MOH80-El Forcall-H32
-QUE LA GUÀRDIA CIVIL VENIA D'ANDALUSIA, VÉNIEN MOLTS D'ANDALUSIA?
-Home entraen de Guàrdia Civil molts de joves, com n'hi havie falta no veus que entonces n'hi havie tanta misèria, i pos el que tenie un jornal aixina pues mira.
-I EN QUÈ PARLAVEN, PERQUÈ VOSTÉS ACÍ PARLAVEN VALENCIÀ I EN ELLS QUÈ PARLAVEN?
-Pues el castellà i avant, andalús, castellà, castellà, ui!
-PERÒ A LO MILLOR ACÍ MOLTA GENT NO SABRIA PARLAR GAIRE EL CASTELLÀ, NO?
-Sí, sí, buah! el castellà sí que el saben parlar, sí, més bé o més malament, però sí, buah!
-PERQUÈ L'HAVIEN APRÉS, PER EXEMPLE VOSTÉ QUAN DIU QUE VA ANAR A ESCOLA, QUE DIU QUE VA APRENDRE POQUET, PERÒ ALLÍ APRENIA EN CATELLÀ?
-Sí, sí, en castellà, en castellà.
-TOT EN CASTELLÀ. M'ESTAVA DIENT QUE LA SEUA DONA VA HERETAR UN TROS D'ESTA CASA, I LES GERMANES ELS ALTRES TROSSOS?
-De tres... en tres trossos [riu]
-ESTE EDIFICI EL VAN PARTIR EN TRES TROSSOS.
-Parti'l no el van partir però bueno, va quedar pa n'elles, i ara els vam abonar els diners a n'elles, i ara és nostre [riu] esta casa és molt gran però és molt antiga tamé, és de quan se va formar el poble, tu saps els anys que deu fer que... gran ho és perquè no veus que antigament la gent vivie tota del camp, la gent tenia ací, tenien bitxos, animals pa recriar i mul.les pa llaurar allí al corral que n'hi ha un corral que cavien allí dos mul.les i después la brossa, el minjar que collien, del monte pos l'havien de guardar per ací a les falses pa tot l'any... ara n'hi havien uns troncs que estaven plens de claus clavats i ahí penjaven les pomes, mansanes feen en fils, penjaen raïms i mansanes ahí, no veus que entonces només se collie lo que se collie a casa, només se minjave lo que se collie al monte, no n'hi havie fruters pa vendre, no n'hi havie fruta pa vendre [riu] i tots minjaen de lo que collien de la terra i avant, pues ho guardaen ací i se'ls aguantae hasta ara este temps que els aguantae molt, tot l'hivern ahí, com collien...
-I ESTA CASA VA SER COM A DOT, O PER LA LEGÍTIMA QUE LI TOCAVA A LA SEUA DONA?
-No perquè... els meus pares li la van deixar, els pares d'ella li la van deixar a ella, els la van deixar an ella, a les germanes a les xiques, perquè com els xics els van deixar els masos, les finques, les finques d'ahí, com eren xics pues les dones, les xiques les van deixar la casa esta.
-PERÒ I COM... A LA SEUA DONA I A LES GERMANES ELS PAREIXIA BÉ QUE PER SER XIQUES ELS TOCARA UNA CASA A PARTIR I AL ATRES DOS PER SER XICS... ?
-Ui pos mira, a tots los puestos passae igual, tots igual no podien ser, sempre n'hi havia que n'ixie més, els hòmens sempre estaven més ben mirats [riu] no veus que, mira la meua sogra sempre: "ui els xics, els xics," els homes sobretot, les xiques, les xiques sempre paeix que no, no es guanyaen res, sempre paeix que no [riu]
-O SIGA PREFERIEN TINDRE... LA SEUA SOGRA PREFERIA ELS XICS, PREFERIEN TINDRE XICS QUE XIQUES?
-Això, home una vegà els tenie pues, com tots què havie de fer, però vull dir que sempre esten més ben mirats els xics que les xiques [riu]
-I AIXÒ PER QUÈ?
-Ah! mira perquè eren una mica tamé cabuts i gent d'antes i avant, [riu] una mica de fusta al cap que portaen [riuen] com ella tamé, ella on se va criar també li va passar igual [riu] ella se va criar al terme de Mirambell a un mas, en un mas tamé, i tamé es veu que eren moltes germanes i tamé pos, tamé li passae igual [riu]
-I NO ELS DONAVA UNA MICA DE RÀBIA A LES SEUA DONA I A LES SEUES GERMANES? O DEIEN PUES AIXINA ÉS.
-Com ere mare, què havien de fer? tens que callar, buah! això a totes les famílies ha passat, sempre n'hi havia que eixie més beneficiat que un atre, perquè tots igual no podien ser.
-I VOSTÉS VAN FER ESCRITURES D'EIXES QUE M'ESTAVA DIENT? O QUAN SE VAN CASAR VOSTÉ I LA SEUA DONA HO VAN FICAR TOT...
-No, quan vam comprar la part d'esta casa a les atres germanes sí que vam fer escritura, quan els vam abonar pa fer-se esta casa nostra tota, entonces sí que vam fer escritura pel notari...
-ENCÀ NO M'HA DIT COM LA VA CONÈIXER A LA SEUA DONA...
-[riu sorollosament] Com l'hai de conèixer? [riu]
-EN UN BALL? NO M'HO DIU...
-En un ball, en un ball... no res, que se vam casar ja vells també.
-QUINA EDAT TENIEN?
-Ui jo, tenia més de trenta anys lo menos.
-I PER QUÈ SE VA CASAR TAN TARD?
-Mira, per tindre poc coneixement [riu] que sinós natros de la manera que estàem en madrastra i això, lo que havia de ser és casar-se i marxar d'allí i, ademés que vam treballar com aquell que diu pa les atres, después encara mal volguts i mal mirats, lo que és que...
-MAL MIRATS PER QUÈ?
-Home perquè al no ser fills pos no veus que la madrastra sempre burja i burja i a deshonrar-mos a natros i alabar les fillels d'ella, i aixina passe [riu] i ademés lo que dic, quatre consells que arreplegae de per fora, les veïnes que aquelles tamé disfrutaven de posar el mal en casa d'un atre, que te creus que? als poblets menuts sempre ha passat això.
-PERÒ CONSELLS PER EIXEMPLE QUÈ ELS DEIA?
-Això an ella, la madrastra, la madrastra, a natros no mos dien res a natros, però...
-PERÒ CONSELLS COM QUÈ?
-Home pos mira, que si un ere més espabilat, que si l'atre no sé què, que si l'atre [riu] i ella com no ere mare què vols? pos a posar mal als que no eren fills d'ella.
-I VOSTÉ VA ESTAR VIVINT ALLÍ EN EL MAS, AMB LA MADRASTRA I AIXÒ FINS ALS TRENTA ANYS?
-No, vaig estar a Catalunya uns anys també...
-AH! SE'N VA ANAR A CATALUNYA A TREBALLAR.
-Ssss Bah! si m'haguera pogut casar allà a Catalunya però... però no me vaig casar [riu]
-PERQUÈ NO VA VOLER? NO VA VOLER QUEDAR-SE ALLÍ?
-Sí, [riu] per això [riu].
-PER QUÈ NO ES VA CASAR ALLÍ A CATALUNYA, EH?
-[riu] [es tapa la cara amb la mà/silenci] N'hi havia una xica que tenia unes ganes de casar-se, [silenci] no m'agradae, mira [riu]
-NO LI AGRADAVA LA XICA...
-[riu]
-PERQUÈ VOSTÉ VA FESTEJAR EN MOLTES DONES ABANS DE...
-No, moltes no, no si a Palanques tamé tenia una veïna allí que quan tenia setze o désset anys, allà quan els maquis i això, si haguera volgut, si haguera tingut el coneixement m'haguera pogut casar, però buh! mira, quan uno té setze o desset anys tot ho agarre com una broma i no fa cas de res, i ha anat passant i...
-I LA GENT SE CASAVA MAJOR, O NO? O ACOSTUMAVEN A CASAR-SE POMPTE...
-N'hi havia de tot, buah!
-NO N'HI HAVIA PRESSA PA CASAR-SE?
-No, bueno, però més que ara sí, encà se fan més vells ara me paeix, no?
-I LA SEUA GERMANA SE VA CASAR ABANS QUE VOSTÉ?
-Sí, sí.
-QUAN VA TORNAR DE CATALUNYA VA TORNAR AL MAS, A VIURE?
-Sí.
-I PER QUÈ TORNÀ DE CATALUNYA?
-Mira, perquè no m'agradae la faena.
-DE QUÈ TREBALLAVA?
-En un taller de ferro, es dien forjadors an allò, allí portaen el ferro com el portaen de l'almasén, i allí en carrua i fuel pa calenta'l li donaen l'acció pa fer peces pa màquines de pastà, pa telers, com allí n'hi ha tanta fabricació i per Terrassa i allí treballaem en bast només donant-li l'acció, después allò havia de donar-li als fressadors, al torn o no sé què, pa refinar-ho pa posar-ho a la màquina allò ere una faena...
-EL TREBALL EIXE COM EL TROBÀ VOSTÉ? PERQUÈ VIVINT ACÍ EN EL MAS...
-No és que estae, és que de primer d'allí vaig anar a una fàbrica, que aquell cunyat meu treballae a la fàbrica de Sabadell, i anant allí de vespà anava a fer hores an aquell taller que el que estae allí, el que vivie "Si te vols quedar ací, queda't" me vaig quedar allí, no si la faena sí, però a mi lo que no m'agradava era l'horari que feen, perquè a les quatre i mitja del matí t'havies d'alçar pa anar a treballar i después a mita vesprada i t'aburries tota la vresprà allí a casa i buah! i sempre el despertador, sempre el despertador, és que a les quatre i mitja del matí són unes hores tan, jo no estic criat en això, jo si no me gito tranquil no dormiria, això és com quan hai d'anar de viatge un dia i hai de matinar ja [riu] ascomence a donar voltes i, i.
-I QUAN VA ARRIBAR ALLÍ A TERRASSA, DE VIURE EN EL MAS NO VA VEURE DIFERÈNCIA, NO LI VA SEMBLAR ALLÒ MOLT DIFERENT?
-Home un poc, claro que és diferent, sí.
-LI VA SORPRENDRE ALGUNA COSA?
-No, no.
-QUÈ VA PENSAR QUAN VA ARRIBAR ALLÍ A TERRASSA?
-A Terrassa i a Sabadell, allí molt de ruido n'hi ha, molta gent, no? ara que això ja fa molts anys, ara encà deu d'haver el doble, no si jo, els meus germans estan allà i tinc uns cosins tamé que tenen un restaurant allí, allí davall de Terrassa entre el Rubí i Terrassa n'hi ha un restaurant molt important que el porten uns cosins meus, ells sevan criar allí a Ortells tamé i van anar allà i com allí a Ortells aquells anys la passaen poc bé perquè, después de la guerra eren quatre germans i morieren els tios meus, i lo que collien de la terra pues ere molt poc, i aquella germana que t'he dit que estae soltera allà en aquells amos d'aquella finca que eren uns amos que tenien fàbriques a Sabadell, i els va dir:"Pues veniu ací" i van vindre en un mas a treballar la terra i això, i aquell sinyó com ere un tio listo i això va dir:"vosatros ací lo que hau de fer és dedicar-se a fer minjars" i van escomençar com estae prop de Rubí això i prop de Terrassa, pos, és que els dissabtes venien uns homes allí que tenien aficció a caçar i els dixaen el gos allí: "cuideu-me le gos tota la setmana" i a la que, els donaen poc o molt per guardar-lis el gos allí, i van ascomençar a fer algun sopar i això, i después van ascomençar a fer minjars ipuf! i ara han fet millons i faena, és que està molt bé, perquè està allí a la vora de la carretera però està allí a un racó que jo me'n recordo quan jo estava que anava algun dia i allí la gent de Sabadell, les dones que tenien que crios menuts o això después que dinaen se podien assentar per allí al sol, i ere un racó de monte, de pinar i no n'hi have cap perill que tocaren als xiquillos, podien jugar per allí els xiquets que no... els agradae molt a la gent tot allò, va caure en gràcia allí, vull dir que té diners i puf!
-PERQUÈ N'HI HAVIA MOLTA GENT QUE SE N'ANAVA D'ACÍ DEL POBLE...
-Ui! sí, sí, és que els anys aquells que vaig marxar jo, que anavem cap allí trobavem faena, igual com d'ací que de tot arreu, de murcianos i andalusos i de tot arreu d'Espanya acudia gent allí, Galícia entonces van haver uns anys que n'hi have molta faena a Catalunya, tots los que anaen tots treballaen, tots, tots trobaven faena...
-I ANAVEN A CATALUNYA I NO A VALÈNCIA?
-No, és que allí hi ha molta indústria, home, això de Terrassa això pareix, això té, puf! tota la indústria, fabricacions de tota classe, i allí tots cabien.
-PERQUÈ VOSTÉ ABANS D'ANARSE'N ALLÍ A TERRASSA I AIXÒ HAVIA ANAT A VALÈNCIA?
-Nooo, no jo a València no, vaig fer la mili a València però ahí no, cap ahí la gent no tirava a València, a Catalunya sí, a Catalunya, no veus que Sabadell i Terrassa eren els dos punts que més indústria n'hi havie, en aquells temps ara es veu que tampoc n'hi ha, però entonces, puf!
-I LA MILI LA VA FER ALLÍ A VALÈNCIA? ON?
-A Paterna, el campament estae a Paterna, después vam estar tres mesos a paterna i después vam baixar allí a l'alameda al vint de Guadalajara, que después estae allí damunt dels Víveros més amunt, estae el vint de Guadalajara i después també n'hi have un cuartel més amunt que es dia l'automobilisme entonces allí dalt de l'alamaea estae.
-QUÈ RECORDA VOSTÉ DE VALÈNCIA?
-Molt bon terreno sí que és més alegre que açò [riu] allí fa bon temps tot l'any eh? allí plantaen una fira, encà deuen anar les fires, no? a Nadal posen una fira que està allí un mes, i al mes de Juliol igual, al mes de juliol d'allí del cuartel veem els castells de foc que tiraen [riu] ai València... la mili no res la mili, i les falles, vaig vore les falles aquell any, perquè la nit de la cremà mos van deixar eixir, hasta que es van acabar de cremar [riu] entonces el que tenie diners, igual que a tots los puestos, els soldats què vols, una mica mal mirats.
-UNA MICA MAL MIRATS, PER QUÈ?
-Ah! mira, ni mal ni bé, bueno com, no veus que a eixos puestos estaen abeats que sempre n'hi havien de soldats.
-I LI DONAVEN PERMÍS PER A VINDRE ACÍ? I VENIA?
-Sí, quan te'l donaen, a natros mos van donar tres mesos seguits de permís, i després me paeix que en van donar d'atre, i después a l'atra quinta que va vindre destràs de natros van haver molts que només van estar dos o tres mesos d'instrucció i después ja els van enviar cap a casa, tots no però se veu que n'hi havia massa gent, o no sé perquè ho van fer.
-I FESTEJAVA EN ALGÚ? VOSTÉ QUAN ESTAVA ALLÍ EN LA MILI?
-No
-AIXINA JÓVENS PLENS DE VIDA, JO QUÈ SÉ JO PENSE SÓC JOVE...TINDRIA GANES DE... NO? O QUÈ?
-[riu i baixa el cap]
-ÉS QUE LA JOVENTUT TÉ MOLTA SANG A LES VENES, NO?
-[riu]
-AIXÒ COM HO SOLUCIONAVEN, EN AQUELLA ÉPOCA? ON ANAVEN?
-Això, això se pot aguantar [riuen]
-SEGUR? PERQUÈ ALLÍ A VALÈNCIA N'HI HAURIEN MOLTES XICONES.
-[riu] Ohhh bo! [silenci] pals soldats no n'hi havien tantes, no, dels soldats no se fiaven les xiques dels soldats.
-NO, PER QUÈ?
-Home com sempre n'hi havie, sempre estae ple de soldats, dien:"estos només estan ara i quan marxaran ja..." [riu] [silenci]
-PERQUÈ LES XICONES EN AQUELLA ÉPOCA VOLIEN ALGÚ QUE FÓRA JA PA SEMPRE O QUÈ?
-Ah! no, això... n'hi havia de tot
-PERÒ SERIA MOLT DIFERENT UNA XICONA D'ACÍ DEL POBLE A UNA XICONA DE VALÈNCIA, NO?
-Ai, això, de conèixer-les, com jo no... cada terreno n'hi ha un costum de viure, i ademés que ja no se fea compte uno de quedar-se allà tampoc, quan estaes allí lo que volies és que s'acabare promte, i prompte paca casa, aquella vida no, antes d'anar paeix que tenia ganes però una vegà vaig estar allí paeix que me doane pena, no m'agradae gens [riu]
-I ERA UN CANVI GRAN? QUAN VOSTÉ SE'N ANAVA A LA MILI I QUAN TORNAVA...
-No, no veus que havíem d'anar tots a la mili.
-PERÒ EN SA CASA PER EIXEMPLE QUAN EL CONSIDERAVEN QUE JA PODIA... QUE JA ERA GRAN? QUE JA ERA UNA PERSONA MAJOR? QUAN PASSAVA DE SER UN XIQUET A UNA PERSONA GRAN?
-Home pues quan venien de la mili la majoria, quan venien de la mili era el temps que molts se casaen ja, perquè hasta que no vingueres de la mili què?
-NO TE CASAVES.
-Això. Degué passar algun cas, però no, vull dir que alguns també se van casar de joves també, però no, això ja perquè...
-O SIGA QUAN VENIEN DE LA MILI JA ERA CASAR-SE, LO SEGÜENT JA ERA CASAR-SE.
-Home, la més bona edat que no, antes també però eres massa joves, no i que antes de no passar algo, sempre va passar algun cas però...
-PERÒ VOSTÉ NO SE VA CASAR...
-Noo [riu] perquè estavem massa adormits [riu]
-I ELS SEUS GERMANS TAMBÉ ES CASAREN TAN TARD COM VOSTÉ?
-No uno més prompte que jo es va casar.
-I LA SEUA BODA COM VA SER LA SEUA BODA? JA QUE NO ME CONTA EL FESTEIG, DONCS LA BODA[riuen].
-Pos ací la vam fer al Forcall la boda.
-AL FORCALL LA VAN FERLA BODA, ALLÍ A L'ESGLÈSIA?
-Home el casament sí a la iglésia, però la boda ahí a eixa placeta que hi ha, ahí al Mesón hau estat? Hau estat al Mesón de la Vila? pues ahí davant que n'hi ha una placeta, que n'hi ha una posà gran, que n'hi ha una portala gran, que entonces era un hostal, allí la vam fer la boda, que entonces, en algun dia era una posà, però ara ja se fa antic això, ja no, después la gent paeix que encà anae, perquè allí hi ha una dona que viu allí, viuda, me paeix que algú que va conèixer això, perquè allí li resulte més barat si uno vol passar ací al poble, ara a l'estiu o això resulte més barat, i alguns encà, he vist que a lo millor estan allí, però això...
-I QUÈ SE VA PREPARAR, O QUÈ SE VA FER PER A LA BODA? SE VA FER BALL?
-[riu] Una mica de ball sí [riu]
-EN UNA ACORDEÓ O QUÈ?
-No en un tocadiscos d'eixos [riu]
-AH! EN UN TOCADISCOS? I UN MENJAR? O...
-Sí, minjar tamé, i minjar bo, o pues el costum que tenien les cocineres, entonces ja n'hi havien bones cocineres ja, què te paeix que? no veus que tota la vida n'hi ha hagut gent que s'ha dedicat a guisar i a fer...
-I QUÈ MINJAEN DE NORMAL EN UNA BODA?
-Ui, ni me'n recordo jo, cadau fa d'una manera.
-QUI PAGAVA EL CONVIT?
-Pues els agüelos i avant, els nostres pares [riu].
-I EL SEU PARE SÍ VIVIA, NO? M'HA DIT. I LI VA PAREIXER BÉ QUE ES CASARA AMB LA SEUA DONA.
-Ui, què havia de dir?
-LI VA DIR: "JA TE TOCA CASAR-TE"
-Això sí, no lo que volien que es posàrem a treballar allí al mas [riu] però això no.
-NO? PERQUÈ NO VA VOLER VOSTÉ?
-No, perquè no, ademés com no ere meu solo si me poso allí?
-I LA SEUA DONA QUÈ DEIA DE POSAR-SE A VIURE EN EL MAS?
-Tampoc no volie no, perquè ella ja s'havie criat allí en el mas, vam estar a Morella una temporà, uns anys a Morella vam viure i anava al jornal allí, a eixa fàbrica de ladrillos que n'hi ha allí baixant de Morella, ara està tancà me paeix però antes... va estar uns anys que tenie molta faena, va treballar molt, vaig treballar uns anys allí també.
-VOSTÉ. I LA SEUA DONA TAMBÉ?
-No, ella no.
-LA SEUA DONA QUÈ FEIA?
-No res a More-, a casa estava i avant.
-I LA SEUA DONA NO VA VOLER ANAR A VIURE AL MAS?
-No perquè ja sabie... no veus que no podia ser posar-se allí, encà vivie la madrastra i encà que s'hagueren retirat al poble pues sempre hagueren vullgut minjar tots de lo que produïem al mas i después com no ere nostre solo, si haguera sigut meu solo però, no veus que ere dels atres germans també...
-PERQUÈ LES DONES QUAN SE CASAVEN I ANAVEN A UN MAS, EL SEU CAS NO ERA, PERÒ ANAVEN A UN MAS ON ESTAVEN ELS PARES, ELS SOGRES, COM ERA EIXA RELACIÓ? ERA FÀCIL, ERA DIFÍCIL?
-Ui, pues de tot se degué de vore, en algun dia claro que anaven tots allí, no veus que no n'hi havia un atre puesto on anar? allí la majoria renyia passaen... no veus que n'hi havia tanta misèria? entonces no se divorciaen com ara la gent, no, no veus que no tenien una perra la majoria? ni saber on anar a guanyar-la, ara perquè n'hi han tants divorcios? perquè n'hi ha tanta abundancia i diuen:"si en lo que guanye jo, a mi no me fa cap falta de lo que tu tens, divorciem-nos" mira ací n'hi ha una xica mestra que es diu que es divorcià i ara s'ha juntat en un atre jove que eixe tan prompte té una com una atra, ara s'ha juntat en un atre [riu] i té una xiqueta, diu que es divorcià, pues vale este ne tenia una de Morella, i ha deixat a aquella i s'ha ajuntat en esta [riu] quan se cansà, se veu que...
-AIXÒ NO PASSAVA EN AQUELLA ÉPOCA.
-Bah! què ha de passar, això si ho hagueren fet entonces tots hagueren parlat d'ells [riu] i ara no fan cas ja, vull dir que home, encà que diguen pues mira si ho volen aixina que els has de fer.
-VOSTÉ RECORDA D'ALGUN CAS QUE ES PARLARA DE ALGUN CAS, QUE ES PARLARA D'ALGUNA COSA AIXINA?
-No, bueno.
-O D'ALGUNA DONA QUE ES QUEDARA EMBARASÀ SENSE ESTAR CASÀ?
-Això, mira eixa molinera que vau parlar vatros, tamé es va quedar antes de casar-se [riu].
-SE VA QUEDAR EMBARASADA ANTES DE CASAR-SE.
-Claro perquè, no veus que ell, me paeix que ell encà ere quan anae a la guerra ere quan se va acabar la guerra, ella estae servint, no i que ella degué voler enganxar tamé [riu] per això ja [riu] encà va haver algun cas en Palanques, una que tamé ere una jove que tamé el pare d'ella va faltar en la guerra i eren dos o tres xiquets i sa mare i aquella tamé, com el que es va casar en ella ja ere vell, tamé ja... quan va anar a la boda ja, se van casar ja portae un xic, mira ixe xic, ací viu veí d'esta casa, lo que viuen a Castelló però a l'estiu pugen ací, se va casar en una...
-I LA GENT QUÈ DEIA?
-Ui! pues parlae i avant, però què havien de dir, parlar sí que parlaen però [riu] no i encà va haver una atra que va tindre al crio antes de casar-se allí a Palanques [riu]
-D'EIXA PARLARIEN ENCARA MÉS.
-Això, ai! què havien de fer? de parlar costae poc [riuen els tres] l'únic que... [inintel.ligible]
-PERÒ PER EIXEMPLE LES ATRES DONES DEL POBLE O ELS HOMES LI DIEN COSES?
-Ui, a la cara no li dirien, si acàs als familiars d'ella, als familiars.
-PER ALS FAMILIARS QUÈ PASSAVA?
-Pues un disgust, un disgust i avant, però què havien de fer? què els havien de fer?
-PERÒ JO HE SENTIT DIR QUE N'HI HAVIEN, QUE SI A LO MILLOR PASSAVA UNA COSA D'ESTES A LO MILLOR LA TIRAVEN DE CASA ELS PARES O... COM?
-No, però ací no passae això, ací no, què adelantaen de tirar-la? jo no vaig vore mai, a algun puesto jo no dic que passe, ara encà se sent dir per la tele, no? però algun cas.
-I AIXINA COM ELS HOMES A LO MILLOR EMIGRAVEN A... VOSTÉ EMIGRÀ A CATALUNYA UNS ANYS I... LES DONES SE N'ANAVEN A SERVIR A ALGUN... ?
-No.
-LES DONES NO ANAVEN A SERVIR A CASA D'AMO?
-Sí antiguament les dones sí que anaven però anaen de solteres, de solteres la casa que eren moltes germanes com allí de Palanques i això que eren cases pobres, pues marxaen per Catalunya a servir als sinyors com estae la tia eixa meua, a les cases riques que n'hi havien per allí.
-PERÒ AIXÒ HO DECIDIEN ELLES O ERA A LO MILLOR SA MARE O SON PARE QUE ELS DEIA...
-Claro! no i elles també.
-ELLES SÍ VOLIEN...
-Home alguna també, què te penses? perquè allí per lo menos guanyaven més, guanyaen més diners que a casa no se guanye res, no veus que entonces uno no guanyae una perra, i a moltes cases no havien vist mai ni deu mil pessetes juntes, a moltes cases d'eixes pobretes del poble i a lo millor minjar no en collien tant tampoc.
-I ELS DINERS SE'LS QUEDAVEN ELLES?
-Home quan estaen allà claro, quan treballaven pa n'elles, home n'hi hauria de tot, però vull dir que...
-PERÒ NO ENVIAVEN DINERS A CASA? AL POBLE?
-[nega amb el cap] Ja feen prou que tenien elles i s'ho guanyaven elles, pa fe'ls donar els diners també.
-I SI ESTAVEN ALLÀ TREBALLANT TOT EL DIA I SE'N ANAVEN EN EL MOMENT DE CASAR-SE COM CONEIXIEN AL NÓVIO SI ESTAVEN TOT EL DIA TREBALLANT EN EL MAS, I VIVINT EN EL MAS, COM CONEIXIEN AL NÓVIO?
-Home els domenges anaven a fer festa, els domenges anaven al poble a fer festa [riu]
-ESCOLTE'M I ME VAN DIR AHIR EN MORELLA, QUE ALLÍ SE CELEBRAVA UN BALL DE MASOVERS I MASOVERES...
-Ball?
-BALL SE MASOVERS I MASOVERES.
-Bueno això eren bureos que dien...
-EREN QUÈ?
-Bureos, és que antes quan vivien en tots los masos, quan feen una matansa que mataven un bou i gorrinos que n'hi havien masos rics, i allí pues de nit acudien tots los veïns, tota la joventut de tots los masos de per la vora anaen allí i feen ball tota la nit, feen festa allí, ball i dien bureo a això, bureos, com entonces n'hi havie tanta gent pels masos, que estaen tan habitats pues quan feen una matansa feen una festa quan mataen els bous i els tocinos i això a un mas, pues feen una festa, i minjaen tot lo dia bé com una boda i avant, i de nit feen el ball eixe bureo que dic, buscaen música i allí ballaen i [riu]
-I ALLÍ ÉS QUAN SE CONEIXIEN...
-Claro, bueno el que s'havia de conèixer sempre se veen a un dia o atre no veus que la gent bah! s'ha de vore rai! no veus que entonces no anaven en cotxe com ara, entonces anaen a peu i tots se veen, a algun puesto o atre sempre se trobaven la gent.
-PERÒ ARA PER EIXEMPLE L'HEREU DEL MAS SE CASAVA EN QUI VOLIA? VEIA UNA XICA QUE LI AGRADAVA I SE CASAVA?
-Home no, això igual que sempre, sí, això cada u se fee lo que podie i avant, en la que trobae u i li agradae a u, igual que sempre.
-PERQUÈ AHIR O AIXÒ ME CONTAVEN QUE A LO MILLOR L'HEREU, PARLAVEN LES FAMÍLIES I L'HEREU ES CASAVA AMB UNA XICA A CANVI DE QUE LA GERMANA DE L'HEREU SE CASARA AMB EL GERMÀ D'EIXA XICA, FEIEN UNS ARREGLOS ENTRE LES FAMÍLIES, AIXÒ VOSTÉ HO HA CONEGUT O NO?
-Alguns casos, alguns ho volien fer però molts no van arribar bé, mira ací al poble va passar un cas d'eixos, perquè és que la finca eixa que hi ha aalí pujant cap a Morella ere d'un, n'hi ha un mas d'eixos que dien i ere de dos i claro pues un tenie un fill i l'atre la filla, i volien casar-los i aixina fer la finca junta, però no, no va arribar, als ser família se coneixien massa i... pal cas eren cosins, claro, eren cosins eixos.
-I NO VAN VOLER ELLS CASAR-SE?
-Ah! perquè ella, la xica no, se va casar en un atre i avant, quan va estar a la mili aquell va aprofitar i se va fer nóvia en un atre, que aquell no l'haguera amollat no, perquè si no fóra per la mili a lo millor, molts casos d'eixos si no fóra per la mili no s'hagueren destorbat, perquè com ja feen compte dien bah! perque eixe que s'havie de casar en ella que ere cosí, com ja va vore que algú le fea les vores li va dir:"Guaàrda-me-la que quan tornaré de servir" sí que la va guardar, sí [riu] quan va tornar de servir entonces ja s'havia fet nóvia de l'atre, i se va casar en l'atre, sí pues al coneixer massa la gent, pos claro.
-I QUE LES DONES NO SE PODIEN ESPERAR A QUE TORNAREN DE LA MILI O ÉS QUE LA MILI ERA MOLT LLARGA?
-No, claro que s'esperaen, la que s'havia d'esperar però la que tenie ocasió de deixar al que tenie i casar-se pues entonces tenie ocasió perquè com no estae, que sinós ja fee més mal, sí a Palanques també va passar un cas d'eixos, n'hi havie uno que fee molts que anave en una xica i quan va marxar a la mili pues se va, se va casar en un atre i au!
-I ELS PARES QUÈ?
-Oi! els pares ahí no pintaven res, no lo que aquella mateix de Palanques no sé perquè va anar tants anys, no el volie perquè ere pobre però en ell en ell, i ell ja s'ho havia cregut, i después quan va marxar a la mili se case en un atre.
-PERÒ ANAR EN UN XIC EN EIXA ÉPOCA QUÈ ERA? ANAR A PASSEJAR? QUÈ SE FEIA?
-Ui mira, ah! pues fer vore que eren novios i avant, si anae, ballae en ella i anae a acompanyar-la, que feen vore que eren novios i avant...
-PERQUÈ EN ELS BALL SI UNA ANAVA AMB UNO, BALLAVA AMB EIXE I EN NINGÚ MÉS?
-Bueno n'hi havie de tot, però... algunes igual ballarien en uns atres però, però mira els atres paeix que ja tenien una miqueta de reparo, els sabia mal, és lo que dic jo, eixe si no haguera marxat a la mili pues pel mirament i això pues, ia ara, com tenien ocasió quan marxaen a la mili
-NO LA VOLIA PERQUÈ ERA POBRE, POBRE, QUÈ VOL DIR QUE ERA POBRE?
-Que tenie pocs interessos i avant, no veus que entonces n'hi havia molta gent que... ella ere més rica que ell, ella ere d'un mas.
-ELLA ERA D'UN MAS? I ELS DELS MASOS EREN MÉS RICS?
-N'hi havie de tot, en aquells temps sí, ara que natros també n'hi havia de més bons i de més roïns també, no ren tots rics els dels masos.
-PER EIXEMPLE, UN MAS BO QUÈ SERIA?
-Que tenia molt de terreno, i finques més bones, que la terra no és tota igual, no veus que entonces el que tenie bona terra cullie de tot, de blat i... i allò ere lo bo, les finques n'hi han que són més roïnes que atres i el que tenie un mas bo i collie de tot abundant pues ere més ric, i n'hi havie masos que eren més petits, tenien més poc terreno i més roïn i aquells pos no collien ni la mitat que l'atre.
-AIXINA SE RECONEIXIEN ELS MASOS BONS I ELS MASOS ROÏNS SE RECONEIXIEN AIXINA.
-[assenteix amb el cap]
-I SE DEIA: "EIXE MAS ÉS BO" PERQUÈ TENIA MOLT DE TERRENO, I EL TERRENO ERA MÉS BO, I LA CASA MILLOR...
-[assenteix amb el cap] I la terra, i tenie més ganao que un atre, i tenie més diners, encà que no fore molta cosa però pa entonces, només...
-PEL GANAO TAMBÉ SE DEIA...
-No, perquè si tenie més ganao també feie més diners, venie la cria que fee el ganao...
-ENTONCES LA GENT DELS MASOS BONS, GRANS, ANAVA BUSCANT PA CASAR-SE EN GENT D'ATRES MASOS BONS?
-Això també se mirae algo, també.
-QUI HO MIRAVA ELS FILLS O ELS PARES?
-Tots, i els fills també, això, ui! Sempre... i els agüelos més encara, la gent d'antes no veus que sempre, eixe si se case en eixe puesto... bah! i de tot s'ha vist a lo millor però mira.
-VOSTÉ QUÈ HA VIST O QUÈ HA SENTIT DIR DE ANTES?
-Pues d'antes [silenci curt] pues com ara.
-LA SEUA AGÜELA LI VA DIR ALGUNA COSA?
-No
-NO LI VA DONAR ALGUN CONSELL DE QUE SE CASARA AMB UNA XICA TAL, O AMB UNA XICA TAL...?
-Buah! això de consells de que te casares en riques tots te donaen [riu].
-MIRA A VORE SI TROBES UNA RICA, NO? LI DEIEN?
-[riu] Però eren riques pa entonces, pa ara no res ja, pa fa 50 o 60 anys, entonces el que tenie un mas ere ric i ara, home sempre val però ha canviat molt ara.
-PERÒ JO NO ENTENC UNA COSA, LI ACONSELLAVEN QUE ES CASARA EN UNA RICA, QUE SERIA LA D'UN MAS GRAN, PERÒ SI EIXE MAS GRAN LI TOCAVA AL FILL MÉS GRAN O A L'HOME, AL GERMÀ, A LA SEUA DONA NO LI TOCAVA RES, NO? QUE MÉS DONAVA CASAR-SE... ?
-Ah! no, si ja se van vore casos, ja, que a lo millor entrae uno a un puesto aixina ric, i ere el criat de tot [riu] i més els homes, per un regular als homes els passae molt, que si entraen de gendre a un mas molt ric, a lo millor ere el criat de tots, tots manaen d'ell, perquè si li hagueren dit, "mira ací tu, tu què vas portar tu?" [riu]
-PERQUÈ AIXÒ ERA SI LA DONA ERA L'HEREVA?
-Si era més rica qu'ell.
-I ERA LA PRIMERA, LA QUE S'ANAVA A QUEDAR AMB EL MAS...
-Claro, i entrae uno de gendre allí, conforme va entrar mon pare allà baix al mas nostre, ja s'han vist casos d'eixos perquè entre a un puesto d'eixos tan ric i li paeix que perquè entre allí uno ja... i después li toque treballar, i encara... a lo millor perquè claro, si vols dir algo encà te diran...
-I EN EIXE CAS MANAVA LA SEUA DONA? I AIXÒ ELL COM HO VEIA, AIXÒ DE QUE MANARA LA DONA QUÈ?
-Ai! mira, bueno les dones sempre han manat més que els homes [riu] a la llarga, a la llarga.
-LES DONES HAN MANAT MÉS QUE ELS HOMES?
-Ja ho crec, coste però...
-NO M'HO CREC JO AIXÒ...
-Ui no, ui no [riu]
-HAN MANAT ON? EN CASA HAN MANAT?
-Síi, sempre mane un o atre però a la llarga la dona... l'home a creure [riu] no? [riu]
-I AIXINA ELS MASOVERS SE CASAVEN EN MASOVERES I LES MASOVERES EN MASOVERS?
-Sí, la majoria, bueno de tot, això...
-I N'HI HAVIEN TERRES COMUNALS? PER EIXEMPLE EN PALANQUES O FORCALL? TERRES QUE FOREN DE TOTS?
-No, de cultiu no, ara trossos de monte, sí, pal ganao, però allò només ere pa la terr- pa l'herba del ganao, i allò ho subast- a Cap d'Any ho subhastava el poble, l'ajuntament, i se donae tres o quatre-centes pessetes del tros de monte, pues aquell que tenie gano pues pagae això i la herba la portae ell tot l'any, hasta l'atre any que ho tornaven a subhastar.
-SE SUBHASTAVA? I PER A UNO? PER A QUE UNO PORTARA EL GANAO.
-Sí, i a l'atre any si uno donae més pues a lo millor li ho passaen a d'aquell, i d'això se cuidae l'ajuntament del poble i avant.
-PER EIXEMPLE LA LLENYA DEL MONTE LA PODIA ARREPLEGAR QUALSEVOL? QUI ANAVA ALLÍ ARREPLEGAVA LA LLENYA I AU?
-Home si era comú a lo millor sí, perquè ací a Forcall també n'hi han trossos d'eixos també, perquè ací al Forcall antiguament la gent treballae de l'aspardenya, cosia espardenyes i tots com no n'hi havie butano ni n'hi havier res, pues a lo millor feen un gorrino gordo o això i havien de fer foc en llenya, i allí n'hi han unes moles que... i anaven en un feix a l'esquena, al coll, n'hi havia home que portae més de cent quilos, diu que... jo en conec uno que és més vell que jo, i diu que se fee un feix gran en una corda i s'ajupia allí i si se podia alçar en el feix al coll ja el podia portar, una vegà estae l'home dret diu: "Au!" i portaen, i no veus que aprofitaen els dissabtes i els domenges, pos aixina portaen llenya pa tota la semana perquè sinós después els sabie perdre el temps de la setmana que això de cosir espardenyes és apur de moltes hores, i també no guanyaen... però mira, entonces com no n'hi havia atra cosa, i después la llenya que és, si volies coure algo havies en llenya, i después si havies de coure un pual pal gorrino, entonces als gorrinos, no n'hi havie preparat com ara, els havien de coure tot cuit de tot lo que cullien per les hortes: pataques, remolatxes... i havien de portar lla llenya al coll, i ací n'hi han unes moles que... ui! estos que tenen ara 80 anys i això pues no han baixat pocs de feixos de... després eixes moles que només treballaes... [parla en veu baixa, com per a ell] quines animalaes fea la gent.
-I SI N'HI HAVIEN PER EIXEMPLE CONFLICTES ENTRE MASOS VEÏNS? QUI, QUI HO ARREGLAVA AIXÒ? PERQUÈ SEMPRE A LO MILLOR PER CAMINS O... LA GENT DE L'HORTA QUE SI EL MEU CAMP PASSA PER ACÍ, QUE SI EL MEU CAMP PASSA PER ALLÀ...
-Ui, ui, ui, això claro que n'hi ha hagut tota la vida, i ara també n'hi ha, això el jues, el jues del poble.
-AH EL JUTGE DEL POBLE ERA EL QUE... NO N'HI HAVIA NINGUN... MASOVER AIXINA QUE FÓRA...?
-No, bueno aixís com el terme de Morella, que està el terme molt gran, ahí en cada terreno n'hi havia com un alcaldillo, formaen uno, uno, però ere igual això, se'n cuidae d'aquell tros de masos, un alcalde, un alcaldillo dien, però aixòs és perquè el terme de Morella té molts, tenien cinc-cents masos quan se treballaen tots.
-CINC-CENTS MASOS?
-Sí, i cada tros tenia un alcaldillo, formaven un home que cuidae d'aquell tros, bueno per si passae algo, o anaen a l'ajuntament de Morella pues anae ell en ves dels atres i... jo no sé com, però ací no, ací sempre ha segut ací al poble l'alcalde i... home jues a tots los pobles n'hi ha hagut tota la vida, jues de pas d'eixos [riu].
-VOSTÉ QUAN SE VA CASAR DE QUÈ TREBALLAVA?
-Ui! pues al monte allí baix, al mas.
-AL MAS DEL SEU PARE? LLAURANT?
-Sí, i vam fer hasta llenya per allí baix a l'Alcora, pa eixes fàbriques d'azulejos, feem una malea en uns manollets, en unes cordetes d'espart lligaen uns manollets i después no sé com ho pagaven, poc però mira, limpiaven el terreno, ara la temporà de l'hivern que no sabies què fer i se ho emportaven a eixes fàbriques de l'Alcora i de per allí, d'ahí baix, pal forns.
-PERQUÈ VOSTÉ DIU QUE EL MAS DE SA MARE TENIA MOLT DE TERRENY DE PINAR I...?
-De monte i avant, de bajo- d'eixe.
-I AIXÒ ERA BO? QUE UN MAS TINGUERA AIXÒ ERA BO O NO?
-Home millor que... al punt de tindre molt de tros, sempre val més tindre tros que no tindre tros, perquè si és poc bo i encà és pitjor.
-PERÒ NO ERA TERRENO QUE ELS RAMATS POGUEREN ANAR A... ?
-Ntx! [fa onomatopeia amb la boca] el ramat sí, però és agre també, no és pal ramat no és molt bo, no, perquè a l'hivern quan nevae i això si no els ajudaves al corral no, els donaes a minjar.
-PERÒ D'ALLÍ SÍ QUE PODIEN TRAURE... D'EIXE TROS DE MAS, ON N'HI HAVIA TOT EL MONT, QUÈ TREEN? TREEN LLENYA?
-Ah! sí, llenya sí, i después van vendre la fusta que estos anys detràs se pagae, tallaen els pins però ara ja, val més els jornals és que eixa faen molts no la saben fer, ni la volen fer tampoc que és molt pesat això, antes en una destral anaven a tallar pins i después els limpiaes la crostra i les rames i después les havies de traure en un roc- en un matxo, allà al puesto de carregador del cotxe, però ara això ja s'ha acabat, ara va estar uns anys que sí, el que tenie molt de finca de pinar pues va fer diners, va fer diners, home pa entonces eren diners pa ara ja [silenci]
-I EIXA FUSTA ON LA VENIEN?
-Pues a les serreries la feen pa fer caixa de fruta, i totes eixes caixes, a Morella n'hi havia dos o tres de serreries que treballen cont-, ara ja estan tancaes totes, caba allà baix a Castelló ne baixaen moltes també.
-I SERRAVEN QUALSEVOL PI DIEN: "ALA!" O DEIXAVEN ALGUNO?
-No, això anae el forestal, allí n'hi ha un guarda forestal que anae allí i marcae i havien de demanar un permís i feen pagar una mica però encara...
-I EIXE FORESTAL QUI EL NOMENAVA?
-No, no el que... són ja empleats de ICONA, són d'ICONA.
-PERÒ AIXÒ DE SEMPRE?
-Sí, sempre n'hi han hagut, ací n'hi han un que s'ha jubilat que ere, ere i és de Cuenca, se va casar en una d'ací de Forcall, que era forestal també.
-PERÒ EN AQUELLA ÈPOCA NO SERIA FORESTAL D'ICONA? EN LA ÉPOCA DE SON PARE?
-Home pues si no ere ell seria un atre, però sempre n'hi han hagut, a Sorita, a Sorita n'hi haven sempre, este estae ací perquè la dona ere d'ací, que ací no n'hi havien hagut mai.
-PERÒ SI EL MAS ERA SEU I ELS PINS EREN SEUS PER QUÈ... ?
-Però havies de demanar permís pa tallar-los, si volies tallar mil pins havies de demanar permís, i feen pagar un poc, un poquet no molta cosa però, sense demanar permís no te deixaven tallar-lo
-I LLEVAR PINS PER A PLANTAR COSES?
-No ahí no es pot plantar res, és terreno que no...
-NI VINYES PER EIXEMPLE?
-Això ja està plantat, a on havie d'estar plantat això ja estae plantat, valie algo pa poder plantar, però lo demés ja no...
-MOLT BÉ, I VOSTÉ QUANTS FILLS VA TINDRE?
-Jo? no cap ne tinc [riu]
-CAP. PERQUÈ ES VA CASAR TARD?
-[riu]
-COM SE VA CASAR TARD, JA NO VA TINDRE FILLS. I ALESHORES QUÈ ESTA CASA? QUÈ FARAN AMB ELLA?
-[riu] Això, sí que ho ha... pa qui pararà? [riu]
-PER A QUI PARARÀ?
-Pals nebots.
-PALS NEBOTS? PERQUÈ PER EIXEMPLE SI UN MAS, O ARA VOSTÉ ESTA CASA, SI NO TENEN FILLS, SI EN UN MAS MAS NO TENIEN FILLS QUÈ PASSAVA?
-Ai! pues un o atre, la família ja passe mal de cap en això ja [riu] un o atre sempre quede, quan un se mor tots volen ser família, pe'r si quede algo [riu sorollosament] és quan més diners té uno més ganes tenen que es mora més prompte [riu].
-PERÒ LI HO PASSAVEN A QUI A UN NEBOT?
-[assenteix amb el cap mentre riu] Ui claro o al més famíliar que tenien, que què havien de fer?
-PERÒ HEM SENTIT A DIR QUE N'HI HAVIA UNA COSA QUE ES DEIA AFILLAMENTS? QUE A LO MILLOR FAMÍLIES...
-[assenteix amb el cap] Que no tenien família...
-AGARRAVEN A ALGÚ... NO?
-Sí a algú que a lo millor s'havia criat molt pobret o això, sí ací al poble n'hi ha una, que n'hi havia un mas allí, un maset d'on se va criar la meua dona que no tenien família i van agarrar una xica que paeix que ere neboda, però... i ahí va aguantar, ara que... treballant, sent la filla i avant, com ara que se'n porten d'ahí fora, no n'hi ha que se'n porten d'ahí fora també? Ací al Forcall n'hi ha una que s'ha emportat dos xiquetes.
-SÍ AIXÒ MOS HA EXPLICAT CARMEN... I EN AQUELLA ÈPOCA TAMBÉ HO FEEN AIXÒ SE TREEN... ?
-De fora no, de fora no, eren de per ací del terreno, aixina de l'estranger no, no ho he sentit mai, no veus que ni se coneixia això, bueno eren d'ací conegudes o del poble o d'algo de, de la família.
-AFILLAVEN A ALGÚ DEL POBLE SI NO TENIEN...
-Bueno, no però és que n'hi havien també que dien que les portaen de la Casa de... que a lo millor fills que havien segut de prostitutes de per eixes capitals, una d'eixes també, me paeix que varen portar també.
-DE LA CASA DELA BENEFICIÈNCIA, POT SER?
-Dien de la Casa, de la Casa, jo no sé... degueren ser filles de... de per eixes capitals que les replegaen que a lo millor abandonaen o... jo no sé, alguna sí que me paeix que en van portar, a Sorita em paeix que n'hi havia una d'eixes, però después saps lo que passe que al darrer la majoria no ixen bé eixes coses tampoc, perquè en fer-se grans i ah! ah! alguna ix bé, però, al vore que no són pares ni són res, no i que después al fer-se grans els joves a lo millor els abandonaven als vells [silenci].
-I PER EIXEMPLE ALS GERMANS DE LA SEUA DONA, ALS DOS GERMANS VARONS ELS DONAEN MAS I A LES GERMANES ELS DONAREN CASA, BUENO ESTA CASA, I QUI NO... ELS SEUS SOGRES PERQUÈ TENIEN DOS MASOS, PERÒ SI HAGUEREN TINGUT UN MAS NOMÉS LI L'HAGUEREN DONAT A UN FILL NOMÉS, A L'ATRE FILL QUE LI HAGUEREN DONAT?
-Ai! mira.
-LI BUSCAVEN OFICI EN AQUELLA ÈPOCA, LI BUSCAVEN OFICI?
-Què va! nooo
-O ELS POSAVEN A UN ATRE MAS, QUÈ HAGUERA FET EL SEU CUNYAT?
-Mira, pos a lo millor li hagueren donat més part an ell que an estes, però al mas tots no hagueren pogut estar, no [silenci] poder haguere tingut que anar a un atre puesto, o buscar-se un atre puesto.
-PERQUÈ AIXÒ QUAN PASSAVA A ON ANAVEN A PARAR? ARRENDAVEN UN ATRE MAS? O QUÈ FEIEN?
-Ai! sí, o a lo millor tamé, perquè n'hi haven molts masos que estaven, no eren amos no tots los que estaven als masos, estaen d'arrendament, ui! aquells anys después de la guerra pos tots los masos encà que foren roïns, tots los masos tenien arrendador perquè com la gent tots vivien de la terra entonces baixaen d'ahí damunt d'Ares i Cantavella, el masovers se posaen ahí de mitgers a un mas i avant, però què vols, el amo els feie pagar a poc que li havien de donar a l'amo i poc que se collie pos misèria, però com no n'hi havie atra cosa.
-PERQUÈ NO SE PODIA CASAR, EL SEGON GERMÀ NO SE PODIA CASAR I QUEDAR-SE EN EL MAS?
-Si se quedae un, l'atre... dos no podia ser.
-DOS NO PODIA SER PER QUÈ?
-Perquè hagueren renyit, no veus que no podia ser, dos germans a una casa no, perquè hagueren parat a renyir i ademés que no donae pa dos famílies tampoc, perquè si comencen a tindre família el dos i, no veus que no done pa n'això eixos masos, una família encara però dos famílies no.
-I ELS SEUS SOGRES EN QUI ES QUEDAREN A VIURE FINS QUE VAN MORIR?
-En els germans d'esta.
-PERÒ EN ELS DOS GERMANS O EN UNO?
-En uno, en uno.
-PERÒ EN EL MAJOR?
-No en el major no, en l'atre, el major estae en un mas solo ahí, que estan els dos masos junts d'un a l'atre estan prop, però les finques estan juntes, el que es va morir vivia allí i l'atre vivia allí a l'atre costat.
-I N'HI HAVIA UN MAS QUE ERA MÉS BO QUE L'ATRE?
-Sí.
-I A QUI LI DONAREN EL MÉS BO?
-Pues a este que estae amb els agüelos, bueno...
-L'AMILLORARIEN A LO MILLOR...
-Una mica més, sí bah!
-I TENIEN... PERQUÈ MOSATROS HEM SENTIT QUE EN FORCALL N'HI HAVIEN MOLTS RETORS...
-Molts capellans? [riu] i fills d'ací del poble.
-I COM ERA AIXÒ?
-Este poble ha segut tota la vida de molt de iglésia, ara ha canviat ara, però buah! aquells anys després de la guerra i això, i antiguament, no veus que allí n'hi havie convent i dos iglésies i...
-I A LA GENT LI AGRADAVA AIXÒ DE SER RETOR?
-Això! bueno claro és que en aquells temps segur que, tenien molts fills, però ara ha canviat, ara...
-A VORE A VORE COM TENIEN MOLTS FILLS...
-No que molts fills d'ací del poble que eren capellans i avant, van estudiar pa capellà i eren capellans i avant lo que ara ja s'han fet vells i ara ja no en queden.
-PERÒ COM ÉS AIXÒ?
-Perquè este poble era molt de iglésia i avant, hi ha puestos que no els agrade tant la iglesia i confesar però ací se veu que...
-PERÒ A LO MILLOR LI DEIEN ALS SEUS PARES PUES: "JO VAIG A SER CAPELLÀ" I L'ATRE: "JO VAIG A SER CAPELLÀ", O QUÈ?
-Però entonces costae molt eh?, ara es veu que no coste tant però com la gent no sabie tant i n'hi havie més misèria pos, el que podie ser capellà ja estae salvat [riu] ui! home quan jo vaig estar a Catalunya els catalans ja dien: "el que no vullga treballar que es pose a capellà" [riu] la gent de per ahí, la gent de Catalunya [riu].
-O SIGA ERA UNA MANERA DE VIURE BÉ, EL SER CAPELLÀ?
-Això, pues això, bah!
-LA SEUA DONA TENIA ALGUN FAMILIAR CAPELLÀ?
-No, no esta... la meua dona no són gent de iglésia.
-EREN MÉS D'ESQUERRES ELS SOGRES?
-Sí, sí, bueno... ai! [sospira] [silenci].
-I PER EIXEMPLE ELS CAPELLANS FILLS D'ACÍ DE FORCALL EREN MASOVERS TAMBÉ, N'HI HAVIEN MASOVERS QUE SE DEDICAVEN A... O EREN MÉS D'ACÍ DEL POBLE?
-Sí, la majoria que eren capellans tots eren de cases riques, pa n'aquells, de aquells temps, tot eren cases riques, els pobres no se podien posar perquè costae molt eixa carrera, jo no sé jo ho vaig sentit dir però la majoria eren tots de gent rica, tots de cases riques d'an aquells tmps perquè sempre n'hi han hagut rics i pobres a tots los puestos i ací...
-I ERA GENT RICA, I SE VEIA BÉ AIXÒ DE TINDRE UN FILL CAPELLÀ?
-Ahhh!
-O SIGA DONAVA PRESTIGI AIXINA...
-Home aquells anys después de la guerra, ara ja no, però va n'hi haver uns anys que sí que, no vull dir que el capellà tot ho apanyae, si se vea uno en un compromís, tenien molts força aquells anys després de la guerra, després de...
-TOT HO APANYAVA?
-[riu] vull dir que tenien mà, paeix que tenien mà els capellans, en una època, ara ja ha canviat ara ja no, la gent ha canviat molt saben massa, saben massa la gent ja, antiguament els tenien tots dins lo puny, ui! pobres, jo me'n recordo que quan eren petits quan venia el capellà a dir misa, a besar-li la mà els xiquets [riu]
-ARA AIXÒ JA...
-Això ara ja no... ja no existix però en algun dia sí que, ui!
-I LES CASES RIQUES QUÈ TENIEN CAPELLANS I MONGES? MONGES TAMBÉ EN TENIEN?
-També, la que es volia posar també, se veu que allí als convents quan més interessos tenien més les volien allí, una vegà entraen ahí.
-PERQUÈ ACÍ EN EL FORCALL QUINES EREN LES CASES RIQUES DEL POBLE? LA DE POLO...
-I l'estanc aquell estanc dels cobertisos d'allà abaix, aquell també.
-I TENIEN MONGES O CAPELLANS ESTOS?
-Els de l'estanc sí, me paeix que un dels germans, un d'estes xiques que n'hi han ara, tios seran, que n'hi han capellans, en l'estanc aquell, este Polo no eren molt rics lo que tenien un comerç, de rics no ho eren molt i capellans me paeix que no n'hi ha cap, después n'hi havia atres cases lo que jo com no m'he criat ací tampoc no, ho he sentit dir però no...
-I ESTOS DE L'ESTANC PER QUÈ EREN TAN RICS, TENIEN VARIOS MASOS... O...?
-Uf mira, sí, que es va casar en gent rica, antes el que es va casà en rica, en gent rica eren rics i avant, pa entonces perquè entonces pa mig milió que tinguera uno ja era ric [riu] fa 60 anys o 50 ui! i ara, ara no n'hi ha res d'això però algun dia.
-I ESTAVA DIENT QUE HAVIA ESTAT TREBALLANT EN EL MAS NO? QUAN SE VAREN CASAR, NO? I D'AHÍ TREIA PA MENJAR I EN ALGUNA COSA MÉS HA TREBALLAT? O FINS A QUE ES VA JUBILAR VA ESTAR TREBALLANT EN EL MAS?
-No que después vaig estar treballant... ui! si hai treballat per este poble també, en los paletes i...
-EN ELS PALETES TAMBÉ? OBRANT?
-Sí. En tots los puestos que hai pogut en este poble i después a la verema anàem a Catalunya a veremar raïms i...
-AIXÒ SE FEA? ANAVA LA GENT A VEREMAR?
-Sí, claro, la temporà que... sí [silenci]
-I CAP ALLÀ CAP A L'HORAT NO BAIXAVEN MAI? A LA RIBERA A FER L'ARRÒS...?
-No eixa faena no...
-A VEREMAR A CATALUNYA...
-Sí, però això només que era quinze dies o poc temps.
-I AIXINA PER EIXEMPLE VOSTÉ DIA QUE UNA XICA POBRA QUE NO TINGUERA PER A PUJAR COM SI DIGUEREM, S'HAVIA DE CASAR EN UN MASOVER O EN ALGÚN QUE TINGUERA MÉS D'AIXÒ?
-Ui sí, cadaú fea lo que podie, lo que venie bé, això no...
-PERQUÈ NOSATROS ESTEM ALLÍ EN TORRE JULIÀN PERÒ LA, LA, LA MARE DEL SENYOR, EMÍLIA, EMILÍA VOSTÉ LA CONEIX? DEL MAS DE LA MOLA?
-I viu encara la mare del xic ixe?
-SÍ.
-Pues ja deu ser vella no?
-SÍ
-Pues no la conec, la meua dona la deu conèixer però jo no.
-AH! NO LA CONEIX, ÉS QUE ELLA ERA CRIÀ I ES CASÀ EN L'AMO DEL MAS, AIXÒ... PASSAVA DE NORMAL?
-Home alguna, cas deguere passar, però pocs.
-PERQUÈ AIXÒ ERA PUJAR MOLT, NO?
-Home claro, pocs ne van passar de casos aixina.
-PERQUÈ ELS MASOS TENIEN CRIATS I CRIADES?
-Sí claro.
-VOSTÉ TENIA CRIATS ALLÍ EN EL MAS?
-Allí no, home això els masos que eren, segons la gent que n'hi havie...
-I VIVIEN ALLÍ EN EL MAS?
-Sí.
-SÍ QUE TENIEN UN PASTOR, NO?
-Home el vam tindre però no era, no continu, va estar uns anys quan natros érem més petits però después ja [silenci]
-PUES NO SÉ SI... VOL AFEGIR ALGUNA COSA? VOSTÉ QUÈ LI SEMBLA EIXA FORMA DE DEIXAR L'HERÈNCIA A UN FILL SOLAMENT? LI SEMBLA BÉ O LI SEMBLA MILLOR AIXÒ DE REPARTIR-LO A PARTS IGUALS O?
-Home millor seria repartir-lo a parts iguals, però és que en algun dia, és que estos masos si eren set o huit germans i havien de fer un tros a cadaú ja no serien res ara, és que en un tros d'aquells no hagueren pogut viure, tampoc [riu] no veus que, si és un puesto molt ric, molt bo a lo millor en un tros ja viu una casa, per això no ho feen aixina perquè sinos els hagueren fet tots a trossos i com la majoria estaen carregats de família, ja no seria res ara, un tros a cadaú no hagueren pogut viure ni uns ni atres, aixina mira, uno vivie els atres s'havien d'espabilar a vore què.
-I AVUI ENCARA SE FA AIXÒ ENCARA SE DEIXA A UN FILL SOLAMENT?
-No, avui no, bueno! i avui n'hi han més diners també, no veus que entonces com no n'hi havien diners se patia més perquè claro, avui ja com n'hi han més diners pues s'ho quede uno encà que sigue pagant lo que sigue.
-TAMBÉ ÉS VERITAT QUE QUAN S'HO PARTIEN I HO DEIXAVEN A UN NOMÉS SE QUEDAVEN ALS AGÜELOS NO? ALLÍ EN CASA, VULL DIR QUE...
-Home s'havien de fer càrrec dels agüelos mentres visqueren perquè com entonces no cobraven, la vellesa, se feen càrrec dels que, perquè els agüelos no havien d'anar petint havien treballat tota la vida, quatre dies que els quedaen de viells pues, ells no havien d'anar patint per ahí.
-I AIXÒ QUE ELS HO DEIXAREN NOMÉS ALS HOMENS ELS MASOS AIXÒ COM HO VEU VOSTÉ O COM HO VEEN LA GENT D'AQUELLA ÁPOCA?
-Sí pues a tots los puestos casi passae igual s'havien de conformar i avant, no, que els homes sempre són més, pa treballar el monte i això són més, no havien d'anar a deixar-ho a les dones, la dona sempre és més faena de la de casa, la dona treballar al monte i.
-PERÒ EN CANVI EN EL CAS DE S'AGÜELO LI HO DEIXAREN A SA MARE, QUE ERA UNA DONA
-Sí bueno.
-PERQUÈ PERQUÈ VAN PENSAR QUE ELLA ERA...
-Això no ho sé, perquè com eren tantes un o atre s'ho havien de quedar, a més me paeix que els germans van faltar, uno va faltar en la mili, jo ja no els vaig conèixer els germans d'ella.
-I JA PER A ACABAR VOSTÉ QUINES DIFERÈNCIES VEU DE LA VIDA D'ABANS A LA VIDA D'ARA? COM HA CANVIAT LA VIDA? PAL BÉ PAL MAL, PA QUÈ? EN QUINES COSES?
-Pa tot, no? si quant teníem vint anys mos hagueren dit que havíem de tindre cotxe tots ni se ho haguèrem cregut, entonces en tot este poble no n'hi havia dos cotxes sinó uno, a lo millor un que treballae en transports tenie un camió tenie algun cotxet però bah! si quan natros teníem 15 o 16 anys el que estrenava una bicicleta era una cosa nova, molts encà ni en bicicleta sabíem anar, la gent, els nostres pares ací.
-I LA RELACIÓ AMB ELS PARES I ELS FILLS I AIXÒ HA CANVIAT, VOSTÉ CREU QUE HA CANVIAT?
-Home claro que ha canviat però...
-PERQUÈ ABANS EL PARE ERA EL PARE NO?
-Home més respecte, ara que ho fee més la misèria que n'hi havie, ara com tots guanyen tant diuen bah! i sabem molt, saben molt més.

Resum:

La seua mare fou l’hereva d’un mas i son pare, en tornar de Cuba i casar-se, es feu masover. Tingueren quatre fills, però al quedar-se embarassada del cinqué tractà d’avortar i morí. Son pare es tornà a casar i tingué dos filles més. Ell treballà al mas fins que se n’anà a Catalunya, on treballà en un taller de ferro. Quan tornà es casà amb una masovera. Al llarg de la seua vida ha treballat en coses molt diverses: en una fàbrica de rajoles, en l’obra, veremant a Catalunya, etc
Parla del treball al camp, de les herències. Parla de les relacions entre masovers i la gent dels pobles, del ball. Explica molts esdeveniments que ocorregueren durant la guerra i la postguerra; parla de les conseqüències que aquestes tingueren sobre els masos. Explica en quines famílies hi havia capellans i per què. Parla de l’ús de les terres comunals, dels conflictes entre masos, etc.
Conexions
Tesaurus
5
herència
2
èxode rural
1
treballs i tècniques agrícoles
1
salari
1
pastors
1
treball infantil
1
conflicte familiar
1
afinitat
6
masos
2
estratègies matrimonials
1
avortament
2
fusta
1
ferramentes
1
part
1
comares
1
fires comercials
1
maquis
1
descendència
1
treballadors domèstics
1
espai d'interacció
1
elecció de parella
1
recursos naturals
1
pins
1
afillament
1
rectors
1
religiositat popular