MOH78-Villores-H23
- EE, PER A TREBALLAR EL CAMP, QUÈ TENIEN PA TREBALLAR EL CAMP? TENIEN MATXOS, M'ESTAVA DIGUENT ABANS?
-[assenteix amb el cap]
- I EIXOS MATXOS A ON ELS COMPRAVEN?
-Ai, els matxos els compràem aa tratants que n'hi havie entonces. Persones que trataen en, en animals. Com ú que tenie, que té una tenda u té un negoci i avant.
- PERÒ D'A ON VENIEN EIXOS TRACTANTS?
-Del mateix poble, ací mateixa hi havia dos o tres, una casa que hi ha ahí, que dos o tres germans eren, feen eixa faena.
- PERÒ I TENIEN CAVALLS ACÍ, ELLS? CRIAVEN ELS CAVALLS?
-Ací se pegaen més en matxos.
- MATXOS.
-Matxos, burros i burres.
- I ELS MATXOS ELS CRIAVEN ACÍ?
-No.
- D'A ON VENIEN?
-Dee, hi havia un puesto que se'n feen molts, que ere un puesto que se die els Salars, un poblet que se diu Salars.
- SALARS?
-Que no sé si és de la província de Catalunya o... I a puestos, fires. A fires, als pobles grans feen fira.
- MORELLA, PER EXEMPLE?
-Sí. Feen fires d'animals, i el que volie vendre tenie recrio, i el qui volie vendre animals, pos tenies que anar-te'n i fer a la fira. I entonces, els tratants estos que te dic jo, els compraen. Si en tenien, pues compraen, els que podien comprà. És dir, si necessitem deu matxos, o necessitem dos burres, o necessitem, els portaen, i entonces els portaen a casa.
- I ELS TRATANTS EIXOS COM SABIEN QUE...
-Eixos anaen voltant els poblets estos d'ací, a vore qui volie canvià el matxo, un matxo que s'havie fet vell, treu-se'l i comprar un altre de jove, i allí estae el tracte que diem.
- JA, JA, JA. QUE VELL QUE A LO MILLOR QUANTS ANYS SERIA?
-Això, més de cinquanta.
- MÉS DE CINQUANTA ANYS?
-[assenteix amb el cap]
- AH, POS AIXINA NO CANVIAVEN EL MATXO TOTS ELS ANYS.
-[no sent la pregunta o no l'entén]
- QUE EL MATXO NO EL CANVIAVEN TOTS ELS ANYS, DIC.
-Com tots els anys?
- QUE NO EL CANVIAVEN TOTS ELS ANYS, QUE NO COMPRAVEN TOTS...
-No, no, no, no. A lo milló t'enganyaen, enganyaen a uno.
- AH, SÍ?
-Enganyà vol di que li, li, li do, li feen un canvi, perquè entonces se feen molts canvis dels animals, i, i, i después a lo milló anaven a fer-te el canvi, en les perres que s'entenien, perquè els tratants que dic jo sempre els havies de tornar perres a ells.
- AH, SÍ?
-[riu] Ells no n'havien d'abonà mai. Si havies de canvià animals sempre havies d'abonar, i, i se portaen, a lo milló venien, fea un campió del matxo i, i jo n'agarrava el que portaen ells, no? I a lo milló als quatre dies se fee guit.
- SE FEE QUÈ?
-Ere guit, que díem, u tirà coces per detràs.
- AIXÒ ERA QUE ERA, ERE GUIT.
-Guit, això diu, guit.
- I QUÈ VOLIA DIR AIXÒ?
-Pos mira.
- QUE PEGAVA COCES?
-Coces, coces per detràs, una patà que so t'endevinae la panxa, o t'endevinae d'això te rebentae. I, el tenies que tornà a canvià.
- AI MARE.
-Perquè no, no, no.
- NO ERA BO.
-Jo vaig tindre un burro [alça el dit índex], ja era casat, a este corral, ací en el corral. Tenia un burro i la, la soll del gorrino.
- LA SOLL DEL GORRINO.
- D'a on se recriaen a un gorrinet, la soll, la soll, un tancaet i allí dins.
- SÍ, SÍ, SÍ, SÍ.
-I después la lenya, ahí, tot ahí.
- L'ANELLA?
-La le, la lenya, la lenya de fe foc.
- AH, VALE, VALE, VALE.
-I aquell no podies entrà a donar-li minjà.
- EN SEGUIDA TE PEGAVA COÇ.
-Un parell de coces i tenie que anar la vara contigo. Amb les vares el vaig treure i el vaig canvià per un altre. I aixina. Vaig tindre tres matxos [alça tres dits], el burro ixe, no, quatre matxos. Ara, el cas és que vaig tindre matxos bons, tots. Matxos guapos [obri els braços fent una figura grossa].
- ESCOLTE'M PERE, EE, ESTA ZONA, EE, HA SEGUT SEMPRE ZONA DE MASOS, TOT AÇÒ DELS PORTS, NO?
-Sí, sí, ací n'hi ha molts masos.
- QUÈ SAP VOSTÉ DELS MASOS?
-Ai de...
- QUÈ SAP DE, DE LA VIDA ALS MASOS?
-La vida als masos, pos miraa, a treballà i avant, a llaurà, i a sembrà i a collí, i...
- I COM EREN, COM EREN ELS MASOVERS, ELS MASOVERS AIXINA QUE VENIEN DE FAMÍLIES ANTIGUES, DEE, DE RAMA, QUIN TIPO DE CARÀCTER TENIEN ELS MASOVERS A DIFERÈNCIA DE LA GENT DEL POBLE?
-Ai, si fa no fa, igual. Passe que entonces, e, els masovers sempre tenien una miqueta més de, de, de minjà que als pobles, perquè collien més blat, collien més civà, collien, venien animals, tenien ganao, tenien uvelles, encà que en tenien poc, però sempre traïen alguna perra. I, i no es faltae de minjà a casa tampoc. I, no els faltae minjà pues n'hi havien, perquè a vegaes vees algun masover a la milló i estae roig [s'endreça i es passà la mà per la cara] de cara, estae, mira, este és masover, dien [riu].
- AH, SI?
-Este és masové.
- ESTAEN BEN CRIATS, ELS MASOVERS, NO?
-[assenteix amb el cap]
- TROBAVEN NÓVIA FÀCIL, ELS MASOVERS?
-Sí.
- TROBAVEN NÓVIA FÀCILMENT?
-Ja ho crec.
- PA CASAR-SE?
-Sí, sí, sí.
- SÍ?
-A lo milló d'un mas a l'atre, que es veie el mas d'un atre, pues a lo milló pues, hi ha un puesto al mas, del mas del veí té una xica, u té dos xiques, u té d'açò, a lo milló se casaen en un xic de l'atre mas, del veí, o de un atre mas [amb la mà, assenyala més enllà].
- PERÒ, EN LES XIQUES DE...
-O del poble tamé.
- PERÒ DEL POBLE MENOS, O COM?
-Del poble menos, sí.
- MENOS, PERQUÈ LES XIQUES DEL POBLE, JO M'IMAGINE QUE PUJAR AL MAS A VIURE NO SERIA FÀCIL, NO?
-No, no, no, que no haveren anat, entonces.
- COM?
-No haveren anat [nega amb el cap].
- NO ELS FARIA MOLT DE GOIG?
-Al no estar criaes, no estar criaes. Ací, la veritat, ací n'hi ha una, que va anà.
- UNA? NOMÉS DEL POBLE?
-Se van casà, se van casà i van marxà al mas. I hasta no fa molts anys, que ja heu parlat en ella, en ella i en el home. Allà baix a la creveta, al, aquelles dones que n'hi ha allí?
- TERESA?
-Teresa. La Teresa eixa, que va catxeta [fa com si tingués gepa] ixa és d'ací de Villores, i l'atra que hi havie al costat és germana d'ella. Ixa li va tocà anar molt als masos a fer faenes i això per guanyar-se... I ella se va casà, l'home tamé estae allí sentat, al costat teu.
- SÍ.
-Allà a un mas que dien el terme loco, perquè aquell era el terme del loco de Bordón, que diuen. I ja se van quedà allí, hasta que van vindre ací no fa molts anys, se varen vení. La única me pareix, que conec, eh?
- I VOSTÉ SAP DE, A MOSATROS MOS HAN DIT QUE ELS AMOS DEL MAS, I LES, I LES NORES QUE ANAVEN, ENTRE L'AUELO, L'AUELA, I LA NORA, SEMPRE N'HI HAVEN PROBLEMES.
-Sí.
- I AIXÒ PER QUÈ ERA?
-Ai [silenci]
- QUÈ PASSAVA AHÍ PA QUE N'HI HAGUEREN TANTS PROBLEMES? PERQUÈ LES ALTRES CASES NO N'HI HAVIEN TANTS PROBLEMES?
-No, però això ja és costum, ja. Les sogres i les nores sempre se [balanceja el cap d'un costat a l'altre] s'anaen espentejant, comprens? [riu] Punxant, que diem, no? La sogra, la sogra, que és dona, i la nora.
- PERÒ EN ELS MASOS MÉS O MENOS?
-Hi havie que no, home, no, se portaen bé, i s'estimaen i, però n'hi havia alguna que no s'en, no s'entenien massa, la sogra i la dona, i la nora [rectifica], perquè com són les dos de casa que les alternaen, ee, si havien d'escurà, o havie d'escurà una o havie d'escurà l'atra. La sogra o la nora. I si havien de llavà, pues igual. Quan la sogra és jove, no? I a la milló, per una tonteria de no res, pues a la milló [alça les mans]. Però no, no va no, de, de n'hi haver jaleos com ara que n'hi ha tants jaleos. No estae, això. Això no estae [silenci curt] i ara no sé què més.
- DELS MASOS, QUINES COSES COMENTAVEN PEL POBLE DELS MASOS?
-Els masos és lo que te dic jo. Hi havie mas que ere bo, i mas que ere roïn. A la milló tenien arrendat. La majoria de masos eren arrendats, i, i estaen [silenci curt] i els feen pagar molt de, de, a l'any. De capissos de blat, que dien, els feen donar blat, i els feen partí, els feen partí tot. Si ere a mitges, tot, hasta les pataques i hasta tot lo que collien. Tot partit. Cigrons, si sembraen cigrons, si sembraen fesols, sembraen tot, tot partidet. I també alguns masos d'eixos també la passaen negra. La passaen [silenci]. Ara, el mas que ere bo, que donae, pues eixe a la milló, encà se defensae algo, el masové, però si no, els apretaen molt, els amos dels masos apretaen molt al que l'arrendae.
- AL MITGER?
-Al mitgé, sí.
- A PARTIR DE QUANTES HECTÀREES ERA BO UN MAS?
-Els masos?
- SÍ.
-Estan?
- UN MAS COMENÇAVA A SER UN BON MAS QUAN TENIA QUANTES HECTÀREES DE TERRENO?
-Ah pues ahí te diré...
- A PARTIR DE DOS-CENTES, DE TRES-CENTES...?
-Ah, sí, sí, sí, entre ermura i tot, sí.
- COM?
-Ermura, erm. Terreno erm de malea i de coscolls, que diem ací.
- AH, SÍ.
-I tot això. Ee, tot això sí que es té que tindre, sí, que té, ahí n'hi have pal ganao i pa, i paa... N'hi ha que so, n'hi ha masos ací, ací mateixa n'hi ha, prop d'ací n'hi ha dos que eren bons, dos masos grans, i... Però hi havia maset que ere molt curtet, de terra. Tenie poca terra i, si fee l'any una miqueta roïn, pues treien poc. I has de pagar, has de pagar-li a l'amo l'arrendament, i has de minjà tu [es du la ma a la boca], i has de comprà, tamé, has de comprà algo roba, lo que sigue, sempre hi ha gastos. Encà que no estaven els gastos que n'hi ha ara. Ni, ni a comparança. Que entonces de tot lo que n'hi ha ara no hi havie res. De tot. Asunto de nevà, asunto de màquines, de llavadores, asunto de tot això, entonces no hi havie res de tot això. De res. Ací no te dic, les cases se vivie, se vivie, si jo ara penso moltes vegaes i dic, i dic, dic: "si penses com vivíem entonces...". Mira, la gent vivíem feliços.
- I AVANT. ESCOLTE'M LES FILLES...
-Anàvem cantant, jo era un sagal que encà m'estave banyant ma mare i m'enviaen a comprà una caixeta de mistos, o n'hi havia dos tavernetes que díem, i, una atra açò, un litro de vi, o qualsevol tonteria, que també hi havie poca, poca cosa. I quan eixia de casa ja escomençava a cantà jo. El casc antic, per esta plaça, viva allà i les tendes estaen ací [assenyala cap avant], tenia uns càntics [riu].
- ESCOLTE, PERE, LES FILLES DE MAS BAIXAVEN AL POBLE?
-Sí, els masovers, els jovens, baixaen al poble a ballà.
- A BALLAR BAIXAVEN?
-[assenteix amb el cap]
- I A BUSCAR NÓVIA, O NÓVIO?
-I si buscaen nóvia, pues nóvia [somriu, silenci, assenteix amb el cap]. Sí. Tots los jovens que estaven als masos, tots baixaven al poble veí que tenien, bueno, o anaven, ací mateixa se'n podien anà, dels masos que hi havien ací, pues anirien a la milló a la Todolella [va assenyalant al seu voltant, a mesura que parla dels pobles], alguns se decantaen a la Todolella, alguns venien ací, alguns anaen a, bueno, quan s'allargaen ja anaen més a Cinctorres, u, però no, estos que volten per ací tots venien ací a Villores, a ballà.
- I LES MASOVERETES TAMBÉ? LES XIQUES DE MAS TAMBÉ VENIEN A BALLAR, O NOMÉS VENIEN ELS HOMENS?
-Les masoveres tamé, tamé.
- TAMÉ?
-[assenteix amb el cap]
- I TROBARIEN NÓVIO PROMPTE, NO?
-Eh?
- TROBARIEN NÓVIO PROMPTE, LES MASOVERES?
-Ah, de nóvio se'n trobae, entonces se'n trobae prompte. [inintel·ligible] i entonces se posae a festejà uno. Encà que a la milló después se dixaren. Entonces tamé se dixaen, de festejà, eh [alça el dit índex]. Sigue per culpa d'un, o sigue per culpa de l'atre, se dixaen, i au, a buscar-se una altra nóvia, o a buscar-te un altre nóvio.
- I DESPUÉS ERA FÀCIL TROBAR UN ALTRE... UN ALTRE NÓVIO O UNA ALTRA NÓVIA?
-Sí.
- SI HAVIES FESTEJAT JA UNA VOLTA?
-Sí, sí.
- SÍ?
-[assenteix amb el cap]
- LA GENT NO TENIA LA IMPRESSIÓ DE QUE JA...
-[nega amb el cap] Home, algo sí que s'acobardien, eh. Mira, ha festejat en fulana, a ell, o ella ja ha festejat en fulano. Però no, ací se'n van casà moltes que ja... Que és que van festejà en un altre, o van festejà en una altra i... I no se van casà. No.
- I VOSTÉ ES VA FIXAR EN ALGUNA MASOVERA O EN ALGUNA FILLA DE MAS?
-Eh?
- AMB ALGUNA MASOVERETA ES VA FIXAR VOSTÉ ES VA... LA VA MIRAR, AIXINA COM A NÓVIA?
-Home, no. Com a nóvia no.
- NO? PERQUÈ QUÈ, VOSTÉ TROBAVA DIFERÈNCIES ENTRE UNA MASOVERA I UNA XICA D'ACÍ DEL POBLE?
-Una mica sí.
- QUINA DIFERÈNCIA HI HAVIA?
-Home la diferència que és, no sé com dir-ho [alça els muscles]. Ací estae, ací al poble estava una miqueta més, això que els masos, però, pinxetes, eren, eren pinxetes.
- EH?
-Pinxetes vol dir que eren, eren...
- TEMPLAES?
-Se feen de, dee...
- PINXETES QUÈ ÉS?
- Se feen vore. Home no de ma [es du les mans als pits]. Vull dir jo de que...
- TENIEN MAMELLES GRANS? NO.
-De vestir-se i de tot això. Eren templaetes, eren...
- LES MASOVERES?
-Les masoveres, sí, també eren templaetes, també.
- ESTAVEN TEMPLAETES?
-Sí.
- MÉS QUE LES DEL POBLE?
-Quan, quan anaen al poble se posaen tota la roba millor que tenien i, ben arreglaes, i eren pinxetes. Pinxetes, que diem ací.
- PINXETES. I EREN MÉS PINXETES QUE LES D'ACÍ DEL POBLE?
- Poc se portaen. Ací també... Com se vivie tamé una època que no, no estae lo que volie uno, a la milló, pues tenies que passà en lo que tenie, en lo que podie. I, n'hi havie de tot [silenci, fa un gest de dubte].
- PERÒ A LO MILLOR SERIEN MÉS, MÉS ANIMALOTES QUE ELS, AL TREBALLAR EN UN MAS?
-Ah, no de la faena mas, molt més de les d'ací.
- QUÈ? -De fer la faena, de volta i això, més que les d'ací del poble.
- PERÒ PER AIXÒ DIC, QUE AL FER FAENES MÉS DURES, NO SERIEN MÉS ANIMA...
-Sí.
- DE FORMES AIXINA MÉS ANIMALOTES?
-Anaen més arrastraes que diem.
- MÉS ARRASTRAES?
-Arrastraes de tot, de roba i de tot, des. Hasta que elles, quan s'arreglaen, bé. Però si nos, si tu anaes a un mas i vees a una masovera per allí, a una xica jove, quan t'arrimaes allí dies: "ostras, esta xica, ee, no és la mateixa que quan s'arreglae".
- QUAN S'ARREGLAE.
-Comprens?
- PERÒ I EREN FI...?
-Que portaen la faena. Portaen la faena, comprens? Tenien que guardà, tenien que munyí, tenien quee, en fin, fe faenes que són brutes, i són arrastraes, que diem.
- CLAR.
-Quan uno va malament vestit o això, vol dir arrastrat, ací diem arrastrat: "mira què arrastrat va eixe".
- PERÒ EREN FINES, TAMBÉ? FINES DE CARÀCTER...
-Sí, sí, sí. Sí, tamé te dic que n'hi havie moltes que eren molt guapes. Guapes, guapes. [assenteix amb el cap].
- I...
-Templaes, templaes, no guapes, templaes.
- I VOSTÉ TOTS ELS AMICS QUE TENIA EREN D'ACÍ DEL POBLE, O TENIA ALGUN AMIC MASOVER, AIXINA MASOVER?
-Pos féem amics, una vegà venien ací moltes vegaes ja mos féem amics, sí.
- I VEA DIFERÈNCIES ENTRE, DE CARÀCTER.
-No, no.
- PERQUÈ PAREIX, A MOSATROS MOS HAN DIT AIXINA QUE ELS MASOVERS EREN COM...
-Ací els masovers no armaven cap ja, cap, cap jaleos.
- NO, JALEO NO, PERÒ QUE FOREN AIXINA MÉS, MÉS RETRAGUTS.
-[assenteix amb el cap] Sí, sí.
- MÉS TÍMIDS, EREN?
-Més tapats que diem.
- TAPATS?
-Tap, més tapats vol dir que no, no són, no eren, [queda pensant], despejats que díem, allò que, sempre anaen en, en...
- COM EN POR, O...
-Com aquell que té por.
- SÍ. COM A DESCONFIANÇA?
-Com a, com a desconfiats, sí. A la milló anaes a un mas, i, i, i n'hi havia una xica jove o això, i a la milló pues s'amagaen en ves d'eixí a la vista.
- AH, SÍ?
-Només vore a uno de fora, s'amagaen. Per la finestra, miraen per la finestra [es du el dit índex a l'ull] i vee que pujae una persona o això, s'amagaen i no els vees. Això va passà en els masos, eh.
- AIXÒ PER QUÈ? AIXÒ PER QUÈ?
-Ai, perquè no havien, no estaven acostumats a vore gent, jo què sé?
- I QUAN VENIA ACÍ AL BALL, SE QUEDAVEN AIXINA MÉS, MÉS EN UN RACÓ, MÉS SEPARATS, O... O ES RELACIONAVEN?
-Home, se relacionaen només, se feen amics d'estar de, dels pobles i, però solien anar més els fadrins que les fadrines als pobles. Que, la part dels hòmens [silenci].
- LES FADRINES A LO MILLOR ES QUEDAVEN EN EL MAS, TANCAES?
-[assenteix amb el cap] U faena, u tenien faena, perquè en els masos sempre n'hi havie una cosa u atra que fe. Que és lo que dic jo, quan no guardà, quan no, fe faenes, i...
- PERÒ AIXINA...
-Que ací les xiques a estos pobles, les xiques que n'hi havie tamé tenien que treballà, tamé. Tenien que ajudà als pares, quan se segae, quan se trillae, quan se feen les faenes. També.
- NO, JO LI PREGUNTAVA PERQUÈ A LO MILLOR AIXINA, SI NO, NO BAIXAVEN TANT AL POBLE, TAMBÉ ERA MÉS DIFÍCIL DE QUE TROBAREN NÓVIO, PA CASAR-SE.
-[assenteix amb el cap]
- LES MASOVERES.
-Bueno, sí [es posa la mà a la cara mentre pensa]. Havia una masovera, una que és masovera se va casà ací, en un, viu ahí [assenyala cap a un costat], veí meu, ací al costat, ací dalt, la casa d'allà del cantó, que viuen, encà viuen els dos. Viuen a Villa-real. No sé si se'n va casà cap més de xica, masovera.
- I JA PER ACABAR UNA MIQUETA, VOSTÉ SE'N RECORDA, PERQUÈ NASQUENT EL DIA, EL ANY VINT-I-TRES, VOSTÉ VIURIA UN POC DE LA REPÚBLICA, NO? SE'N RECORDA DE ALGO DE LA REPÚBLICA?
-Sí.
- D'ABANS DE LA GUERRA, EH?
-[assenteix amb el cap]
- QUÈ RECORDA VOSTÉ DE LA REPÚBLICA?
-Ai, pos mira, lo únic que recordo la contrarietat que n'hi havie en les persones [enfronta els dits de les dues mans].
- CONTRARIETAT?
-Home, contraris, contrari l'uno i l'atre, la contrarietat vol dir...
- SÍ, SÍ, SÍ, SÍ.
-Jo contrari teu, perquè, que no te vullc a tu, o no vullc lo que tu eres, o no vull jo lo que, o tu lo que...
- SÍ, SÍ, SÍ
- lo que jo vullc.
- ACÍ EN EL POBLE ES VIVIA MOLT AIXINA? ENFRONTATS?
-Sí, perquè, això ja va passà, si cas va arribà hasta la guerra. Quan se va estallà la guerra, i, i per això va passà a estos, als pobles va passà tant lo que va passà, perquè se tenien quimeres, per una per partits, i alguns per, per interessos, i tot això, i se van aprofità de tot. Van matà, ací d'estos pobles [alça la mà, assenyalant molta quantitat] se van matà, ací no se va matà ningú, però estos pobles van matà casi tots poc o molt, quan la guerra. Primé els na, primé els rojos i después els nacionals.
- N'HI HAGUÉ MOLTA REPRESSIÓ DESPUÉS DE LA GUERRA, ACÍ EN VILLORES?
-Hombre, después de la guerra la vam passà negra, negra. La vam passà molt malament.
- MOLT MALAMENT.
-Tot anae relacionat. No trobaes farina en cap puesto, pa pastà, que ací hi havie un forn, com a tots los pobles, un forn a on féem, se fee el pa.
- SÍ.
-I, i la vam passà malament uns anys, malament, malament. Hasta que natros vam podé anà a França, i vam podé guanyar alguna perreta, hasta entonces, que va ser l'any cinquanta-set, malament.
- QUE A LO MILLOR ELS MASOS VIURIEN MILLOR, EN EIXA ÈPOCA?
-Home, claro que milló que els pobles. Pel, pel sentit que t'hai dit de que collien.
- CLAR.
- Collien minjà [es du la mà a la boca].
- SÍ, SÍ, SÍ, SÍ.
-Els pobles no. Uno que no collie blat pa fe-se el pa tot l'any, pues tenie que anà a comprà la farina, pa, pa fe-se-la en la casa, la pasta, la dona, i després anà al forn a fe els pans i, i posà dins lo forn, el forné que n'hi havie, no?
- PERQUÈ VOSTÉ, PER QUÈ PENSA QUE ES VA DONAR ESTA GUERRA? PER QUÈ, PER QUINA RAÓ ES VA DONAR LA GUERRA?
-Hombre la guerra va estallà pel senti-se, per la política que díem.
- PER LA POLÍTICA.
-Pel partit. Pels rojos que díem entonces, i pels nacionals.
- PERÒ ARA TAMBÉ N'HI HAN ESQUERRES I DRETES...
-Sí, però, però és lo que te dic jo, és un altre temps i... I s'obrae d'una altra manera. Se varen quimerà, i al remat, pues va estallà la guerra.
Quan se va, quan se va estallà la guerra, a mi em va pillà a Barbastro.
- AH, A BARBASTRO?
-En ma germana. Un any antes mo se varen portà a mi i a un atre d'ací, a un nebot d'ací, de Gonzalo que dia jo, un germà del meu cunyat, i estàem els dos a ca ma germana. I anàem a uns escolapios, a estudià a uns escolapios. I quan se va estallà la guerra mos va pillà allí. Después, al cap d'un any, al cap d'un any, que se podie passà ací ja, perquè primé no teníem, no n'hi havie d'açò pa podé, pa podé vindre ací. Per a on havíem de passà estae, estaen els nacionals. I hasta que van, van d'açò, pues no mos van portà, entonces mos van portà ací ja. I jo ja vaig viure ja continu ací, hasta que vaig anà a França, i hasta que vaig anà a Alemania. A França vaig està tres campanyes i a Alemania dos.
- MOLT BÉ.
-I què més, no, me n'han faltat més de cinquanta, me'n falten de coses. I...
- NO, PERÒ ESTÀ MOLT BÉ, SENYOR PERE.
-
Ah, después la mili, la mili, la mili també la vam passà negra, perquè mon vam anà entonces a, mos va tocà a natros la quinta del coranta-quatre, estaen els de la quinta del trenta-huit [alça el dit índex], que havien anat a la guerra, hasta la del coranta-quatre. Estaen plens de soldats a tots els quartels.
- TOTS JUNTS.
-Un ranxo malíssim. Pa, te donaen dos xusquets aixina, poc grossos, poc grossets, i si te'l donaen antes de formà pa marxà al comedor, te donaen el pa, a repartir el pa. Formats, te donaen el pa, i entonces te sentaes allí al llit hasta que te tornaen a avisà a dir-te, a formar i cara al comedor. Si escomençaes a, si no el tocaes, bé. Però si escomençaes a pegà mosset [fa com si el rossegara], n'hi havie dies que anae, quan t'avisaen, quan t'avisaen pa anà a, a entrà al comedó, pa anà al comedor, ja t'havies volat els dos xusquets. I entonces dina sense pa, sopa sense pa, i a l'atre dia pa almorsà, sense pa.
- CLAR.
- Una que tampoc hi havien perres, però tampoc en venien en cap puesto, és que no venien pa en cap puesto. Hasta que vam anà, a mi me van trasladà, jo vaig està vent-i-tres mesos a Paterna, d'allí mos van trasladà a dos-cents del quartel meu a Saragossa, a Palafox de Saragossa a l'artilleria. Al vint de Palafox. Allí vam està un mes o per ahí, si fa o no fa, i d'allí mo se van emportà a la frontera.
- LA FRONTERA?
-Entonces se'ls emportaen tots a la frontera. Si haguera estat al quartel que estava a Paterna, tamé me s'hagueren emportat a la frontera, davall de Barbastro o per ahí, Sabiñanigo o no sé quin poble hi ha, que n'hi ha per ahí dalt. I allí vaig acabà la, la, la mili.
- PERQUÈ PER ACÍ PER VILLORES, JO HE SENTIT DIR QUE PER ESTE TROS HI HAN HAGUT MAQUIS.
-Sí.
- HI HAVIEN MAQUIS?
-Sí, ui, ací van està tamé ací.
- AH, SÍ?
-[assenteix amb el cap]
- I, PERÒ VENIEN AL POBLE?
-Home claro que venien.
- I QUÈ FEEN...?
-Lo que passa és que ací molts no els veen malament. Jo no en vaig vore mai cap, però ací a Villores van està. Sí, i ahí a un poblet que se diu davall d'ací, marxant de cara, de cara Sorita, que diuen.
- SÍ.
-Ahí van matà l'alcalde. A Ortells, un poblet que es diu Ortells.
- ELS MAQUIS, EL MATAREN?
-[assenteix amb el cap] Els maquis, els maquis.
- I PER QUÈ EL MATAREN?
-Ai, perquè un o atre anave del terreno este, li tindria rabia algú, perquè eren de contrapartit, i el van anà a casa, es veu que l'espia, ja fee dies que el vigilaen [es du el dit índex a l'ull] i van anà allà de nitet, que diu: "ara estarà a casa", i quidren, i va eixir la dona i diu: "a on està el?". Diu: "a dal", diu: "pos que baixo". Agarren, i allí a la plaça, una placeta que n'hi ha, li peguen dos tirs u quatre, no sé quants van sé, i en Xiva [assenyala cap a un costat], un poble d'ahí la vora que és de Morella, Xiva, tamé un atre.
- I AL FINAL DESAPAREGUEREN ELS MAQUIS?
-I después als masos, els masos són els que més perjudicats van està entonces. Els masos.
- PER QUÈ?
-Perquè els van tindre, els van, els van fe eva, evac, evacuà a tots, del mas. Els van fe marxà als pobles. Perquè claro, s'aco, se, se feen als masos, s'amagaen als masos, anaen a un mas, i, i, i els tenies que donà, i ojo de dir res [es du la mà a la boca]. Ojo de par, de, de dir que ells estan allí o han estat. Entonces te la carregaes tu. I claro, van pensà d'evacuà a tots els masovers que hi havie. Ací va hi haver dos o tres masos d'ací de la vora van vindre ací a Villores, a cases del poble, els animals els tenien, i minjaen allí, se guisaen allí, i, hasta que ja va, se va acabà i ja van di: "bueno, ja podeu tornà al mas". Però, de una, uns temps roïns, roïns, roïns, roïns.

Resum:

Eren dos germans, però en morir sa mare, son pare es tornà a casar i tingué una altra filla amb la segona dona, germana de sa mare. Eren llauradors, però, a temporades, també va treballar en una fàbrica (pel que diu a Alemanya) i a França en mines de talc.
Conta com eren les herències i els matrimonis de conveniència. Parla de remeis naturals, del dol als morts, de les adopcions, de l’emigració per treballar. Explica com eren vida i el treball als masos i les relacions entre masovers i gent del poble. També parla dels conflictes ideològics durant la República i de les conseqüències de la guerra.
Conexions
Tesaurus
1
levirat
2
estratègies matrimonials
1
segones núpcies
1
relacions homes-dones
1
herència
1
mortalitat infantil
1
remeis curatius
1
defunció
1
dol
1
mort
2
indumentària
1
adopció
1
orfes
1
afillament
1
comares
1
part
1
migració estacional
1
treball temporal
1
mobilitat laboral
1
èxode rural
1
ramaderia
1
fires comercials
1
elecció de parella
2
masos
1
masovers
1
Segona República
1
Guerra Civil Espanyola
1
servei militar
1
maquis