'agüela sí, ui.
-I PER EIXEMPLE QUI DUIA LA CASA ALLÍ EN EL MAS, QUI DUIA LA CASA?
-Ah pos mon pare i avant.
-SON PARE TREBALLAVA...
-Sí, i nosatros tamé, nosatros tamé, tan prompte com vam poder, mira, quan tenies dotze o tretze anys en ves d'estudiar a treballar entonces [riu].
-I QUÈ FEIEN ALLÍ EN EL MAS, DE QUÈ TREBALLAVEN?
-Pues mira en matx-, en caballeries d'eixes, o matxos o mul.les conforme... i llaurar i... la terra i sembrar i avant, se fea el monte.
-TENIEN MOLTA TERRA?
-Sí que n'hi havie, però és agra, és pobra no, no és molt bona eixa terra... home, als horts, on n'hi havie una font feen un hort i n'hi havien basses pa regar, i allò ho abonaves molt del fem que fees del ganao que tenies i, pues allí se collie la verdura i pataques i tomates i tota la... però el monte de secà pos allí només el blat i avant, ara acabant noviembre o això se sembrave el blat i ara al mes d'abril i maig si plovie, com ara ací, se fee la collita i, quan s'assecava allí al juny o al juliol que estae sec se segae i au!, entonces a trilla'l en matxos allí en una era, com un tros de plaça d'eixa plana i posaen allí estés tot el blat i au, a fer correr els matxos per allí damunt pa destros- moldre, después detrás els enganxaen uns trills de fusta que tenien unes pedres de pedrenyar que tallaen, i com unes serretes de ferro, una cosa ampla de fusta que li díem el trill, l'enganxaen detrás dels matxos, allí podies anar sentat o dret damunt [riu] i a fer córrer els matxos i com més corrien més se destrossae, més se molie.
-I AIXÒ ÉS EL QUE FEIA VOSTÉ? PER EXEMPLE
-Sí, uei!
-DES DE XICOTETS TREBALLAVEN JA PER AL MAS?
-Sí, uei claro, no veus que natros vam anar a escola a Palanques, però n'hi havia una dona de Castelló, com ella sabia poc, natros vam adependre molt poca lletra, vam anar molt a escola però aquella dona sabia poc tamé, i en aquells anys, després de la guerra que anàem xics i xiques tots junts, com no n'hi havie molta gent, però aquella dona sabie poc, ara deprenen molt més la gent jove, ara, bah! entonces res, però mira... i mira, [baixa la mirada] aixina se vivie i tan pronte... i quan no guardar el bestiar [riu]
-GUARDAR EL BESTIAR, TENIEN ANIMALS TAMBÉ...
-Sí, sí, una rebera d'ovelles...
-QUÈ FEIEN, VOSTÉ TAMBÉ LES DUIA... LES GUARDAVA?
-Sí, ui, el dia que no podia anar uno anava un atre, mira, un o atre havia d'anar, quan érem molt menuts vam tindre pastors de fora, sí d'Aiguaiva vam tindre un xic jove, ne trobaen i avant, és que entonces si no foren els masos molta gent no haguera minjat, perquè la de gent del poble que eren molta família, pues els traien de pastors pels masos i a on podien, perquè a casa casi no podien minjar perquè la casa que ere, és que n'hi havie cases de poble que tenien molt poca, les finques molt petites i no collien minjar pa' tots, i com diners tampoc no se'n coll- no hi havie, pos els traien de pastors o on podien, per lo menos allí minjaen.
-I AL PASTOR SE LI PAGAVA ALGUNA COSA?
-Sí, li do-, mira uno del meu temps o això que ere de Palanques se va... ací al terme de Forcall, va pujar de pastor i li donaen 500 pessetes a l'any [riu] con que mira, i minjar i avant, minjar sí però diners, tu saps 500 pessetes a l'any? mira els diners que n'hi havien [riu]
-I LI DONAVEN EL MENJAR, PERÒ VIVIA ALLÍ EL PASTOR?
-Sí, els domenges quan d'això li donaen festa, marxae a casa a canviar-se roba o..., però sempre ahí en els amos, perquè a eixos masos vivien els amos tamé de la finca, de la ravera del bestiar i...
-I EN EL CAS DEL MAS ESTE DE SA MARE, AHÍ QUI ERA EL QUE... MANAVA EL SEU PARE?
-Ah! cl-, sí, sí, sí.
-I L'AGÜELA NO MANAVA?
-Home l'agüela ja, com ere vella ja no...
-JA NO...
-Claro, no i ademés que com ell va posar tot lo que li van donar allí i lo que va portar de Cuba i això ho va posar allí a la finca eixa, pues ja tenie part tamé, vull dir que ademés... ara que, saps lo que va passar? que ahí es veu que ell ho va posar i com no ho va posar a cap puesto, no constae a cap puesto com que va posar allò, quan se va de, com se fa de bona fe, ell no pensae que ma mare es moriria, pues claro, pues ara después se veu que la finca és nostra, dels meus germans i de mi... pos sí.
-I QUAN GERMANS EREN VOSTÉS?
-Nosatros quatre, una germana, dos germans que tinc allà a Rubí i a Sabadell, n'hi ha dos allà i jo, una germana que ere major, que aquella ja va morir.
-TENIA UNA GERMANA MAJOR...
-Sí, tenia cinc anys més que jo
-I SA MARE SE VA MORIR, QUAN?
-Allà quan natros encara érem menuts.
-QUAN ENCARA EREN MENUTS?
-Sí bueno, jo tenia set o huit anys, no me'n recorde jo, después de la guerra, no veus que érem quatre germans i es veu que estae pa' tindre un atre i es veu que es va voler fer alguna cosa que li va dir algú de fer-se'l desaparéixer, ja degué estar molt avançat, i se veu que se degué prendre alguna porqueria, com entonces estaen tan atrassats la gent, a lo millor consells que li van donar les veïnes o... se veu que allò la va matar i avant, estae pa tindre família, se veu que estae avançat...
-PERQUÈ ALLÍ EN ELS MASOS, SENSE METGES NI RES, QUAN ALGÚ CAIA MALALT, QUÈ FEIEN?
-Estae a Sorita el mas, un metge n'hi havie, els metges igual venien, igual, i practicants... però bueno, els adelantos que n'hi han ara no n'hi havien, entonces claro.
-I EL SEU PARE SE VA TORNAR A CASAR? O NO?
-Sí, sí.
-ES VA TORNAR A CASAR...
-Sí, per això se vam criar en madrastra natros, ja nos ha tocat patir tamé, ja [riu]
-SÍ? PER QUÈ?
-I ademés que com en la madrastra tamé va tindre dos xiques, pos en tindre família què? a vore, natros ja [riu] a les que volia ere a les filles d'ella no? [riu] als demés... ah sí.
-AIXÒ PASSAVA?
-[riu] Ah! sí, ja ho crec que passava, ai sí, jo tamé hai patit, tamé, en esta vida, sort que tinc molta salut, que sinos [baixa la mirada] nxt! no veus que la madrasta ere, s'havia criat per estos masos que no s'havia de lletra ni de... bah! la gent d'entonces... va entrar allí...
-I SON PARE QUÈ? LA VA VORE, SE VA ENAMORAR D'ELLA I SE VA CASAR AMB ELLA? AIXÍ?
-Oi mira, no lo que passa és que claro se va quedar de viudo de jove i natros tots érem joves i claro, pa' no casar-se tamé ere mal plan perquè claro, allí què, és que una dona en una casa fa falta, sinós... per un cap ho va fer bé de casar-se, però después vénen les desaveniències i les coses, perquè bah! al haver tanta quadrilla, pues què vols? ademés que la que no és mare només busque pues el mal [riu] la mare tot ho apanye, però la que no és mare... i después quatre consells que arreplegae de pels pobles, és que als pobles menuts la gent de fora encà fa més mal que [riu] que les enveges que n'hi ha hagut sempre i... només disfruten a lo millor de posar mal a la casa d'un atre, sí.
-I CLARO, VA TINDRE DOS FILLES M'ESTÀ DIENT?
-Sí, sí.
-I DIU QUE NO ELS TRATAVA IGUAL A VOSTÉS QUE A LES SEUES FILLES...
-Bah! sí pues això, tot passa igual, les filles sempre són filles, les que no són fills mh!
-I ENTRE VOSTÉS, VOSTÉ I ELS SEUS GERMANS I EIXES DOS XIQUETES, SE TRATAVEN COM A GERMANS?
-Síi, bah!
-SE DUIEN BÉ, AHÍ NO HI HAVIA PROBLEMA...
-Noo, bah! però mira, però encà que no vullgues als de... perquè al final sempre n'hi ha coses
-I SON PARE QUÈ FEIA?
-Pues treballar com natros i avant allí al mon-
-NO PERÒ ME REFERISC AMB... TOT EIXE CONFLICTE, BUENO, CONFLICTE O...
-Ai! sí, pues ell que havia de fer, ell, no veus que per tindre a n'ella contenta moltes vegades havia de fer coses que no eren de raó [riu] i al remat una dona fa molt de mal sí, sí, perquè al remat té que passar per lo que...
-COM QUINES COSES DIU VOSTÉ QUE POT FER MOLT DE MAL?
-Pues bueno, com aixís que a lo millor voler uno més que a l'atre, o alabar a uno i a l'atre desprecia'l, la mare això no ho fa, però la que no és mare [riu].
-PERÒ EL MAS ERA DE SA MARE...
-Ah! per això, per això, per això mos tenien enveja tamé, perquè com les filles d'ella no tenien part al mas, [riu] pues ella dia, "mira estos tenen mas, i estes meues no" [riu]
-PERQUÈ ENCARA QUE SE CASÉS, LA DONA ESTA, ENCARA QUE SE CASÉS AMB SON PARE D'HERÈNCIA A LES FILLES NO ELS TOCAVA EL MAS, O SÍ?
-No, no, no, del mas no tenien part perquè el mas venie de la part de ma mare.
-COM ERA DE LA PART DELA MARE, SOLAMENT ELS TOCAVA ALS FILLS DE LA MARE...
-[assenteix amb el cap] Ssss sí.
-I AL SEU PARE LI TOCAVA ALGUNA COSA?
-A no, ell lo únic que els diners que va posar allí, quan se va casar que va posar els diners allí, si haguera fet, haguere fet un paper com que posava els diners allí però és veu que no va fer res, perquè se fa de bé a bé això, i no ho pense uno en el mal, de que es moririe ma mare tan jove, pos mira, ara que és igual tots estos anys, tot lo que vam produir tots estos anys tamé va ser pa n'elles, a natros mos va quedar la finca, però diners, els diners van ser pa n'elles, pa les germa-... pa les filles d'ella i avant.
-PERQUÈ QUAN ES VA MORIR SA MARE, COM S'ARREGLA... COM S'ARREGLAREN TOTS ELS PAPERS? PERQUÈ S'AGÜELA ENCARA VIVIA?
-Sí, encà vivia...
-QUAN SE VA MORIR SA MARE S'AGÜELA ENCÀ VIVIA?
-Sí encà va viure uns anys, però aix- aix- aix-
-VA CONÈIXER A LA NOVA DONA, O NO?
-Sí, sí, però això ja estae arreglat de antes quan se va casar mon pare, ja, entonces ja no... ja estae arreglat d'antes.
-QUÈ ÉS LO QUE ESTAVA ARREGLAT?
-Home que feen... van fer la escritura, al mas eixe van fer escritura a la part com que era de la nostra mare i avant, i mon pare, i bueno...
-O SIGA QUAN SE CASAVEN JA DEIEN PER EIXEMPLE QUE EIXE MAS SERIA PER ALS FILLS DE LA DONA...
-Claro
-AIXINA ERA?
-Ere de la part de la mare, però al faltar ella, pues passae a natros, al faltar ella pues som natros, claro com venie per la part d'ella la finca.
-I HI HAGUÉ ALGUN CONSELL DE FAMÍLIA O ALGUNA COSA QUAN FALTÀ SA MARE? ELS GERMANS DE SA MARE ARREGLAREN ALGUNA COSA...
-Ui sí, diu que ahí nombraen un zudó o no sé què, un home com a que va apanyar coses aixina, però ere un que estae casat en una germana de ma mare, i aquell no, no, no aclarien res, bah! com no, ademés que estaen una mica malcontents perquè com, quan el que es quede en la finca sempre ix més beneficiat que els atres que marxen, encà que els donen tot lo que se'ls dóna, i claro com això prospera tant, pues ara això valia molt, i lo que lis van donar a ells, si els van donar eixos diners i no van comprar res ara fan compte que no tenen res, si ells hagueren comprat una casa en aquells temps o una finca, pues ara valdria... puge molt i val molt, però claro van entrar de norris allà en aquella casa i hi havia terra i hi havia de tot, pos a lo millor aquells diners se'ls van posar a la cartilla, a la llibreta i què? al cap de trenta o quaranta anys aquells diners no valen pa res, com si no tinguera... i aquells encà estaen malcontents, que mos tenien enveja perquè mosatros teníem la finca, i eixa finca és molt gran i tenie molt de pinar i molt de monte, lo que ara, eixe any va haver uhn incendi i se va cremar tota, se va cremar tot, de terreno n'hi ha molt, lo que és tot montanya i n'hi havie el pinar [inintel·ligible] molt, els pins com si el sembrares ahí, però ara se va cremar i ja no serà lo que ere i ja no el veurem mai més mosatros, pa tornar a estar com estae...
-O SIGA QUE ENTRE ELS GERMANS DE VEGADES SÍ QUE N'HI HAVIEN BARALLES, CONFLICTES PER L'HERÈNCIA, NO?
-Oh bo, ui claro tota la vida n'hi han hagut, ui, no veus que al n'hi haver tanta misèria encà més [riu] tota la vida n'hi han hagut, d'enveges i bah! la gent som [riu] som roïns [riu]
-I S'AGÜELA QUÈ DEIA D'ESTA DONA QUE ES CASÀ AMB SON PARE? PERQUÈ CLAR DE TINDRE UNA FILLA EN CASA I ARA...
-Home pues ella què havia de fer, ella com ere vella ja què?callar i avant, què havia de fer?
-PERÒ LI VA SEMBLAR BÉ?
-Ai! encà que no li semblae bé què? sí, és que claro, mon pare, lo que dic, per un cap no ho va fer bé, però per l'altre clar, tots allí jóvens i una casa sense dona què? si has d'anar buscant sempre per fora no, i venien, moltes vegades venien unes ties meues, una que estae casà a Sorita, hasta que es va casar pues, i un atra que estae soltera que també va estar uns anys allí en natros, que estae allí a Catalunya, però claro pa' estar sempre les de fora aixina pues... el casar-se és millor però lo mal és pa' natros, pa'ls... el mal va ser pa natros.
-I A SON PARE MAI SE LI VA OCURRIR CASAR-SE AMB EIXA GERMANA SOLTERA DE SA MARE?
-Ai! sí, però no es va voler, es veu que no es va voler casar, no sé què passae.
-NO ES VA VOLER CASAR ELLA?
-Ssss
-PERÒ SÍ QUE HO VA PENSAR SON PARE...
-Ah sí, sí, però és que ella, estae sempre allà en Catalunya, allí en sinyors d'eixos rics, i estae, se va quedar soltera i va marxar cap allà, com les atres es van casar totes.
-I ELLA NO VOLIA VINDRE'S CAP AQUÍ? ESTAVA BÉ ALLÍ?
-Sss va estar una temporà i però después ja va tornar a marxar cap allà a casar-se...
-I AIXINA AL FINAL VA DECIDIR CASAR-SE AMB UNA DE PER ACÍ...
-Sí.
-D'ON ERA?
-De Mirambell ere aquella, eixa, la madrastra, sí pues pobre, gent pobra i avant, no sabia ni de lletra ni de res, ja pots vore lo pobres que eren els pares d'ells.
-PARLARIA CASTELLÀ, NO?
-Sí, bueno però va estar molts anys ací al terme de Forcall, allí on dic que va pujar aquell xic de pastor, que ere un mas ric, pa' n'aquells temps, va estar de crià allí, allà quan la guerra, quan va passar la guerra per ací, estae allí, i ara ja se va havear a parlar com natros, ja no parlae el castellà.
-I COM LA TROBÀ SON PARE?
-Ue! bah! per un o atre, sempre hi ha un o atre que se dien les coses, no veus que [riu] entonces estae tan habitat el terreno este, en tots los masos vivien, aquells anys després de la guerra, açò estae habitat, en tots lo masos vivie gent i... perquè ui! no veus que si no fóra pels masos no haguera minjat la gent entonces, encà que no guanyaren molt, és que per ahí no n'hi havia jornal com ara indústries o, i diners tampoc, aquells anys, bah!
-SÍ HI HAVIA GENT QUE A LO MILLOR DEIA: "NO PUES ALLÍ HI HA UNA XICA QUE ANEM A VORE... "
-Ai! clar, si en esta diu que tenie nóvios, no sé quants nóvios va tenir esta que se va casar amb mon pare, ne tenia uno ací, ahí cap a on se va acabar la gasolinera, que hi ha un mas que li diuen la Grallera, que diu que los, no pocs anys va festejar en ella, no sé com no se va quedar en aquell que, aquell me paeix que ere solter, no ere viudo però segur que deguera ser pobre, o no sé, la qüestió es que se va casar amb mon pare que ere viudo [riu]... ah!... pues sí.
-I VOSTÉ SE'N RECORDA D'ESTAR ALLÍ AMB LA SEUA AGÜELA I... TENIA UNA BONA RELACIÓ AMB LA SEUA AGÜELA?
-Ah! natros sí, natros sí, ah! ells mira, bah! l'agüela com ja ere vella, ja ella què, ja callae, vull dir que no es posae en res, que s'havia de posar ja...
-QUANTS ANYS TINDRIA S'AGÜELA?
-Ah! no sé, no sé, a lo millor 80 o no sé quina edat tenia quan se va morir.
-I FEA ALGO S'AGÜELA DURANT EL DIA?
-No! què havia de fer? no! entonces no podien...
-NO AJUDAVA A CUINAR O...
-No!, ademés que ja...
-CUINAVA I TOT AIXÒ QUI? SA MARE PRIMER I DESPRÉS LA DONA QUE ES VA CASAR AMB SON PARE?
-I les dones que van vindre de fora a ajudanos un anys, i quan va entrar esta, pues esta, que esta ere jove.
-AH ERA JOVE, SE DUIA MOLTA DIFERÈNCIA AMB EL SEU PARE?
-Ah no ho sé, ni ho sé tampoc cert, això sí que no, si devia haver diferència, sí.
-ALESHORES MORÍ EL SEU PARE PRIMER QUE ELLA? O NO?
-Sí, ara que es van portar poc, però sí, una mica antes sí, mon pare se va morir.
-SON PARE SE VA MORIR I SE VAN QUEDAR VOSTÉS AMB ELLA EN EL MAS? O JA NO?
-Natros és que ja no estàem, ja se vam casar i ja no estaem allí.
-I QUI ESTAVA ALLÍ?
-Mon pare en ella, en la madrastara eixa i avant, i la germana més, la germana més menuda de la madrastra que, la filla més menuda de la madrastra, però después se van retirar al poble i el mas ja, el treballaen un germà meu que estae allí a Palanques, va viure uns anys allí, el va treballar uns anys ell, i después ja van marxar cap allà a Catalunya i ja, i ara allí un veí mo'l treballa i avant, un poc, però no, eixe terreno no, pa' la maquinària no se preste, és com montanyós i estret i, això com antes que treballaven en caballeries, en mul.les llaurant, dos mul.les unides en un jou de fusta i un aladre i llauraem, i sembravem allí, però pa la maquinària no, es terreno que no...
-I TOT AIXÒ, EL JOU PER EIXEMPLE I L'ALADRE I TOT AIXÒ, AIXÒ D'ON HO TREIEN? HO COMPRAVEN?
-Ho feen de fusta, això és de fusta.
-PERÒ EL FEIEN VOSTÉS? EL JOU EL FEEN VOSTÉS?
-N'hi havia hòmens que ne sabien fer, n'hi havia un hòmens que els deien aladrers que eren, treballaven la fusta aixina, això ere una cosa llarga aixina, que ja tenia una mica d'acció, havies de buscar un tronc pel monte de carrasca o això, anant pel monte te trobaes troncs que tenien una mica d'acció i el tallaes i el guardaes, i aquell jou l'esquadrinyaen i li feien uns forats pa posar unes estaques pa que se'ls aguantara ací al feltre que portaven els matxos al coll.
-EL FELTRE? EL FELTRE ES DEIA?
-El feltre el posaen al coll als matxos, pa' que no els fere mal allò, de llana i de... ho feen els albarders, uns albarders que feien albardors pa'ls animals pa portar càrrecues i posaen llana i, unes d'això de fusta i feen un d'això que se'ls aguantare ací, com un collero de carro però tancat per dalt i allí damunt se'ls posae el jou eixe que dic jo, i el lligaen allí pa que no, i después al mig pues el jou eixe posaen una cosa pa' aguantar el timó de l'aladre, perquè l'aladre tenia un timó de fusta, com açò llarg, i això anave pel mig i es veu que llaurae, anae l'aladre pel mig agarrat i fee solc a la terra, com entonces no n'hi havien tractors ni n'hi havie res encara.
-I AIXÒ HO, L'ALADRE PER EIXEMPLE SÍ QUE EL COMPRAVEN?
-Sí, sí, encà... els més antics, encà els vaig veure que eren tots de fusta, casi.
-L'ALADRE I TOT? TOT DE FUSTA?
-N'hi havien, quan natros eren petits, lo que clavae la terra ere de ferro, una cosa com la mà que li dien la rella, però lo demés tot de fusta, però después ja n'he feen els ferrers, els feen els ferrers que n'hi havien, n'he feen ja, en una, portaen una pala en arribar a la punta havies de girar la pala aquella, girae tirae la terra cap a un costat, allò li dien la vertedera, l'aladre només ere com unes ulle- portae la rella eixa de ferro ampla, i pels costat unes ullereres pa fer, pa escam-, pa escampar la terra pa fer solc i si estae ben llaurat de la vertedera antes, això pa sembrar l'aladre anave bé, si estae la terra ben treballà, ben moguda, pues en allò pas sembrar anae bé, sí.
-I UN ALADRE A LO MILLOR DURAVA TOTA LA VIDA, NO?
-Bueno, sí els de ferro sí que duraen, sí, lo que més se gastae ere la rella que se clavava a la terra, però això se podie traure i la podies arreglar, la portaes al ferrer i li posae ferrro allí i la calentae ell, lo demés aguantae molt, i el timó com ere de fusta, mira, si se'n trencava un se'n posae altre un de nou i...
-I VOSTÉ DIU QUE TENIEN MOLT DE PINAR?
-Sí, molt de terreno que ho val això, se cria el pinar i au!
-PERQUÈ PER EIXEMPLE, EL MAS, EL TERRENY QUE TENIA, PUES A LO MILLOR PILLAVA UN TROCET AL COSTAT DEL RIU, PER EIXEMPLE, UN TROCET DE PINAR, UN TROCET DEL QUE FÓRA, I ERA DEL MAS AIXÒ?
-No però estava tot junt, estae allí... la finca està tota junta, està tota... i tot el món està tot en un, té molt de terreno, està tot junt allò, lo que mira, a on és roïn pues pa monte i on se podia treballar, cultivar pues a llaurar-ho per a sembrar-lo, i ja està.
-I DEL MONTE QUÈ AGAFAVEN? LA FUSTA PER EXEMPLE?
-Sí, estos anys la vam vendre, fa uns anys encà valie la fusta, però ara ja no, valen més els jornals que, no i que ademés com se va cremar ja no, d'ací a trenta anys encà no estarà com estae antes, li costa molt de criar-se com és, n'hi ha trocets que és més bon terreno i encà se fa pronte però els atres puestos...
-I JAQUAN SE VA MORIR PER EIXEMPLE SON PARE I LA DONA ESTA, SE VAN REPARTIR LA HERÈNCIA ENTRE TOTS ELS GERMANS, ENTRE VOSTÉ I TOTS ELS GERMANS?
-Sí.
-EL MAS, PER EIXEMPLE, QUI SE'L VA QUEDAR?
-Ahh! en cas nostre, el mas encà és, no veus que encà tenim part els quat- els tres que quedem.
-HO VA DIVIDIR ENTRE TOTS ELS GERMANS? EL MAS?
-Natros, ja ere nostre, el mas antes ja ere nostre, el mas encà és nostre, dels meus germans que queden i de mi, i meu, però els diners que hi havie i això, pues això, això la més bona part va ser pa les filels de la madrastra, pa nosatros poca cosa, poca cosa mos va arribar.
-PERQUÈ SON PARE ELS PAGAVA ALGUNA COSA DE... COM DE ARRENDA- O SIGA VOSTÉS JA ESTAVEN CASATS I SON PARE ELS PAGAVA ALGUNA COSA D'ARRENDAMENT?
-No, no, mentre va viure ell no mos va donar res, no veus...
-NI QUAN S'ANAVEN A CASAR NI RES.
-Home entonces algo sí però poc, bah!
-QUÈ ELS DONÀ QUAN ES CASAREN?
-Ui ja no me'n recordo, en diners poca cosa, no sé si mos van donar 25 mil, 25 mil pessetes o...
-I LES XIQUES NO TENIEN DOT, PER EIXEMPLE? LA SEUA GERMANA QUE M'ESTAVA DIENT?
-Ah! sí, igual que natros, aquella igual però, és que aquella me paeix que li ho va passar a l'home també, se van agermanar l'home i ella, i la part d'ella va passar pa l'home, però ara ja s'han mort els dos, se va morir ella i después el home tamé.
-QUE SE VA AGERMANAR QUÈ SIGNIFICA?
-Que, lo d'uno li ho passes a l'atre, si tu compres... tens un dot i t'ajuntes en un atre pues li ho passes com un que diu: "el dia que faltaré jo, serà pa tu, si jo me mor lo primer".
-I AIXÒ HO SIGNAVEN QUAN? QUAN SE CASAVEN? FEIEN UN ATRE PAPER QUE DIA...
-Ah! això quan ho volien, ho podien fer quan vulgueren, això una comparança, és que l'home de la meua germana va estar molt mal i li van dir: "Pues fes-li..." i lo ho van passar a la meua germana perquè es pensaen que es moririra i después pues si aquell t'ho fa a tu pues lo teu es d'ell igual, ella li ho va passar tamé an ell.
-I LA SEUA GERMANA ABANS DE CASAR-SE JA HO VA FER I SE VAN AGERMANAR?
-No això ho van fer ara tard, ara quan ell va estar molt mal que es pensaen que es moririe.
-PERQUÈ SI NO FEEN AIXÒ DE L'AGERMANAMENT...
-Cadaú tindria la seua part, vull dir que, perquè ara al faltar ella, que ella va faltar primer, pues ell tenie part al mas eixe nostre, tenie part igual que natros, com li ho va passar la meua germana an ell.
-I PER QUÈ SE TENIEN TANTS FILLS, PERQUÈ VOSTÉS SÓN QUANTS? QUATRE? I DESPUÉS LES ALTRES DOS QUE VAN VINDRE DESPRÉS...
-Sí, sí.
-I TANTS FILLS PER QUÈ?
-Oi mira, i el que anae, i quan va faltar ma mare que anae pa un atre, que què te creus? entonces la gent què havien de fer? [riu] tots eren set o huit o cinc o sis.
-I PER QUÈ TANTS XIQUETS, AVUI NO TENEN TANTS XIQUETS.
-Ui avui, bo, bo, entonces no estaven tan adelantats [riu] no gastaen cap pastilla ni preservatiu, i al criar-se als masos què havien de fer? encà que no vullgues, después de anys, después de anys.
-I LES DONES TENIEN FILLS FINS A MOLT TARD? FINS A MOLT MAJORS?
-Oh! no, això... oh! bueno algun cas tamé s'ha donat, bah! però...
-I A ON ES PARIA? ON PARIEN ELS...
-Ui a casa, no anaven a cap puesto no, mira eixe germà més jove que jo tinc, encà me'n recordo que natros, antes feen un puesto que feen un forn pa' coure pedra, i feen calç pa' fer obres a les cases, pa' fer morter pa' fer obres, feen calç, coien un forn de calç, havia de ser una pedra que fore aparenta, feen com una cosa, com una olla, com esta saleta, redona, i hi havie uns homens que ho emparedaven, que ho sabien fer, ho emparedaven tot de pedra i depués ho en malea, en llenya que feen del bosc ho cremaven, ui estave huit dies o quinze cremant, hasta que aquella pedra es convertie en calç blanca, i entonces pues pa' fer eixa llenya, ne fea falta molta i n'hi havie molta gent del poble que feen eixa llenya pa' fer el forn, i encà me'n recordo quan el meu germà que té quatre anys menos que jo, encà me'n recordo com va nàixer perquè ma mare mos va dir: "Aneu a cridar a mon pare perquè me fa mal lo cap" es veu que li va moure, i la meua germana que tenie tres o quatre anys més que jo i jo vam anar allí on estava eixa gent treballant a cridar a mon pare i va ser un dia de matí cap allà les deu, pronte degué ser, i me'n recordo que quan vaig tornar a casa ja el tenia l'agüela a la falda [riu] allí vestit en bolquers, encà me'n recordo com si fóra ara, con que mira, ara que ja deguera tardar d'allí del monte no deguera vindre de seguida [riu] oi, sí.
-I ALESHORES A SA MARE LA VA AJUDAR S'AGÜELA A TINDRE-LO?
-Ah! claro, l'agüela estae sola, no veus que entonces totes les tenien pels masos, igual que tenien, bueno n'hi havien molts que tenien molta salut, mira eixa molinera que vares parlar tu ahir, tenia les filles com avui i demà ja la veien llavant a la bassa, eixa ha tingut de salut i... eixa puf! això és més valent, eixa molinera, ja dic, tenia un fill avui i demà, i a lo millor ja llavae la roba i... [riu].
-I NO HI HAVIEN COMARES? NO N'HI HAVIA UNA DONA QUE ANARA...
-Sí, ací en els pobles n'hi havia alguna dona que la buscaen, me'n recordo que la madrastra esta quan va tindre la més petita, va buscar una dona d'allí del poble que tenien ànimo pa' tot, se veu que no s'asustaven de res, ja estaen habeades i, buscaven una dona aixina [riu] quan havia de tindre uno família.
-AIXÒ ERA MÉS ALS POBLES? O ALS MASOS TAMBÉ?
-Bueno als pobles, mira al mas va pujar, perquè el mas nostre està prop del poble, està propet, i perquè va voler pujar i avant, li ho dien i a on volie anar pues anae, ja hi havia dones que se dedicaen, tenien ànimo pa' d'això, estaen habeaes, algunes atres a lo millor... ai la gent, la gent.
-I N'HI HAVIEN MOLTS MASOS A PALANQUES?
-N'hi havien, n'hi havien... antigüamente molts, però después ja estaven tancats molts, a molts ja no vivien, lo menos... n'hi havia un puesto que li dien la Selleta, que allí n'hi havien tres o quatre cases juntes, però vivi- ja no me'n recordo però ja no vivien, ja no vaig vore viure a ningú, vivien a dos o tres viviendes que estaen allí juntes, i allí antes feen un puesto que feen un forn pa coure pedra, i feen calç pa fer obres a les cases, pa fer morter pa fer obres, feen calç, coien un forn de calç, havia de ser una pedra que fore aparenta, feen com una cosa, com una olla, com esta saleta, redona [riu]... mare quantes coses han passat en la vida eh? si se puguera vore, puf! oi, oi, oi, tampoc...
-DESPUÉS VOSTÉ SE VA CASAR... EL SEU PARE VIVIA ENCARA QUAN VOSTÉ SE VA CASAR?
-Sí, sí, sí.
-I SE VA CASAR AMB QUI?
-En una dona d'ací, del terme d'El Forcall, d'ací.
-I COM VA SER AIXÒ? LA VA VORE ON?
-[riu]
-LA VA VORE I SE VA QUEDAR ENLLUERNAT?
-[riu] això, sí això [riu], noo, bah!
-NO?
-[riu] Enlluernat... [riu] no res, natros no res, se vam criar més adormits, no veus que no estavem instruïts de res [riu] sinos jo m'haguera pogut casar... bah!
-I A LESHORES COM ÉS QUE LA VA ELEGIR A ELLA? COM ÉS QUE VA DIR JO AMB ESTA DONA ME CASE, COM?
-Ai mira [riu]
-COM LA VA CONÈIXER?
-D'una manera o d'atra tots se coneixíem.
-PERÒ VOSTÉ VIVIA A PALANQUES, NO?
-Sí, sí
-I AQUÍ A FORCALL COM ÉS QUE LA VA CONÈIXER?
-Oi! mira ací, d'ací a ahí està prop tamé [riu]
-PERÒ SE VAN CONÈIXER ACÍ EN FORCALL O...
-Sí
-PERQUÈ VOSTÉ BAIXÀ A ALGUNA FESTA, O... ? A ON ES CONEIXIEN? PERQUÈ SI VOSTÉ VIVIA EN UN MAS, A ON CONEIXIEN... ELS MASOVERS A ON CONEIXIEN A LES XICONES?
-Ai! sí, pues pujaem ací quan una festa una mica assenyalada pujaen ací, ací feen una festa que li dien la fireta, cap ara la primavera, i pujaven molts carros antiguament, d'ahí de Vinarós i Benicarló, pujaen planters, pa plantar ací ara, el planter de tomateres i de ceba i tot això se fea per allà baix que fa més bon clima i ho pujaven a vendre ací, i la gent tots venien a comprar, ara pa plantar ací a este terreno, ara és temps de plantar ací perquè plou tant i fa fresca, però ara s'ha de plantar ací la ceba, tomateres, totes les verdures, pa tot l'estiu, i pimentons i albergínies i...
-I AHÍ SE TROBAVEN...
-Sí... no i que... mira.
-I AHÍ EN MITAT DEL BALL SE TROBAVEN...
-Sí.
-I AU? I DEIEN: "MIRA JO ME VAIG A CASAR EN TU... " O COM? "A TU T'HA TOCAT"!
-[riu]
-COM VA SER EL SEU FESTEIG? PERQUÈ NOSALTRES FESTEGEM D'UNA MANERA, PERÒ VOSTÉS FESTEJAVEN D'UNA ALTRA... COM VA SER EL SEU FESTEIG AMB LA SAEUA DONA?
-Nosatros perquè... ui! no res, no res i avant. [Se senten rialles dels dos entrevistadors i l'entrevistat]
-SE VAN TROBAR EN UNA BALL I AU. I AL DIA SEGÜENT SE VAN CASAR
-Sí
-LA SEUA DONA ERA MASOVERA?
-Sí, sí.
-D'UN MAS D'ACÍ DE FORCALL?
-Sí, sí.
-I LA SEUA DONA ERA LA PRIMERA FILLA? LA SEGONA? COM?
-Ella també n'eren molts germans, ne tenie un major que ella, i ja s'ha mort, fa un any o dos que se va morir, i li'n quede, un atre que ere del meu temps, també se va morir, ara li'n queden... i una atra germana també, valla! que vivia a Vinarós, també se va morir d'un càncer o no sé que li va passar, ja només li'n queden un germà i una germana, li'n queden, un germà i una germana i ella queden.
-I ELLA ERA LA SEGONA?
-No era... de les majors... tenie un germà major que ella, i després ella.
-EL GERMÀ MAJOR SE VA QUEDAR AMB EL MAS...
-No, no, se va morir...
-SE VA MORIR DE JOVE?
-No, no, el major que ella, el més gran, és que ahí, és que les xiques també els van donar diners i esta casa, esta casa ere de les, de la meua dona i de les germanes que tenie, i els masos els va deixar pa'ls fills, és que tenien dos masos junts.
-DOS MASOS JUNTS? ALESHORES LA FAMÍLIA DELA SEUA DONA ERA... BÉ? NO?
-Sí, bueno, molt de terreno tamé tenen, molt, i les finques van quedar pa'ls germans i a les xiques els van donar uns pocs- i esta casa els va deixar pa' les tres xiques, pa' que no, en tot cas que no es quedaren al carrer, i ara se la vam quedar natros esta casa, ara és nostra, les vam abonar a les germanes, a les germanes d'esta, vam pagar i au!
-MOLTS MASOS TENIEN UNA CASA EN EL POBLE, NO?
-Sí, mira.
-I AIXÒ PER QUÈ? QUE QUAN TENIEN UNA MICA DE DINERETS COMPRAVEN UNA CASA?
-No veus que, un dia de festa o això que baixaven del mas, pues si tenien una casa ja se deixaen el menjar, que si havien de fer festa, dixaven lo que baixaen, sinó on s'havien de quedar, si havies d'anar per ahí a una atra casa, no venie bé això, el que podia tindre casa, no veus que venie una festa, venie... pues baixaes i minjaen ací i no anaven a molestar a ningú, fee falta una casa (...) mira esta casa, el meu sogre, tamé diu que li la va comprar a un home que estae sol, com ere? a lo millor la compraen en vida, a lo millor li donaven un tant, i mira el dia que se morirà la casa quedarà pa natros, feen aixina [riu]
-ÉS QUE AHIR PER EIXEMPLE EN MORELLA ME VAREN DIR QUE VA HAVER UNA ÉPOCA QUE QUAN ESTAVEN ELS MAQUIS TOTA LA GENT DELS MASOS SE'N VA ANAR ALS POBLES A VIURE, A LES CASES QUE TENIEN ALS POBLES, AIXÒ VA SER AIXINA?
-Sí, bueno, mos van fer baixar al poble, tots los masos que estaven més lluny del poble els van fer retirar al poble, perquè aixina pa que els maquis no pogueren minjar, o els donaren minjar o lo que fore, pa que no trobaren, si natros, ara que natros vam baixar perquè vam voler, perquè no mos van obligar perquè estàvem prop del poble.
-PERÒ QUI ELS VA FER BAIXAR?
-La Guàrdia Civil i... la Guàrdia Civil, no veus que entonces manae... vull dir que, i va haver mas que el van precintar i tot, per si entraen, pa saber si entraen de nit ono entraen.
-PERÒ CONTE'M... COM ESTAVA LA COSA? ÉS QUE NO HO ACABE JO D'ENTENDRE... ELS MAQUIS VIVIEN, ON VIVIEN?
-Pel monte, no se va poder saber, ui ací encara hi ha coves, ahí hi ha una roca molt alta, allí davant d'El Forcall, ahí hi han unes coves, unes coves grans que ahí diu que tenien... jo no en vai, natros no en van vore mai cap, mira a Palanques una nit van entrar a robar i se van endur no sé quant, unes [inintel·ligible] els matxos, n'hi havie un que fee la matansa del gorrino, que havia matat el gorrino aquell dia, se li van emportar tot [riu] sí, tot lo que trobaven per les cases que els fee goig, ne van entrar una quadrilla, com entonces la Guàrdia Civil estae a Sorita, que a Palanques no n'hi havie, que estae a Sorita...
-PERÒ QUÈ FEIEN S'AMAGAVEN ALLÍ EN ELS MASOS, O ANAVEN DEMANANT MENJAR I AIXÒ?
-Oh! pels montes i avant!
-ANAVEN PEL MONTE
-O per on podien, jo no sé, no m'aclarisco, per molts puestos van trobar coves, que vivien allí, ai és que entonces, el masover que els apollae, van haver que els van mat- afusillar, els van matà, eh?
-LA GUÀRDIA CIVIL? PERQUÈ HAVIA APOLLAT ALS MAQUIS I ALESHORES ELS MATAVEN.
-Sí.
-I COM SAVIA LA GUÀRDIA CIVIL QUE HAVIEN APOLLAT...
-Oi! ja ho escu-, ja ho, no veus que aquella gent, per comparança, anaven a un mas i dien: "Ven-me això o ven-me allò" i li ho pagaven ben pagat, li dona-, li pagaven més de lo que valie.
-AIXÒ ELS MAQUIS?
-Claro, i ell lo que volie era traure diners, no? i a lo millor ho fee, però al remat al darrer pos, ui van haver molts que els van matar, a València ne van pelar molts.
-O SIGA NO ÉS QUE TOTS ELS MAQUIS FURTAREN LES COSES, SINÓ QUE HI HAVIA ALGUNS QUE PAGAVEN
-Sí, sí, però és igual, encà pagan-ho, el que savien que els apollae, que els portaen minjar o això, se... ui, mira a Palanques, quan van robar aquella, que van entrar aquella nit també, i se van endur tots aquells animals carregats de minjar i això, pues n'hi havie uno que fee l'estraperlo, entonces feen l'estraperlo tamé, anaen a vendre blat i farina per ahí, i se feen diners aixina, hi havia un que fee l'estraperlo i es pensaen que estae contxabat en los maquis, com anava voltant per ahí i la guàrdia civil el tenie contxabat, pues el van tindre, va ser miracle que no el van matar també, no perquè només volien una firma, perquè mon pare ere alcalde entonces, i va estar a València tancat i va ser entonces ui! que si hagueren replegat una firma l'hagueren matat, i no... i al remat va eixir que estae complicat, però, és que ademés uno...
-ON VA ESTAR TANCAT?
-A València, a La Modelo de València no sé quant de temps.
-PER QUÈ VA ESTAR TANCAT?
-Perquè es pensaen que havia apollat als maquis, és que quan entraven els maquis a un poble a robar o això, pensaen, diu: "ací un o atre n'hi ha del poble que els guie o els apolle" ho agarraen aixina, i com aquell anae sempre voltant per ahí, que fee l'estraperlo, l'estraperlo ere vendre blat i farina per ahí, aixina com entonces estae escàs el que no tenie pos se fee alguna perra, i com ell fee això es veu que es pensaen que estave contxabat en los maquis eixos, i ademés un veí d'allí del poble, me pareix que els va denunciar també, no sé que se tenien alguna idea, la qüestió és que, encà me'n recordo que em van fe anar a mi a declarar, tenia setze o desset anys i va vindre, después que va passar això va vindre un coronel de la guàrdia civil i dos o tres comandants allí a Palanques i a mon pare el van esglaiar entre tots, a fer-li preguntes, ai mon pare lo que patia:"a vore si este estarà contxabat, i se la carregarem tots" i encà, tot i en això, va estar tancat a València, aquella gent només que volien, si hagueren pogut replegar una firma d'un o atre l'hagueren matat.
-UNA FIRMA DE QUÈ?
-Com a que ere veritat que estae contxabat en eixa gent i avant.
-NECESSITAVEN UNA FIRMA D'ALGÚ DEL POBLE?
-Claro, només mon pare que ere alcalde mateix, si ell arribe a firmar com aquell que...
-QUE ELL SE FEA AMB ELS MAQUIS, HAGUEREN MATAT AL SENYOR AQUELL DE L'ESTRAPERLO?
-Sí, sí, home claro, perquè...
-AIXÒ ERA MOLT PERILLÓS NO? PERQUÈ SI HI HAVIEN ENVEGES EN EL POBLE I TOT AIXÒ, A LO MILLOR ALGÚ PODIA ACUSAR A UN ATRE DE... NO?
-Sí, bueno... ah! van passar casos de tot, ahí no va passar res però a molts masovers els van ui! és que la Guàrdia Civil tamé fee proves, a lo millor se vestie de paisà, la Guàrdia Civil i anaven a un mas i después tornaen i: "pos tal dia no van estar els maquis ací? com és que no mos van dir... "allí a Morella va passar un cas, van anar aixina de paisà la Guàrdia Civil i aquell home del mas els va conèixer, i com els va conèixer que eren els Guàrdia Civil, pues no va anar a donar part, después van tornar i: "Com és que... " ai! me paeix que el van matar a ell, si va ser la broma... me ca, no te cregues...
-QUE LI VAN FER UNA TRAMPA?
-Això, és que com els va conèixer no va voler donar part "No eren vostés els que van vindre aquí vestits de paisà?" [riu]
-PERQUÈ SI ES TROBAVEN UN MAQUI QUÈ HAVIEN DE FER?
-Ah! no res, donar part, tu si vénen a minjar a ta casa después que marxen havies d'anar a la Guàrdia Civil com a que havien estat.
-I COM SE SABIA QUE EREN MAQUIS? QUE NO ERA QUALSEVOL QUE ANAVA PEL...
-Oi mira, perquè entonces este aixina i avant, a lo millor en algun puesto algú se va aprofitar, i no ere, però, però.
-I ELS MAQUIS ESTOS QUÈ ÉS LO QUE VOLIEN?
-Home van vindre d'allà de França, es veu que allà, als pocs anys que va passar la guerra, segur que espera- espera-, quan Franco es pensaen que canviarien el règim o jo no sé què volien aquella gent, van vindre d'allà de França i... van estar molts anys, van estar molts anys, per ací.
-ES PENSAVEN QUE PODIEN TORNAR... QUE FARIEN FORA A FRANCO?
-Això, se veu que alguna marxa d'eixa portaven i no sé quins conv-, la qüestió és que quan se van acabar i avant, però mentrestant puf!
-I EN QUÈ TREBALLAVEN, ELS MAQUIS?
-Ui...
-SI TENIEN DINERS PA PAGAR EL MENJAR...
-Ui mira, per això els traien, d'algun puesto o atre els traien, i l'armament igual, ves a saber si el traien de França o d'algun atre puesto, igual com els terroristes d'ara, en la comparança.
-NO TREBALLAVEN?
-No veus que no els podia vore, no es deixaven vore a cap puesto perquè els hagueren, estae la Guàrdia Civil per tots los puestos, perquè entonces se va omplir, en tots los pobles n'hi havia Guàrdias Civil perquè com estaven ells per ací, d'ahí d'Andalusia tots los jóvens que d'això, pues Guàdia Civil com n'hi havie tanta faena, que n'hi havia tant de maqui per este terreno.
-I COM DESAPAREGUEREN AL FINAL ELS MAQUIS?
-Pues no sé, quan varen terminar varen marxar cap allà, al vore que no podien ixir en la d'ells, a lo millor, no sé això com ere, un o atre els degué i apollar sinós...
-PERQUÈ VOSTÉ... NO SE SENTIA QUE MATAVEN ALGUN MAQUI O... ?
-Oh! pocs, no veus que, el que passe és que no els convenie trobar-se tampoc, perquè la Guàrdia Civil si sabien que estaen ací marxaen cap allà, perquè no veus que no els convenie trobar-se, eren tots persones igual i, de concarar-se aixís la Guàrdia Civil, alguno sí que, algun cas va passar, que van matar algun Guàrdia Civil, allí a Morella me pareix que un comandant, i tot van matar, en una bomba que li van tirar, una bomba de mà i allà cap allí l'Aragó un cabo també que els van trobar allí a un mas i es veu que van començar a tirar, un degué de dins i l'atre de fora i al remat el de dins com estae més dalt per un d'això li va pegar una bala al cap al, però, claro no és convenia trobar-se perquè no, els feen vore que anaven destràs d'ells però si comprenien que estaven en un puesto marxaen [riu] la vida tots se la estimaven
-PERÒ VOSTÉ DIU QUE SÍ QUE N'HI HAVIEN MASOVERS QUE APOLLAVEN ALS MAQUIS...
-Home sempre n'hi ha un o atre que cau, no veus que n'hi havie tant de masover sentonces, no veus que tots vivien al mas la gent, i el mas que tenie, li sobrae vi li sobrae minjar, pos a lo millor com li'l pigaven ben pagat, lo que volie ere traure diners, tots lo que busquem són els diners, i después al final si se descubrie, pos alguns els van matar, els van afusillar.
-PERÒ NO PER LES IDEES, SINÓ PERQUÈ...
-Ah no, no claro, home per les idees... mira ací a Ortells van matar un que fee d'alcalde i aquell ere molt, és que después que va passar la guerra és que eren del roig, els que eren de Franco eren d'una cosa i els atres i els atres eren de la República, eren dels rojos que dien i aquell tio pues... i después de la guerra n'hi van haver molts que van estar a la pressó molts anys, perquè quan la guerra se van fer coses molt injustes també perquè bua! van matar capellans i van fer tot lo que n'hi va haver quan es va moure la República van cremar iglésies i después quan va guanyar Franco pues els que eren d'aquell partit pues van estar molts a la pressó, i molts els van pelar, ui! ne van matar molts també aquells que se posaen tan forts.
-EL SEU PARE ENS HA DIT QUE VA ESTAR A LA PRESSÓ ALLÍ A VALÈNCIA?
-No ere aquell que...
-AQUELL DE L'ESTRAPERLO
-Aquell del poble, quan van entrar els maquis allí
-Jo a Palanques vaig nàixer l'any 19... 33 me pareix que és, tinc 73 ara, 73 anys hai fet este mes passat.
-1932... ALESHORES
-32, 32 pot ser, no sé
-MOLT BÉ, I VA NÈIXER A PALANQUES...
-Sí, al terme, en un mas el mas de Molinos, [riu] en el terme de Palanques.
-NO EN EL POBLE SINÓ EN EL TERME, EN UN MAS
-Sí, sí
-I QUI VIVIA EN EIXE MAS QUAN VA NÈIXER VOSTÉ?
-Pos els meus pares i germans, i... [riu] i la meua agüela [riu]
-I EL MAS ERA DE QUI? DE QUI ERA EL MAS?
-Nostre, ere de la part de ma mare, és que mare se va morir de jove, natros se vam quedar sense mare i el mas era nos- de la part d'ella, que el que va entrar ja en allí va ser mon pare, mon pare es va criar allí al molí de Palanques allí a la vora del molí antes n'hi havia una atra casa i se va criar allí al molí, i quan entrà de gendre allí al mas, nostre.
-I SA MARE ERA LA PRIMERA FILLA DEL MAS?
-No eren moltes germanes, ui, tenien set, huit germans, antes n'hi havia molta família en tots los puestos.
-I, QUE VA ENTRAR DE GENDRE QUÈ SIGNIFICA?
-Que es va casar allí i es va posar al mas aquell a..., va entrar... se va casar amb ma mare que ma mare se va criar al mas aquell de Molinos, i ell va entrar allí, se va casar en ella i se va quedar allí i avant, i a les atres germanes, als atres germans els donaen un dot de tres o quatre mil pessetes en aquells temps, el que li donaven tres o quatre mil pessetes ja era casa bona [riu] i l'atre pues se quedà allí l'amo del mas i avant, en la meua mare.
-I AIXÒ VA SER SA MARE QUE SE VA QUEDAR DE AMA DEL MAS.
-Sí, sí.
-I VA TINDRE... LA SEUA MARE TENIA GERMANS TAMBÉ O SOLAMENT GERMANES?
-Germans tamé en tenia, tamé.
-I ALS GERMANS LI VAREN DONAR DOT?
-A tots igual, a tots.
-DOT ELS VAN DONAR. QUÈ ERA AIXÒ?
-Pos diners, uns pocs diners i avant, lo que podien i alguns algun tros de finca perquè no tenien prou diners pa donar-lis a tots [riu]
-QUAN NO TENIEN DINERS DONAVEN...
-Un tros de terra del mas, llevaven un tros de la finca de terra, un tros de la parcel.la encà que no fore molt gran, aixina s'arreglaven [riu]
-PERÒ AIXÒ... AHÍ JA HAVIEN MORT ELS SEUS AGÜELOS O NO? O ENCARA VIVIEN?
-La meua agüela encà vivie, la vaig conèixer, al meu agüelo ja no, ja no el vaig conèixer jo.
-I ABANS DE MORIR-SE S'AGÜELO VA FER, VA DECIDIR QUE SA MARE SE QUEDARA AMB EL MAS.
-Ah claro, s'havia de quedar un o atre, a tots los masos feen igual, perquè eren molta família i a tots los puestos passe igual, i se quedae uno perquè no havien d'anar partint el mas en set o huit tros- parts, un tros a cada germà
-PER QUÈ NO SE PARTIA?
-Ah perquè mira, és que aixina ja no seria mas ni serie res ja, si escomençaen a fer trossos, com és terreno mísero això, que no és cap terreno ric com per ahí baix, com per València i per ahí, això és montanya, això és terreno pobre i no, i claro, i el que se quedae allí pues se fee càrrec de cuidar als agüelos tamé mentre visqueren, com entonces la gent vella no cobrae com ara, no cobraen de la seguridad social ni tenien cap aseguro ni res, pues el que dixaen amillorat allí, li dien l'amillorat el que es quedae allí, pues se fee càrrec de cuidar els agüelos mentres visquere i estaen allí en ells i avant, hasta que se morien.
-LI DEIEN L'AMILLORAT
-Això, bueno... sí... un o atre s'havie de quedar perquè si eren set o huit germans no havien d'anar fent un tros a cadaú, ací al Forcall igual que a tots los puestos eixos masos ja estarien tots a trossos si hagueren fet això, a tots los puestos feen igual [assenteix amb el cap].
-O SIGA QUE NO SEMPRE ERA EL XIC EL QUE SE QUEDAVA AL MAS... EN EL CAS DE LA SEUA MARE SE VA QUEDAR LA XICA.
-Sí, el que n'hi-, bueno, n'hi havie puestos que se quedava el major, altres puestos... segons com venie la cosa això.
-PERÒ COM SE DECIDIA? EL SEU AGÜELO PER EIXEMPLE COM VA DECIDIR QUE FÓRA SA MARE? AIXÒ HO SAP VOSTÉ?
-Jo no ho sé no, perquè...
-PERÒ NO ERA LA MAJOR...
-No, la major no era, ai mira, perquè se veu que uno o atre s'havia de quedar i avant, això com...
-HO VA DECIDIR AIXINA.
-Sí.
-I EL SEU PARE VIVIA ALLÍ EN EL MOLÍ, AL COSTAT DEL MOLÍ.
-Se va criar allí de jove, ell va estar treballant a Cuba i va... después se va casar i avant, va entrar allí al mas i...
-VA TREBALLAR A CUBA?
-De jove sí, anaen a treballar allà, com ara vénen els immigrants estos ací, el, mon pare va anar a Cuba de jove, a treballar a Cuba i els, ells eren molts germans tamé, els germans de mon pare, i dos se van quedar allà, i ara quan el règim de Fidel Castro, uno va marxar, el que va voler marxar d'allí, el que no li agradae aquell règim me pareix que el van deixar marxar, va marxar allí als Etats Units, a Miami o no sé a on, però ara ja... ja s'hauran mort, casi ni sé... tinc una ger- una cosina que estae casà en un metge, ixe any va estar per ací, però jo no la vaig vore, com són tanta quadrilla, ni tinc la direcció ni tinc res ja [riu].
-SE'N VA ANAR A CUBA I VA FER ALLÍ DINERS O...
-Ai... pocs o molts sí, ui entonces marxaen molts i a Buenos Aires i a on podien, molta gent marxae.
-PER QUÈ SE N'ANAVA LA GENT?
-Mira perquè segur que n'hi havie, ací n'hi havie, eren molts, i com n'hi havie misèria per ací, pues anaven allà, después portaven quatre, entonces si portaen deu mil pessetes ja ere una cosa [riu].
-I ENVIAVEN ELS DINERS ACÍ O NO?
-Ai, ells els portaen, quan venien, els devien portar, perquè quan va anar mon pare ell ja tenie dos o tres germans més gran d'ells, més vells qu'ell que ja estaen allí i después pos, per això entre lo que va portar d'allà de Cuba, i lo que li van donar ahí i això pues se van poder fer el mas eixe tot pa n'ells, pa' ma mare i an ell, i ell i avant [riu].
-I SON PARE, SA MARE, EL SEU AGÜELO SÍ QUE LI VA SEMBLAR BÉ QUE SA MARE SE CASARA AMB EL SEU PARE...
-Ai, jo no sé, com natros no havíem nascut encara [riu] claro que li havia de paréixer bé.
-PERQUÈ SI S'ANAVA A QUEDAR AMB EL MAS LA SEUA MARE, EL SEU AGÜELO MIRARIA AMB QUI S'ANAVA A CASAR...
-Home claro, sí, estae aixina entonces, i avant, entonces el que se fea una finca aixina d'ell, ja ere, ja ere ric pa molts, que molts no podien arribar a tindre un tros aixina, perquè la, com n'hi havie tanta misèria...
-PERQUÈ EN ELS MASOS D'ACÍ DEL FORCALL O DE PALANQUES O LO QUE FÓRA, AIXÒ SE MIRAVA MOLT EN QUI ES CASAVA LA GENT?
-Ai, sempre s'ha mirat això [riu] això sempre s'ha mirat, però...
-PERÒ MOSATROS HEM SENTIT A DIR QUE N'HI HAVIEN ARREGLOS I COSES...
-Home! cada puesto passae un cas, això... mira
-VOSTÉ CONEIX ALGUN CAS D'ARREGLOS?
-No!, bueno... sí lo que passa és que... ahí quan se posae uno com la meu mare havien de fer un escritura com a que, perquè si no, i ahí al molí que es va criar mon pare no van voler fer escritura, i ara después ho van moure i va haver més jaleo que san- eixe molinet d'ahí, l'home d'eixa molinera, bueno, el tio meu el pare d'eixe moliner, l'home d'eixa que vau parlar vosatres, pos no va voler firmar, és que no van fer escritura però van fer renúncies com a que renunciaen a favor del que es quedae allí d'amo com aquell que diu, i les va fer firmar les va fer un secretari que n'hi havia allí al poble de Palanques i les va fer firmar i el que les va firmar pos no tenia res que reclamar, i el pare d'eixe moliner no va voler firmar, com ere el major [riu] i també es va criar en madrasta i també renyia i això que passae, ell no va voler firmar i ara estos anys ho van tornar a moure i ahí van tindre juís en abogats i van tindre faena [riu]
-PERÒ ELS SEUS PARES SÍ QUE VAREN FIRMAR UN...
-Sí, sí.
-I AIXÒ COM SE FEIA? PER EIXEMPLE QUÈ ERA? UN PAPER?
-Un paper que fee el secretari del poble, uno que sabia de lletra, com a que renunciaen a favor de l'atre que es quedae la finca, i avant, i ho firmaen com a que havien renunciat, com a que constae que li havien donat la part d'ell an ell, a l'atre, li passaen la part d'ell a l'atre, però sense fer escritura i això pues no val, home si firmen claro que val però com eixe no va firmar, el pare d'eixe moliner no va firmar, pues después van tindre jaleo, home encà no fa molts anys que estaen ahí, se van gastar ahí molts diners, bah! [fa onomatopeia de despreci], mira...
-O SIGA QUE EL SEU PARE EN EIXE CAS RENUNCIAVA A LA FINCA, NO?
-Això, firmae el paper com a que estae conforme de renunciar, li passae la part a l'atre germà i avant, que es quedae allí d'amo, com aquell que diu, de la finca, i això només ho va fer un secretari que n'hi havia allí al poble, però claro, posar la firma, firmes una cosa perquè estàs conforme [riu]
-I ES QUEDAVA D'AMO CUIDANT A...
-Sí igual que als atres puestos, un germà i avant, un atre germà de mon pare es va quedar.
-I DIU QUE EL PARE DEL MOLINER ESTE NO VOLGUÉ FIRMAR? PERQUÈ ERA EL MAJOR?
-Dels germans de mon pare tamé eren molta quadrilla, i aquell ere dels més grans tamé, dels major, i an aquell li van donar la mola de moldre farina, perquè ademés de la mola de moldre farina, allí n'hi havia un molí de moldre farina, i al moliner eixe només li varen donar la mola, i volia una mica de terra tamé perquè pa' colli-se verdura i això, i no estae mai conforme i no va voler firmà, i com ere el major pos no li va voler firmar el paper eixe i ara ho van moure tot estos anys, ja fa anys que, fa més de vint anys d'això, i avant.
-PERQUÈ LA GENT LO QUE PREFERIA QUÈ ERA, UN TROS DE TERRA?
-Claro.
-PER A PODER-SE PLANTAR COSES...
-Claro, claro [riu] com no estem mai conformes, sempre volem més, ah...
-I SON PARE SE'N VA ANAR A VIURE ALLÍ AL MAS, I ALESHORES ESTAVA, EL SEU AGÜELO, PERQUÈ LA SEUA AGÜELA JA S'HAVIA MORT, NO?
-No, no l'agüela és la que se va morir més tard, el meu agüelo ja no el vaig conèixer, ja no.
-I A L'AGÜELA SÍ.
-Sí, sí a l'agüela sí, ui.
-I PER EIXEMPLE QUI DUIA LA CASA ALLÍ EN EL MAS, QUI DUIA LA CASA?
-Ah pos mon pare i avant.
-SON PARE TREBALLAVA...
-Sí, i nosatros tamé, nosatros tamé, tan prompte com vam poder, mira, quan tenies dotze o tretze anys en ves d'estudiar a treballar entonces [riu].
-I QUÈ FEIEN ALLÍ EN EL MAS, DE QUÈ TREBALLAVEN?
-Pues mira en matx-, en caballeries d'eixes, o matxos o mul.les conforme... i llaurar i... la terra i sembrar i avant, se fea el monte.
-TENIEN MOLTA TERRA?
-Sí que n'hi havie, però és agra, és pobra no, no és molt bona eixa terra... home, als horts, on n'hi havie una font feen un hort i n'hi havien basses pa regar, i allò ho abonaves molt del fem que fees del ganao que tenies i, pues allí se collie la verdura i pataques i tomates i tota la... però el monte de secà pos allí només el blat i avant, ara acabant noviembre o això se sembrave el blat i ara al mes d'abril i maig si plovie, com ara ací, se fee la collita i, quan s'assecava allí al juny o al juliol que estae sec se segae i au!, entonces a trilla'l en matxos allí en una era, com un tros de plaça d'eixa plana i posaen allí estés tot el blat i au, a fer correr els matxos per allí damunt pa destros- moldre, después detrás els enganxaen uns trills de fusta que tenien unes pedres de pedrenyar que tallaen, i com unes serretes de ferro, una cosa ampla de fusta que li díem el trill, l'enganxaen detrás dels matxos, allí podies anar sentat o dret damunt [riu] i a fer córrer els matxos i com més corrien més se destrossae, més se molie.
-I AIXÒ ÉS EL QUE FEIA VOSTÉ? PER EXEMPLE
-Sí, uei!
-DES DE XICOTETS TREBALLAVEN JA PER AL MAS?
-Sí, uei claro, no veus que natros vam anar a escola a Palanques, però n'hi havia una dona de Castelló, com ella sabia poc, natros vam adependre molt poca lletra, vam anar molt a escola però aquella dona sabia poc tamé, i en aquells anys, després de la guerra que anàem xics i xiques tots junts, com no n'hi havie molta gent, però aquella dona sabie poc, ara deprenen molt més la gent jove, ara, bah! entonces res, però mira... i mira, [baixa la mirada] aixina se vivie i tan pronte... i quan no guardar el bestiar [riu]
-GUARDAR EL BESTIAR, TENIEN ANIMALS TAMBÉ...
-Sí, sí, una rebera d'ovelles...
-QUÈ FEIEN, VOSTÉ TAMBÉ LES DUIA... LES GUARDAVA?
-Sí, ui, el dia que no podia anar uno anava un atre, mira, un o atre havia d'anar, quan érem molt menuts vam tindre pastors de fora, sí d'Aiguaiva vam tindre un xic jove, ne trobaen i avant, és que entonces si no foren els masos molta gent no haguera minjat, perquè la de gent del poble que eren molta família, pues els traien de pastors pels masos i a on podien, perquè a casa casi no podien minjar perquè la casa que ere, és que n'hi havie cases de poble que tenien molt poca, les finques molt petites i no collien minjar pa' tots, i com diners tampoc no se'n coll- no hi havie, pos els traien de pastors o on podien, per lo menos allí minjaen.
-I AL PASTOR SE LI PAGAVA ALGUNA COSA?
-Sí, li do-, mira uno del meu temps o això que ere de Palanques se va... ací al terme de Forcall, va pujar de pastor i li donaen 500 pessetes a l'any [riu] con que mira, i minjar i avant, minjar sí però diners, tu saps 500 pessetes a l'any? mira els diners que n'hi havien [riu]
-I LI DONAVEN EL MENJAR, PERÒ VIVIA ALLÍ EL PASTOR?
-Sí, els domenges quan d'això li donaen festa, marxae a casa a canviar-se roba o..., però sempre ahí en els amos, perquè a eixos masos vivien els amos tamé de la finca, de la ravera del bestiar i...
-I EN EL CAS DEL MAS ESTE DE SA MARE, AHÍ QUI ERA EL QUE... MANAVA EL SEU PARE?
-Ah! cl-, sí, sí, sí.
-I L'AGÜELA NO MANAVA?
-Home l'agüela ja, com ere vella ja no...
-JA NO...
-Claro, no i ademés que com ell va posar tot lo que li van donar allí i lo que va portar de Cuba i això ho va posar allí a la finca eixa, pues ja tenie part tamé, vull dir que ademés... ara que, saps lo que va passar? que ahí es veu que ell ho va posar i com no ho va posar a cap puesto, no constae a cap puesto com que va posar allò, quan se va de, com se fa de bona fe, ell no pensae que ma mare es moriria, pues claro, pues ara después se veu que la finca és nostra, dels meus germans i de mi... pos sí.
-I QUAN GERMANS EREN VOSTÉS?
-Nosatros quatre, una germana, dos germans que tinc allà a Rubí i a Sabadell, n'hi ha dos allà i jo, una germana que ere major, que aquella ja va morir.
-TENIA UNA GERMANA MAJOR...
-Sí, tenia cinc anys més que jo
-I SA MARE SE VA MORIR, QUAN?
-Allà quan natros encara érem menuts.
-QUAN ENCARA EREN MENUTS?
-Sí bueno, jo tenia set o huit anys, no me'n recorde jo, después de la guerra, no veus que érem quatre germans i es veu que estae pa' tindre un atre i es veu que es va voler fer alguna cosa que li va dir algú de fer-se'l desaparéixer, ja degué estar molt avançat, i se veu que se degué prendre alguna porqueria, com entonces estaen tan atrassats la gent, a lo millor consells que li van donar les veïnes o... se veu que allò la va matar i avant, estae pa tindre família, se veu que estae avançat...
-PERQUÈ ALLÍ EN ELS MASOS, SENSE METGES NI RES, QUAN ALGÚ CAIA MALALT, QUÈ FEIEN?
-Estae a Sorita el mas, un metge n'hi havie, els metges igual venien, igual, i practicants... però bueno, els adelantos que n'hi han ara no n'hi havien, entonces claro.
-I EL SEU PARE SE VA TORNAR A CASAR? O NO?
-Sí, sí.
-ES VA TORNAR A CASAR...
-Sí, per això se vam criar en madrastra natros, ja nos ha tocat patir tamé, ja [riu]
-SÍ? PER QUÈ?
-I ademés que com en la madrastra tamé va tindre dos xiques, pos en tindre família què? a vore, natros ja [riu] a les que volia ere a les filles d'ella no? [riu] als demés... ah sí.
-AIXÒ PASSAVA?
-[riu] Ah! sí, ja ho crec que passava, ai sí, jo tamé hai patit, tamé, en esta vida, sort que tinc molta salut, que sinos [baixa la mirada] nxt! no veus que la madrasta ere, s'havia criat per estos masos que no s'havia de lletra ni de... bah! la gent d'entonces... va entrar allí...
-I SON PARE QUÈ? LA VA VORE, SE VA ENAMORAR D'ELLA I SE VA CASAR AMB ELLA? AIXÍ?
-Oi mira, no lo que passa és que claro se va quedar de viudo de jove i natros tots érem joves i claro, pa' no casar-se tamé ere mal plan perquè claro, allí què, és que una dona en una casa fa falta, sinós... per un cap ho va fer bé de casar-se, però después vénen les desaveniències i les coses, perquè bah! al haver tanta quadrilla, pues què vols? ademés que la que no és mare només busque pues el mal [riu] la mare tot ho apanye, però la que no és mare... i después quatre consells que arreplegae de pels pobles, és que als pobles menuts la gent de fora encà fa més mal que [riu] que les enveges que n'hi ha hagut sempre i... només disfruten a lo millor de posar mal a la casa d'un atre, sí.
-I CLARO, VA TINDRE DOS FILLES M'ESTÀ DIENT?
-Sí, sí.
-I DIU QUE NO ELS TRATAVA IGUAL A VOSTÉS QUE A LES SEUES FILLES...
-Bah! sí pues això, tot passa igual, les filles sempre són filles, les que no són fills mh!
-I ENTRE VOSTÉS, VOSTÉ I ELS SEUS GERMANS I EIXES DOS XIQUETES, SE TRATAVEN COM A GERMANS?
-Síi, bah!
-SE DUIEN BÉ, AHÍ NO HI HAVIA PROBLEMA...
-Noo, bah! però mira, però encà que no vullgues als de... perquè al final sempre n'hi ha coses
-I SON PARE QUÈ FEIA?
-Pues treballar com natros i avant allí al mon-
-NO PERÒ ME REFERISC AMB... TOT EIXE CONFLICTE, BUENO, CONFLICTE O...
-Ai! sí, pues ell que havia de fer, ell, no veus que per tindre a n'ella contenta moltes vegades havia de fer coses que no eren de raó [riu] i al remat una dona fa molt de mal sí, sí, perquè al remat té que passar per lo que...
-COM QUINES COSES DIU VOSTÉ QUE POT FER MOLT DE MAL?
-Pues bueno, com aixís que a lo millor voler uno més que a l'atre, o alabar a uno i a l'atre desprecia'l, la mare això no ho fa, però la que no és mare [riu].
-PERÒ EL MAS ERA DE SA MARE...
-Ah! per això, per això, per això mos tenien enveja tamé, perquè com les filles d'ella no tenien part al mas, [riu] pues ella dia, "mira estos tenen mas, i estes meues no" [riu]
-PERQUÈ ENCARA QUE SE CASÉS, LA DONA ESTA, ENCARA QUE SE CASÉS AMB SON PARE D'HERÈNCIA A LES FILLES NO ELS TOCAVA EL MAS, O SÍ?
-No, no, no, del mas no tenien part perquè el mas venie de la part de ma mare.
-COM ERA DE LA PART DELA MARE, SOLAMENT ELS TOCAVA ALS FILLS DE LA MARE...
-[assenteix amb el cap] Ssss sí.
-I AL SEU PARE LI TOCAVA ALGUNA COSA?
-A no, ell lo únic que els diners que va posar allí, quan se va casar que va posar els diners allí, si haguera fet, haguere fet un paper com que posava els diners allí però és veu que no va fer res, perquè se fa de bé a bé això, i no ho pense uno en el mal, de que es moririe ma mare tan jove, pos mira, ara que és igual tots estos anys, tot lo que vam produir tots estos anys tamé va ser pa n'elles, a natros mos va quedar la finca, però diners, els diners van ser pa n'elles, pa les germa-... pa les filles d'ella i avant.
-PERQUÈ QUAN ES VA MORIR SA MARE, COM S'ARREGLA... COM S'ARREGLAREN TOTS ELS PAPERS? PERQUÈ S'AGÜELA ENCARA VIVIA?
-Sí, encà vivia...
-QUAN SE VA MORIR SA MARE S'AGÜELA ENCÀ VIVIA?
-Sí encà va viure uns anys, però aix- aix- aix-
-VA CONÈIXER A LA NOVA DONA, O NO?
-Sí, sí, però això ja estae arreglat de antes quan se va casar mon pare, ja, entonces ja no... ja estae arreglat d'antes.
-QUÈ ÉS LO QUE ESTAVA ARREGLAT?
-Home que feen... van fer la escritura, al mas eixe van fer escritura a la part com que era de la nostra mare i avant, i mon pare, i bueno...
-O SIGA QUAN SE CASAVEN JA DEIEN PER EIXEMPLE QUE EIXE MAS SERIA PER ALS FILLS DE LA DONA...
-Claro
-AIXINA ERA?
-Ere de la part de la mare, però al faltar ella, pues passae a natros, al faltar ella pues som natros, claro com venie per la part d'ella la finca.
-I HI HAGUÉ ALGUN CONSELL DE FAMÍLIA O ALGUNA COSA QUAN FALTÀ SA MARE? ELS GERMANS DE SA MARE ARREGLAREN ALGUNA COSA...
-Ui sí, diu que ahí nombraen un zudó o no sé què, un home com a que va apanyar coses aixina, però ere un que estae casat en una germana de ma mare, i aquell no, no, no aclarien res, bah! com no, ademés que estaen una mica malcontents perquè com, quan el que es quede en la finca sempre ix més beneficiat que els atres que marxen, encà que els donen tot lo que se'ls dóna, i claro com això prospera tant, pues ara això valia molt, i lo que lis van donar a ells, si els van donar eixos diners i no van comprar res ara fan compte que no tenen res, si ells hagueren comprat una casa en aquells temps o una finca, pues ara valdria... puge molt i val molt, però claro van entrar de norris allà en aquella casa i hi havia terra i hi havia de tot, pos a lo millor aquells diners se'ls van posar a la cartilla, a la llibreta i què? al cap de trenta o quaranta anys aquells diners no valen pa res, com si no tinguera... i aquells encà estaen malcontents, que mos tenien enveja perquè mosatros teníem la finca, i eixa finca és molt gran i tenie molt de pinar i molt de monte, lo que ara, eixe any va haver uhn incendi i se va cremar tota, se va cremar tot, de terreno n'hi ha molt, lo que és tot montanya i n'hi havie el pinar [inintel·ligible] molt, els pins com si el sembrares ahí, però ara se va cremar i ja no serà lo que ere i ja no el veurem mai més mosatros, pa tornar a estar com estae...
-O SIGA QUE ENTRE ELS GERMANS DE VEGADES SÍ QUE N'HI HAVIEN BARALLES, CONFLICTES PER L'HERÈNCIA, NO?
-Oh bo, ui claro tota la vida n'hi han hagut, ui, no veus que al n'hi haver tanta misèria encà més [riu] tota la vida n'hi han hagut, d'enveges i bah! la gent som [riu] som roïns [riu]
-I S'AGÜELA QUÈ DEIA D'ESTA DONA QUE ES CASÀ AMB SON PARE? PERQUÈ CLAR DE TINDRE UNA FILLA EN CASA I ARA...
-Home pues ella què havia de fer, ella com ere vella ja què?callar i avant, què havia de fer?
-PERÒ LI VA SEMBLAR BÉ?
-Ai! encà que no li semblae bé què? sí, és que claro, mon pare, lo que dic, per un cap no ho va fer bé, però per l'altre clar, tots allí jóvens i una casa sense dona què? si has d'anar buscant sempre per fora no, i venien, moltes vegades venien unes ties meues, una que estae casà a Sorita, hasta que es va casar pues, i un atra que estae soltera que també va estar uns anys allí en natros, que estae allí a Catalunya, però claro pa' estar sempre les de fora aixina pues... el casar-se és millor però lo mal és pa' natros, pa'ls... el mal va ser pa natros.
-I A SON PARE MAI SE LI VA OCURRIR CASAR-SE AMB EIXA GERMANA SOLTERA DE SA MARE?
-Ai! sí, però no es va voler, es veu que no es va voler casar, no sé què passae.
-NO ES VA VOLER CASAR ELLA?
-Ssss
-PERÒ SÍ QUE HO VA PENSAR SON PARE...
-Ah sí, sí, però és que ella, estae sempre allà en Catalunya, allí en sinyors d'eixos rics, i estae, se va quedar soltera i va marxar cap allà, com les atres es van casar totes.
-I ELLA NO VOLIA VINDRE'S CAP AQUÍ? ESTAVA BÉ ALLÍ?
-Sss va estar una temporà i però después ja va tornar a marxar cap allà a casar-se...
-I AIXINA AL FINAL VA DECIDIR CASAR-SE AMB UNA DE PER ACÍ...
-Sí.
-D'ON ERA?
-De Mirambell ere aquella, eixa, la madrastra, sí pues pobre, gent pobra i avant, no sabia ni de lletra ni de res, ja pots vore lo pobres que eren els pares d'ells.
-PARLARIA CASTELLÀ, NO?
-Sí, bueno però va estar molts anys ací al terme de Forcall, allí on dic que va pujar aquell xic de pastor, que ere un mas ric, pa' n'aquells temps, va estar de crià allí, allà quan la guerra, quan va passar la guerra per ací, estae allí, i ara ja se va havear a parlar com natros, ja no parlae el castellà.
-I COM LA TROBÀ SON PARE?
-Ue! bah! per un o atre, sempre hi ha un o atre que se dien les coses, no veus que [riu] entonces estae tan habitat el terreno este, en tots los masos vivien, aquells anys després de la guerra, açò estae habitat, en tots lo masos vivie gent i... perquè ui! no veus que si no fóra pels masos no haguera minjat la gent entonces, encà que no guanyaren molt, és que per ahí no n'hi havia jornal com ara indústries o, i diners tampoc, aquells anys, bah!
-SÍ HI HAVIA GENT QUE A LO MILLOR DEIA: "NO PUES ALLÍ HI HA UNA XICA QUE ANEM A VORE... "
-Ai! clar, si en esta diu que tenie nóvios, no sé quants nóvios va tenir esta que se va casar amb mon pare, ne tenia uno ací, ahí cap a on se va acabar la gasolinera, que hi ha un mas que li diuen la Grallera, que diu que los, no pocs anys va festejar en ella, no sé com no se va quedar en aquell que, aquell me paeix que ere solter, no ere viudo però segur que deguera ser pobre, o no sé, la qüestió es que se va casar amb mon pare que ere viudo [riu]... ah!... pues sí.
-I VOSTÉ SE'N RECORDA D'ESTAR ALLÍ AMB LA SEUA AGÜELA I... TENIA UNA BONA RELACIÓ AMB LA SEUA AGÜELA?
-Ah! natros sí, natros sí, ah! ells mira, bah! l'agüela com ja ere vella, ja ella què, ja callae, vull dir que no es posae en res, que s'havia de posar ja...
-QUANTS ANYS TINDRIA S'AGÜELA?
-Ah! no sé, no sé, a lo millor 80 o no sé quina edat tenia quan se va morir.
-I FEA ALGO S'AGÜELA DURANT EL DIA?
-No! què havia de fer? no! entonces no podien...
-NO AJUDAVA A CUINAR O...
-No!, ademés que ja...
-CUINAVA I TOT AIXÒ QUI? SA MARE PRIMER I DESPRÉS LA DONA QUE ES VA CASAR AMB SON PARE?
-I les dones que van vindre de fora a ajudanos un anys, i quan va entrar esta, pues esta, que esta ere jove.
-AH ERA JOVE, SE DUIA MOLTA DIFERÈNCIA AMB EL SEU PARE?
-Ah no ho sé, ni ho sé tampoc cert, això sí que no, si devia haver diferència, sí.
-ALESHORES MORÍ EL SEU PARE PRIMER QUE ELLA? O NO?
-Sí, ara que es van portar poc, però sí, una mica antes sí, mon pare se va morir.
-SON PARE SE VA MORIR I SE VAN QUEDAR VOSTÉS AMB ELLA EN EL MAS? O JA NO?
-Natros és que ja no estàem, ja se vam casar i ja no estaem allí.
-I QUI ESTAVA ALLÍ?
-Mon pare en ella, en la madrastara eixa i avant, i la germana més, la germana més menuda de la madrastra que, la filla més menuda de la madrastra, però después se van retirar al poble i el mas ja, el treballaen un germà meu que estae allí a Palanques, va viure uns anys allí, el va treballar uns anys ell, i después ja van marxar cap allà a Catalunya i ja, i ara allí un veí mo'l treballa i avant, un poc, però no, eixe terreno no, pa' la maquinària no se preste, és com montanyós i estret i, això com antes que treballaven en caballeries, en mul.les llaurant, dos mul.les unides en un jou de fusta i un aladre i llauraem, i sembravem allí, però pa la maquinària no, es terreno que no...
-I TOT AIXÒ, EL JOU PER EIXEMPLE I L'ALADRE I TOT AIXÒ, AIXÒ D'ON HO TREIEN? HO COMPRAVEN?
-Ho feen de fusta, això és de fusta.
-PERÒ EL FEIEN VOSTÉS? EL JOU EL FEEN VOSTÉS?
-N'hi havia hòmens que ne sabien fer, n'hi havia un hòmens que els deien aladrers que eren, treballaven la fusta aixina, això ere una cosa llarga aixina, que ja tenia una mica d'acció, havies de buscar un tronc pel monte de carrasca o això, anant pel monte te trobaes troncs que tenien una mica d'acció i el tallaes i el guardaes, i aquell jou l'esquadrinyaen i li feien uns forats pa posar unes estaques pa que se'ls aguantara ací al feltre que portaven els matxos al coll.
-EL FELTRE? EL FELTRE ES DEIA?
-El feltre el posaen al coll als matxos, pa' que no els fere mal allò, de llana i de... ho feen els albarders, uns albarders que feien albardors pa'ls animals pa portar càrrecues i posaen llana i, unes d'això de fusta i feen un d'això que se'ls aguantare ací, com un collero de carro però tancat per dalt i allí damunt se'ls posae el jou eixe que dic jo, i el lligaen allí pa que no, i después al mig pues el jou eixe posaen una cosa pa' aguantar el timó de l'aladre, perquè l'aladre tenia un timó de fusta, com açò llarg, i això anave pel mig i es veu que llaurae, anae l'aladre pel mig agarrat i fee solc a la terra, com entonces no n'hi havien tractors ni n'hi havie res encara.
-I AIXÒ HO, L'ALADRE PER EIXEMPLE SÍ QUE EL COMPRAVEN?
-Sí, sí, encà... els més antics, encà els vaig veure que eren tots de fusta, casi.
-L'ALADRE I TOT? TOT DE FUSTA?
-N'hi havien, quan natros eren petits, lo que clavae la terra ere de ferro, una cosa com la mà que li dien la rella, però lo demés tot de fusta, però después ja n'he feen els ferrers, els feen els ferrers que n'hi havien, n'he feen ja, en una, portaen una pala en arribar a la punta havies de girar la pala aquella, girae tirae la terra cap a un costat, allò li dien la vertedera, l'aladre només ere com unes ulle- portae la rella eixa de ferro ampla, i pels costat unes ullereres pa fer, pa escam-, pa escampar la terra pa fer solc i si estae ben llaurat de la vertedera antes, això pa sembrar l'aladre anave bé, si estae la terra ben treballà, ben moguda, pues en allò pas sembrar anae bé, sí.
-I UN ALADRE A LO MILLOR DURAVA TOTA LA VIDA, NO?
-Bueno, sí els de ferro sí que duraen, sí, lo que més se gastae ere la rella que se clavava a la terra, però això se podie traure i la podies arreglar, la portaes al ferrer i li posae ferrro allí i la calentae ell, lo demés aguantae molt, i el timó com ere de fusta, mira, si se'n trencava un se'n posae altre un de nou i...
-I VOSTÉ DIU QUE TENIEN MOLT DE PINAR?
-Sí, molt de terreno que ho val això, se cria el pinar i au!
-PERQUÈ PER EIXEMPLE, EL MAS, EL TERRENY QUE TENIA, PUES A LO MILLOR PILLAVA UN TROCET AL COSTAT DEL RIU, PER EIXEMPLE, UN TROCET DE PINAR, UN TROCET DEL QUE FÓRA, I ERA DEL MAS AIXÒ?
-No però estava tot junt, estae allí... la finca està tota junta, està tota... i tot el món està tot en un, té molt de terreno, està tot junt allò, lo que mira, a on és roïn pues pa monte i on se podia treballar, cultivar pues a llaurar-ho per a sembrar-lo, i ja està.
-I DEL MONTE QUÈ AGAFAVEN? LA FUSTA PER EXEMPLE?
-Sí, estos anys la vam vendre, fa uns anys encà valie la fusta, però ara ja no, valen més els jornals que, no i que ademés com se va cremar ja no, d'ací a trenta anys encà no estarà com estae antes, li costa molt de criar-se com és, n'hi ha trocets que és més bon terreno i encà se fa pronte però els atres puestos...
-I JAQUAN SE VA MORIR PER EIXEMPLE SON PARE I LA DONA ESTA, SE VAN REPARTIR LA HERÈNCIA ENTRE TOTS ELS GERMANS, ENTRE VOSTÉ I TOTS ELS GERMANS?
-Sí.
-EL MAS, PER EIXEMPLE, QUI SE'L VA QUEDAR?
-Ahh! en cas nostre, el mas encà és, no veus que encà tenim part els quat- els tres que quedem.
-HO VA DIVIDIR ENTRE TOTS ELS GERMANS? EL MAS?
-Natros, ja ere nostre, el mas antes ja ere nostre, el mas encà és nostre, dels meus germans que queden i de mi, i meu, però els diners que hi havie i això, pues això, això la més bona part va ser pa les filels de la madrastra, pa nosatros poca cosa, poca cosa mos va arribar.
-PERQUÈ SON PARE ELS PAGAVA ALGUNA COSA DE... COM DE ARRENDA- O SIGA VOSTÉS JA ESTAVEN CASATS I SON PARE ELS PAGAVA ALGUNA COSA D'ARRENDAMENT?
-No, no, mentre va viure ell no mos va donar res, no veus...
-NI QUAN S'ANAVEN A CASAR NI RES.
-Home entonces algo sí però poc, bah!
-QUÈ ELS DONÀ QUAN ES CASAREN?
-Ui ja no me'n recordo, en diners poca cosa, no sé si mos van donar 25 mil, 25 mil pessetes o...
-I LES XIQUES NO TENIEN DOT, PER EIXEMPLE? LA SEUA GERMANA QUE M'ESTAVA DIENT?
-Ah! sí, igual que natros, aquella igual però, és que aquella me paeix que li ho va passar a l'home també, se van agermanar l'home i ella, i la part d'ella va passar pa l'home, però ara ja s'han mort els dos, se va morir ella i después el home tamé.
-QUE SE VA AGERMANAR QUÈ SIGNIFICA?
-Que, lo d'uno li ho passes a l'atre, si tu compres... tens un dot i t'ajuntes en un atre pues li ho passes com un que diu: "el dia que faltaré jo, serà pa tu, si jo me mor lo primer".
-I AIXÒ HO SIGNAVEN QUAN? QUAN SE CASAVEN? FEIEN UN ATRE PAPER QUE DIA...
-Ah! això quan ho volien, ho podien fer quan vulgueren, això una comparança, és que l'home de la meua germana va estar molt mal i li van dir: "Pues fes-li..." i lo ho van passar a la meua germana perquè es pensaen que es moririra i después pues si aquell t'ho fa a tu pues lo teu es d'ell igual, ella li ho va passar tamé an ell.
-I LA SEUA GERMANA ABANS DE CASAR-SE JA HO VA FER I SE VAN AGERMANAR?
-No això ho van fer ara tard, ara quan ell va estar molt mal que es pensaen que es moririe.
-PERQUÈ SI NO FEEN AIXÒ DE L'AGERMANAMENT...
-Cadaú tindria la seua part, vull dir que, perquè ara al faltar ella, que ella va faltar primer, pues ell tenie part al mas eixe nostre, tenie part igual que natros, com li ho va passar la meua germana an ell.
-I PER QUÈ SE TENIEN TANTS FILLS, PERQUÈ VOSTÉS SÓN QUANTS? QUATRE? I DESPUÉS LES ALTRES DOS QUE VAN VINDRE DESPRÉS...
-Sí, sí.
-I TANTS FILLS PER QUÈ?
-Oi mira, i el que anae, i quan va faltar ma mare que anae pa un atre, que què te creus? entonces la gent què havien de fer? [riu] tots eren set o huit o cinc o sis.
-I PER QUÈ TANTS XIQUETS, AVUI NO TENEN TANTS XIQUETS.
-Ui avui, bo, bo, entonces no estaven tan adelantats [riu] no gastaen cap pastilla ni preservatiu, i al criar-se als masos què havien de fer? encà que no vullgues, después de anys, después de anys.
-I LES DONES TENIEN FILLS FINS A MOLT TARD? FINS A MOLT MAJORS?
-Oh! no, això... oh! bueno algun cas tamé s'ha donat, bah! però...
-I A ON ES PARIA? ON PARIEN ELS...
-Ui a casa, no anaven a cap puesto no, mira eixe germà més jove que jo tinc, encà me'n recordo que natros, antes feen un puesto que feen un forn pa' coure pedra, i feen calç pa' fer obres a les cases, pa' fer morter pa' fer obres, feen calç, coien un forn de calç, havia de ser una pedra que fore aparenta, feen com una cosa, com una olla, com esta saleta, redona, i hi havie uns homens que ho emparedaven, que ho sabien fer, ho emparedaven tot de pedra i depués ho en malea, en llenya que feen del bosc ho cremaven, ui estave huit dies o quinze cremant, hasta que aquella pedra es convertie en calç blanca, i entonces pues pa' fer eixa llenya, ne fea falta molta i n'hi havie molta gent del poble que feen eixa llenya pa' fer el forn, i encà me'n recordo quan el meu germà que té quatre anys menos que jo, encà me'n recordo com va nàixer perquè ma mare mos va dir: "Aneu a cridar a mon pare perquè me fa mal lo cap" es veu que li va moure, i la meua germana que tenie tres o quatre anys més que jo i jo vam anar allí on estava eixa gent treballant a cridar a mon pare i va ser un dia de matí cap allà les deu, pronte degué ser, i me'n recordo que quan vaig tornar a casa ja el tenia l'agüela a la falda [riu] allí vestit en bolquers, encà me'n recordo com si fóra ara, con que mira, ara que ja deguera tardar d'allí del monte no deguera vindre de seguida [riu] oi, sí.
-I ALESHORES A SA MARE LA VA AJUDAR S'AGÜELA A TINDRE-LO?
-Ah! claro, l'agüela estae sola, no veus que entonces totes les tenien pels masos, igual que tenien, bueno n'hi havien molts que tenien molta salut, mira eixa molinera que vares parlar tu ahir, tenia les filles com avui i demà ja la veien llavant a la bassa, eixa ha tingut de salut i... eixa puf! això és més valent, eixa molinera, ja dic, tenia un fill avui i demà, i a lo millor ja llavae la roba i... [riu].
-I NO HI HAVIEN COMARES? NO N'HI HAVIA UNA DONA QUE ANARA...
-Sí, ací en els pobles n'hi havia alguna dona que la buscaen, me'n recordo que la madrastra esta quan va tindre la més petita, va buscar una dona d'allí del poble que tenien ànimo pa' tot, se veu que no s'asustaven de res, ja estaen habeades i, buscaven una dona aixina [riu] quan havia de tindre uno família.
-AIXÒ ERA MÉS ALS POBLES? O ALS MASOS TAMBÉ?
-Bueno als pobles, mira al mas va pujar, perquè el mas nostre està prop del poble, està propet, i perquè va voler pujar i avant, li ho dien i a on volie anar pues anae, ja hi havia dones que se dedicaen, tenien ànimo pa' d'això, estaen habeaes, algunes atres a lo millor... ai la gent, la gent.
-I N'HI HAVIEN MOLTS MASOS A PALANQUES?
-N'hi havien, n'hi havien... antigüamente molts, però después ja estaven tancats molts, a molts ja no vivien, lo menos... n'hi havia un puesto que li dien la Selleta, que allí n'hi havien tres o quatre cases juntes, però vivi- ja no me'n recordo però ja no vivien, ja no vaig vore viure a ningú, vivien a dos o tres viviendes que estaen allí juntes, i allí antes feen un puesto que feen un forn pa coure pedra, i feen calç pa fer obres a les cases, pa fer morter pa fer obres, feen calç, coien un forn de calç, havia de ser una pedra que fore aparenta, feen com una cosa, com una olla, com esta saleta, redona [riu]... mare quantes coses han passat en la vida eh? si se puguera vore, puf! oi, oi, oi, tampoc...
-DESPUÉS VOSTÉ SE VA CASAR... EL SEU PARE VIVIA ENCARA QUAN VOSTÉ SE VA CASAR?
-Sí, sí, sí.
-I SE VA CASAR AMB QUI?
-En una dona d'ací, del terme d'El Forcall, d'ací.
-I COM VA SER AIXÒ? LA VA VORE ON?
-[riu]
-LA VA VORE I SE VA QUEDAR ENLLUERNAT?
-[riu] això, sí això [riu], noo, bah!
-NO?
-[riu] Enlluernat... [riu] no res, natros no res, se vam criar més adormits, no veus que no estavem instruïts de res [riu] sinos jo m'haguera pogut casar... bah!
-I A LESHORES COM ÉS QUE LA VA ELEGIR A ELLA? COM ÉS QUE VA DIR JO AMB ESTA DONA ME CASE, COM?
-Ai mira [riu]
-COM LA VA CONÈIXER?
-D'una manera o d'atra tots se coneixíem.
-PERÒ VOSTÉ VIVIA A PALANQUES, NO?
-Sí, sí
-I AQUÍ A FORCALL COM ÉS QUE LA VA CONÈIXER?
-Oi! mira ací, d'ací a ahí està prop tamé [riu]
-PERÒ SE VAN CONÈIXER ACÍ EN FORCALL O...
-Sí
-PERQUÈ VOSTÉ BAIXÀ A ALGUNA FESTA, O... ? A ON ES CONEIXIEN? PERQUÈ SI VOSTÉ VIVIA EN UN MAS, A ON CONEIXIEN... ELS MASOVERS A ON CONEIXIEN A LES XICONES?
-Ai! sí, pues pujaem ací quan una festa una mica assenyalada pujaen ací, ací feen una festa que li dien la fireta, cap ara la primavera, i pujaven molts carros antiguament, d'ahí de Vinarós i Benicarló, pujaen planters, pa plantar ací ara, el planter de tomateres i de ceba i tot això se fea per allà baix que fa més bon clima i ho pujaven a vendre ací, i la gent tots venien a comprar, ara pa plantar ací a este terreno, ara és temps de plantar ací perquè plou tant i fa fresca, però ara s'ha de plantar ací la ceba, tomateres, totes les verdures, pa tot l'estiu, i pimentons i albergínies i...
-I AHÍ SE TROBAVEN...
-Sí... no i que... mira.
-I AHÍ EN MITAT DEL BALL SE TROBAVEN...
-Sí.
-I AU? I DEIEN: "MIRA JO ME VAIG A CASAR EN TU... " O COM? "A TU T'HA TOCAT"!
-[riu]
-COM VA SER EL SEU FESTEIG? PERQUÈ NOSALTRES FESTEGEM D'UNA MANERA, PERÒ VOSTÉS FESTEJAVEN D'UNA ALTRA... COM VA SER EL SEU FESTEIG AMB LA SAEUA DONA?
-Nosatros perquè... ui! no res, no res i avant. [Se senten rialles dels dos entrevistadors i l'entrevistat]
-SE VAN TROBAR EN UNA BALL I AU. I AL DIA SEGÜENT SE VAN CASAR
-Sí
-LA SEUA DONA ERA MASOVERA?
-Sí, sí.
-D'UN MAS D'ACÍ DE FORCALL?
-Sí, sí.
-I LA SEUA DONA ERA LA PRIMERA FILLA? LA SEGONA? COM?
-Ella també n'eren molts germans, ne tenie un major que ella, i ja s'ha mort, fa un any o dos que se va morir, i li'n quede, un atre que ere del meu temps, també se va morir, ara li'n queden... i una atra germana també, valla! que vivia a Vinarós, també se va morir d'un càncer o no sé que li va passar, ja només li'n queden un germà i una germana, li'n queden, un germà i una germana i ella queden.
-I ELLA ERA LA SEGONA?
-No era... de les majors... tenie un germà major que ella, i després ella.
-EL GERMÀ MAJOR SE VA QUEDAR AMB EL MAS...
-No, no, se va morir...
-SE VA MORIR DE JOVE?
-No, no, el major que ella, el més gran, és que ahí, és que les xiques també els van donar diners i esta casa, esta casa ere de les, de la meua dona i de les germanes que tenie, i els masos els va deixar pa'ls fills, és que tenien dos masos junts.
-DOS MASOS JUNTS? ALESHORES LA FAMÍLIA DELA SEUA DONA ERA... BÉ? NO?
-Sí, bueno, molt de terreno tamé tenen, molt, i les finques van quedar pa'ls germans i a les xiques els van donar uns pocs- i esta casa els va deixar pa' les tres xiques, pa' que no, en tot cas que no es quedaren al carrer, i ara se la vam quedar natros esta casa, ara és nostra, les vam abonar a les germanes, a les germanes d'esta, vam pagar i au!
-MOLTS MASOS TENIEN UNA CASA EN EL POBLE, NO?
-Sí, mira.
-I AIXÒ PER QUÈ? QUE QUAN TENIEN UNA MICA DE DINERETS COMPRAVEN UNA CASA?
-No veus que, un dia de festa o això que baixaven del mas, pues si tenien una casa ja se deixaen el menjar, que si havien de fer festa, dixaven lo que baixaen, sinó on s'havien de quedar, si havies d'anar per ahí a una atra casa, no venie bé això, el que podia tindre casa, no veus que venie una festa, venie... pues baixaes i minjaen ací i no anaven a molestar a ningú, fee falta una casa (...) mira esta casa, el meu sogre, tamé diu que li la va comprar a un home que estae sol, com ere? a lo millor la compraen en vida, a lo millor li donaven un tant, i mira el dia que se morirà la casa quedarà pa natros, feen aixina [riu]
-ÉS QUE AHIR PER EIXEMPLE EN MORELLA ME VAREN DIR QUE VA HAVER UNA ÉPOCA QUE QUAN ESTAVEN ELS MAQUIS TOTA LA GENT DELS MASOS SE'N VA ANAR ALS POBLES A VIURE, A LES CASES QUE TENIEN ALS POBLES, AIXÒ VA SER AIXINA?
-Sí, bueno, mos van fer baixar al poble, tots los masos que estaven més lluny del poble els van fer retirar al poble, perquè aixina pa que els maquis no pogueren minjar, o els donaren minjar o lo que fore, pa que no trobaren, si natros, ara que natros vam baixar perquè vam voler, perquè no mos van obligar perquè estàvem prop del poble.
-PERÒ QUI ELS VA FER BAIXAR?
-La Guàrdia Civil i... la Guàrdia Civil, no veus que entonces manae... vull dir que, i va haver mas que el van precintar i tot, per si entraen, pa saber si entraen de nit ono entraen.
-PERÒ CONTE'M... COM ESTAVA LA COSA? ÉS QUE NO HO ACABE JO D'ENTENDRE... ELS MAQUIS VIVIEN, ON VIVIEN?
-Pel monte, no se va poder saber, ui ací encara hi ha coves, ahí hi ha una roca molt alta, allí davant d'El Forcall, ahí hi han unes coves, unes coves grans que ahí diu que tenien... jo no en vai, natros no en van vore mai cap, mira a Palanques una nit van entrar a robar i se van endur no sé quant, unes [inintel·ligible] els matxos, n'hi havie un que fee la matansa del gorrino, que havia matat el gorrino aquell dia, se li van emportar tot [riu] sí, tot lo que trobaven per les cases que els fee goig, ne van entrar una quadrilla, com entonces la Guàrdia Civil estae a Sorita, que a Palanques no n'hi havie, que estae a Sorita...
-PERÒ QUÈ FEIEN S'AMAGAVEN ALLÍ EN ELS MASOS, O ANAVEN DEMANANT MENJAR I AIXÒ?
-Oh! pels montes i avant!
-ANAVEN PEL MONTE
-O per on podien, jo no sé, no m'aclarisco, per molts puestos van trobar coves, que vivien allí, ai és que entonces, el masover que els apollae, van haver que els van mat- afusillar, els van matà, eh?
-LA GUÀRDIA CIVIL? PERQUÈ HAVIA APOLLAT ALS MAQUIS I ALESHORES ELS MATAVEN.
-Sí.
-I COM SAVIA LA GUÀRDIA CIVIL QUE HAVIEN APOLLAT...
-Oi! ja ho escu-, ja ho, no veus que aquella gent, per comparança, anaven a un mas i dien: "Ven-me això o ven-me allò" i li ho pagaven ben pagat, li dona-, li pagaven més de lo que valie.
-AIXÒ ELS MAQUIS?
-Claro, i ell lo que volie era traure diners, no? i a lo millor ho fee, però al remat al darrer pos, ui van haver molts que els van matar, a València ne van pelar molts.
-O SIGA NO ÉS QUE TOTS ELS MAQUIS FURTAREN LES COSES, SINÓ QUE HI HAVIA ALGUNS QUE PAGAVEN
-Sí, sí, però és igual, encà pagan-ho, el que savien que els apollae, que els portaen minjar o això, se... ui, mira a Palanques, quan van robar aquella, que van entrar aquella nit també, i se van endur tots aquells animals carregats de minjar i això, pues n'hi havie uno que fee l'estraperlo, entonces feen l'estraperlo tamé, anaen a vendre blat i farina per ahí, i se feen diners aixina, hi havia un que fee l'estraperlo i es pensaen que estae contxabat en los maquis, com anava voltant per ahí i la guàrdia civil el tenie contxabat, pues el van tindre, va ser miracle que no el van matar també, no perquè només volien una firma, perquè mon pare ere alcalde entonces, i va estar a València tancat i va ser entonces ui! que si hagueren replegat una firma l'hagueren matat, i no... i al remat va eixir que estae complicat, però, és que ademés uno...
-ON VA ESTAR TANCAT?
-A València, a La Modelo de València no sé quant de temps.
-PER QUÈ VA ESTAR TANCAT?
-Perquè es pensaen que havia apollat als maquis, és que quan entraven els maquis a un poble a robar o això, pensaen, diu: "ací un o atre n'hi ha del poble que els guie o els apolle" ho agarraen aixina, i com aquell anae sempre voltant per ahí, que fee l'estraperlo, l'estraperlo ere vendre blat i farina per ahí, aixina com entonces estae escàs el que no tenie pos se fee alguna perra, i com ell fee això es veu que es pensaen que estave contxabat en los maquis eixos, i ademés un veí d'allí del poble, me pareix que els va denunciar també, no sé que se tenien alguna idea, la qüestió és que, encà me'n recordo que em van fe anar a mi a declarar, tenia setze o desset anys i va vindre, después que va passar això va vindre un coronel de la guàrdia civil i dos o tres comandants allí a Palanques i a mon pare el van esglaiar entre tots, a fer-li preguntes, ai mon pare lo que patia:"a vore si este estarà contxabat, i se la carregarem tots" i encà, tot i en això, va estar tancat a València, aquella gent només que volien, si hagueren pogut replegar una firma d'un o atre l'hagueren matat.
-UNA FIRMA DE QUÈ?
-Com a que ere veritat que estae contxabat en eixa gent i avant.
-NECESSITAVEN UNA FIRMA D'ALGÚ DEL POBLE?
-Claro, només mon pare que ere alcalde mateix, si ell arribe a firmar com aquell que...
-QUE ELL SE FEA AMB ELS MAQUIS, HAGUEREN MATAT AL SENYOR AQUELL DE L'ESTRAPERLO?
-Sí, sí, home claro, perquè...
-AIXÒ ERA MOLT PERILLÓS NO? PERQUÈ SI HI HAVIEN ENVEGES EN EL POBLE I TOT AIXÒ, A LO MILLOR ALGÚ PODIA ACUSAR A UN ATRE DE... NO?
-Sí, bueno... ah! van passar casos de tot, ahí no va passar res però a molts masovers els van ui! és que la Guàrdia Civil tamé fee proves, a lo millor se vestie de paisà, la Guàrdia Civil i anaven a un mas i después tornaen i: "pos tal dia no van estar els maquis ací? com és que no mos van dir... "allí a Morella va passar un cas, van anar aixina de paisà la Guàrdia Civil i aquell home del mas els va conèixer, i com els va conèixer que eren els Guàrdia Civil, pues no va anar a donar part, después van tornar i: "Com és que... " ai! me paeix que el van matar a ell, si va ser la broma... me ca, no te cregues...
-QUE LI VAN FER UNA TRAMPA?
-Això, és que com els va conèixer no va voler donar part "No eren vostés els que van vindre aquí vestits de paisà?" [riu]
-PERQUÈ SI ES TROBAVEN UN MAQUI QUÈ HAVIEN DE FER?
-Ah! no res, donar part, tu si vénen a minjar a ta casa después que marxen havies d'anar a la Guàrdia Civil com a que havien estat.
-I COM SE SABIA QUE EREN MAQUIS? QUE NO ERA QUALSEVOL QUE ANAVA PEL...
-Oi mira, perquè entonces este aixina i avant, a lo millor en algun puesto algú se va aprofitar, i no ere, però, però.
-I ELS MAQUIS ESTOS QUÈ ÉS LO QUE VOLIEN?
-Home van vindre d'allà de França, es veu que allà, als pocs anys que va passar la guerra, segur que espera- espera-, quan Franco es pensaen que canviarien el règim o jo no sé què volien aquella gent, van vindre d'allà de França i... van estar molts anys, van estar molts anys, per ací.
-ES PENSAVEN QUE PODIEN TORNAR... QUE FARIEN FORA A FRANCO?
-Això, se veu que alguna marxa d'eixa portaven i no sé quins conv-, la qüestió és que quan se van acabar i avant, però mentrestant puf!
-I EN QUÈ TREBALLAVEN, ELS MAQUIS?
-Ui...
-SI TENIEN DINERS PA PAGAR EL MENJAR...
-Ui mira, per això els traien, d'algun puesto o atre els traien, i l'armament igual, ves a saber si el traien de França o d'algun atre puesto, igual com els terroristes d'ara, en la comparança.
-NO TREBALLAVEN?
-No veus que no els podia vore, no es deixaven vore a cap puesto perquè els hagueren, estae la Guàrdia Civil per tots los puestos, perquè entonces se va omplir, en tots los pobles n'hi havia Guàrdias Civil perquè com estaven ells per ací, d'ahí d'Andalusia tots los jóvens que d'això, pues Guàdia Civil com n'hi havie tanta faena, que n'hi havia tant de maqui per este terreno.
-I COM DESAPAREGUEREN AL FINAL ELS MAQUIS?
-Pues no sé, quan varen terminar varen marxar cap allà, al vore que no podien ixir en la d'ells, a lo millor, no sé això com ere, un o atre els degué i apollar sinós...
-PERQUÈ VOSTÉ... NO SE SENTIA QUE MATAVEN ALGUN MAQUI O... ?
-Oh! pocs, no veus que, el que passe és que no els convenie trobar-se tampoc, perquè la Guàrdia Civil si sabien que estaen ací marxaen cap allà, perquè no veus que no els convenie trobar-se, eren tots persones igual i, de concarar-se aixís la Guàrdia Civil, alguno sí que, algun cas va passar, que van matar algun Guàrdia Civil, allí a Morella me pareix que un comandant, i tot van matar, en una bomba que li van tirar, una bomba de mà i allà cap allí l'Aragó un cabo també que els van trobar allí a un mas i es veu que van començar a tirar, un degué de dins i l'atre de fora i al remat el de dins com estae més dalt per un d'això li va pegar una bala al cap al, però, claro no és convenia trobar-se perquè no, els feen vore que anaven destràs d'ells però si comprenien que estaven en un puesto marxaen [riu] la vida tots se la estimaven
-PERÒ VOSTÉ DIU QUE SÍ QUE N'HI HAVIEN MASOVERS QUE APOLLAVEN ALS MAQUIS...
-Home sempre n'hi ha un o atre que cau, no veus que n'hi havie tant de masover sentonces, no veus que tots vivien al mas la gent, i el mas que tenie, li sobrae vi li sobrae minjar, pos a lo millor com li'l pigaven ben pagat, lo que volie ere traure diners, tots lo que busquem són els diners, i después al final si se descubrie, pos alguns els van matar, els van afusillar.
-PERÒ NO PER LES IDEES, SINÓ PERQUÈ...
-Ah no, no claro, home per les idees... mira ací a Ortells van matar un que fee d'alcalde i aquell ere molt, és que después que va passar la guerra és que eren del roig, els que eren de Franco eren d'una cosa i els atres i els atres eren de la República, eren dels rojos que dien i aquell tio pues... i después de la guerra n'hi van haver molts que van estar a la pressó molts anys, perquè quan la guerra se van fer coses molt injustes també perquè bua! van matar capellans i van fer tot lo que n'hi va haver quan es va moure la República van cremar iglésies i después quan va guanyar Franco pues els que eren d'aquell partit pues van estar molts a la pressó, i molts els van pelar, ui! ne van matar molts també aquells que se posaen tan forts.
-EL SEU PARE ENS HA DIT QUE VA ESTAR A LA PRESSÓ ALLÍ A VALÈNCIA?
-No ere aquell que...
-AQUELL DE L'ESTRAPERLO
-Aquell del poble, quan van entrar els maquis allí
Resum:
La seua mare fou l’hereva d’un mas i son pare, en tornar de Cuba i casar-se, es feu masover. Tingueren quatre fills, però al quedar-se embarassada del cinqué tractà d’avortar i morí. Son pare es tornà a casar i tingué dos filles més. Ell treballà al mas fins que se n’anà a Catalunya, on treballà en un taller de ferro. Quan tornà es casà amb una masovera. Al llarg de la seua vida ha treballat en coses molt diverses: en una fàbrica de rajoles, en l’obra, veremant a Catalunya, etcParla del treball al camp, de les herències. Parla de les relacions entre masovers i la gent dels pobles, del ball. Explica molts esdeveniments que ocorregueren durant la guerra i la postguerra; parla de les conseqüències que aquestes tingueren sobre els masos. Explica en quines famílies hi havia capellans i per què. Parla de l’ús de les terres comunals, dels conflictes entre masos, etc.
Conexions
Tesaurus
5
herència
2
èxode rural
1
treballs i tècniques agrícoles
1
salari
1
pastors
1
treball infantil
1
conflicte familiar
1
afinitat
6
masos
2
estratègies matrimonials
1
avortament
2
fusta
1
ferramentes
1
part
1
comares
1
fires comercials
1
maquis
1
descendència
1
treballadors domèstics
1
espai d'interacció
1
elecció de parella
1
recursos naturals
1
pins
1
afillament
1
rectors
1
religiositat popular