MOH77-Vallibona-H22

-ERA LA PASTORA, QUE ERA, QUE VA NÀIXER DONA?
-No, va nàixer que nooo, que no sabien d'açò per a... estalviar-li la mili el van vestir de dona, però... es veu que ere home, i ara después, después que la van agarrar i que la van tindre a València o no sé, a València paeix que la tenien, que la guardaen uns, bueno uns que... que es van fer càrrec d'ell, quan va eixir de la pressó, que estae tancada me paeix que a València, i van vindre ací i la van transformar en home.
-I ERA MAQUI?
-Era maqui sí.
-O SIGA QUE D'AQUÍ TAMBÉ N'HI HAVIA GENT QUE...
-No, no, d'aquí només n'hi havia que ella, i els atres, n'hi va haver molts que se'n anaren d'ací perquè los perseguien, i havien estat a lo millor relacionats i si els agarraen els fotien palo de bona cosa eh?
-VOSTÉ LA VA CONÈIXER?
-A aquesta?!! [riu] jo el dia que vaig anar a buscar rovellons quan deguera tindre... ella sempre guardae ganao a un mas o atre...
-PERÒ ANAVA VESTIDA DE DONA?
-De dona, de dona, sí, sí, anae de dona sempre, sempre va anar de dona, los maquis entonces jo no sé, però això va ser después quan ja... la van indultar i se va fer càrreg una família me paeix que de València, d'ella, i la tenien ells per a cuidar un jardí i estaen en un mas o no sé què, això ja no ho sé jo tot cert.
-I VOSTÉ DIU QUE VA ANAR A BUSCAR REVOLLONS I QUÈ VA PASSAR?
-Que vaig trob-que la vaig trobar que guardae ganao, i me cag-[mou el cap] me vaig astorar que... me caguen l'hosti que esta què?
-LI VA AGRADAR LA PASTORA?
-Noo! que me va fer temor! perquè la senties a dir que ella nooo respetae res, respetae sí, però els amos que estae que sempre estae de pastora, a un mas o atre, era una filigrana de dona.
-UNA FILIGRANA
-De dona no, de home, perquè ella agarrava els dos matxos i se'n anae i fee dos càrregues de llenya iii... faena d'home i avant, però la vaig trobar buscant rovellons i de temor que em va fer, perquè sempre contaen alguna [inintel·ligible] d'ella, li vaig entrar per comprar-li un picarol.
-PER COMPRAR-LI?
-Un picarol, una esquelleta per a les ovelles, com natros teníem ovelles... [riu emocionat] i vam fé un trate, me paeix que una pesseta, d'antonces, però para conte deguera tindre tretze o catorze anys, en tinc 82... l'edat que tenia... però els hi vaig comprar de temor que hem fee...
-AH SÍ?
-Perquè ere un monte que allí no n'hi havia ningú, detràs d'una serra que hi ha allí dalt, que allí tenien finca ells i els guardae per allí.
-O SIGA QUE ELLA ESTAVA DE PASTORA EN UN MAS? TREBALLAVA DE PASTORA?
-No i allí ells també tenien algo i quan estae ací, quan te conte això [senyala un retall de diari que ens havia mostrat primerament sobre la història de la Pastora] guardae pa' n'ella, això que vaig antropesar en ella, que jo tindria tretze o catorze anys però m'agradae anar a buscar rovellons i me vaig anar a eixe monte, i me vaig trobar an ella, quan la vaig vore me vaig erisar tot, si per a fer-li conversa li vaig dir que em venguere un picarol i me'l va vendre, per a les ovelles que teníem a casa [riu].
-I VA PARLAR MÉS AMB ELLA O AHÍ JA SE VA ACABAR LA CONVERSA?
-No, no ella ja es va quedar allí que tenie faena, i avant.
-I DESPRÉS COM VA SABER QUE S'HAVIA FET MAQUI? SE VA FER MAQUI...
-Se va fer maqui... això vatros no ho heu estudiat ni ho heu llegit a cap puesto? [pregunta a l'entrevistadora i al càmera]
-PERÒ ÉS QUE NO SABEM COM ERA AQUÍ LA HISTÒRIA...
-No?
-NO
-Pues eixa estae guardant ahí dalt en la partició de la Pobla en un mas que se diu el Cavanil, i van passar la Guàrdia Civil que ja els perseguie...
-ALS MAQUIS.
-Als maquis, i ella ja estae allí de pastora, i el tiniente de la Guàrdia Civil, no sé si convé... això ho graveu també.
-NO, VOSTÉ NO DIGA NOMS...
-Bueno total que la van revisar... [es fica seriós amb cara trista] la van fer... noeta per a saber com ere, i de la enrabià se va fotre en los maquis, sí...
-I ALESHORES PER EIXEMPLE AQUÍ... AIXÒ DELS MAQUIS QUE ESTAVEM PARLANT ABANS, ELLA SE VA AMAGAR AMB ELS MAQUIS AQUÍ EN EL MONTE?
-Se'n va anar en ells, se'n va anar en ells i después on se sentie que havien estat los maquis uns dien que l'havien vista, uns atres que no però ella estae en los maquis, sí, de lo que li va fer la Guàrdia Civil, aixina no citarem ni tinientes ni... sí.
-I AIXÒ ÉS VERITAT QUE LA GENT DELS MASOS VA TINDRE QUE VINDRE ACÍ ALS POBLES?
-Sí.
-PERÒ AIXÒ PER QUÈ?
-Oi! perquè quan anaen aaa... los complicaen la vida perquè molts puestos que van estar pos ehhh los amenaçaen i avant, los amenaçaen si sabien que no havien estat i això i per a llevar los compromissos, pues es retiraen ací, al poble, o inclús después pels masos també, tots concentrats.
-PA QUE NO AJUDAREN ALS MAQUIS...
-Claro.
-AIXÒ LA GUÀRDIA CIVIL.
-No, no, se feen ells, no els obligaen a fer-ho, ho feen ells per a estar més...
-MÉS...
-Més units!
-SÍ,SÍ,SÍ.. I LA GENT DONAVA MENJAR ALS MAQUIS I AIXÒ, O QUÈ?
-Ho diuen, sí.
-PERÒ PER LES IDEES O QUÈ? PERQUÈ LA GENT D'ACÍ ESTAVA D'ACORD AMB EL QUE VOLIEN FER ELS MAQUIS?
-No, no, perquè els obligaen també, els obligaen, sí.
-I S'AMAGAVEN PER AQUÍ PEL MONTE ELS MAQUIS?
-Ehhh, mmmm on se veen mig segurs... [silenci mentres endresa les carpetes on té la informació sobre la Pastora] vaya! te ho he volgut ansenyar [es refereix als retalls de diari sobre la història de la Pastora que ens havia ensenyat]
-MOLT BÉ.
-Us ho ha volgut ensenyar. Eh! això és un detall que si l'ignoreu, tu l'ignoraes això?
-SÍ, AIXÒ JO NO HO SABIA...
-[mira a l'entrevistadora seriós] Pues allí esta tota la història d'ella de ara quan la van agarrar, va estar allà detràs de esta serra del Turmell, va tot allí [senyala de nou els diaris] em pareix, amagà a una cova, iiii i no tenia de companyia més que a un fardatxo, diu que, i..
-I A... SÍ, SÍ, DIGA'M
-[silenci]
-I LA VAN AGAFAR I SE LA VAN ENDUR, NO?
-No, no, allí encara no la van detindre, la van detindre no sé, va ajudar molt en los maquis, sí.
-VA ANAR MOLT EN ELS MAQUIS...
-Això ere quan estae amagà, encara no s'havie trobat no sé [inintel·ligible]
-ELLA ESTAVA AMB ELS HOMES IGUALMENT NO? I ANAVA DEMANANT... PERÒ LA GENT LA CONEIXERIA, NO? D'ACÍ, LA GENT LA CONEIXERIA...
-Aquí no va estar mai ací, aquí, después que se'n va anar en los maquis no la vam vore més... hasta ara después que va vindre transformà de home, que no la vam conèixer ningú.
-QUE SUSTO, NO?
-No cap.
-VULL DIR QUÈ SORPRESA, DE SOBTE...
-[es fica seriós] Se va quedar ella una nit, ella i els jefes que la tenien, que l'havien arreplegà per a assistir-la i això después que la van soltar de la pressó.
-VA ESTAR MOLT DE TEMPS EN LA PRESSÓ?
-Això no ho sé.
-I QUÈ VA ESTAR EN LA PRESSÓ D'HÒMENS O EN LA PRESSÓ DE DONES? HO SAP AIXÒ?
-Ah no, serie d'hòmens ja, però no ho sé, sí.
-PERQUÈ LA VAN OPERAR I TOT.
-[continua molt seriós] Sí la van operar, és més home que dona, diu que van fer-ho per evitar la, la, la mili,
-QUINA HISTÒRIA MÉS CURIOSA VERITAT?
-Hòsti sí, mira...
-I VOSTÉS COM SE VAN ASSABENTAR QUE S'HAVIA FET MAQUI? DE SOBTE ALGÚ VA COMENÇAR A DIR-HO QUE S'HAVIA ANAT AL MONTE?
-Home sí, quan se va dir això, això d'eixe mas d'allí dalt que te conto, que se va fer i tal, ja se va dir de repent: "s'ha desaparegut la Teresa", Teresa... [pensa] no sé què, Messeguer no sé què, "s'ha desaparegut" i... algú d'un poble va dir: "se n'ha fotut en los maquis" i después on actuaen los maquis alguns dien que l'havien vist, els atres que no sé què...
-ENCARA VIU?
-Noo, me pareix que s'ha mort ja, és molt més vella que jo, molt més no, deu tindre sis o set anys més que jo, deu tindre noranta anys ara [silenci] jo no sé si...
-MOLT BÉ... I QUÈ LI ANAVA A DIR JO? VOSTÉ DE PART DELS SEUS PARES, VA HERETAR ALGUNA COSA?
-Sí
-QUÈ VA HERETAR?-Vaig heretar una casa, que la vaig vendre que estava sola davall del poble quan vaig comprar esta, que esta la vaig comprar i la vaig assolar, fa 25 o 26 anys, la vaig assolar tota esta part de davant, la vam assolar tota, entonces la vaig vendre... una casa i una finqueta que tinc, que hem dit que fea el carbó, allò també ere dels pares, a deu minuts d'ací.
-I L'HERÈNCIA SE LA VAREM REPARTIR ENTRE TOTS ELS GERMANS? O LI VA TOCAR A UNO O...
-No, no, no a partes iguales.
-A PARTES IGUALES, I AIXÒ DELS MASOS, PER EIXEMPLE D'ALGUNS MASOS DE DONAR-LI A UN FILL MÉS TROS, PER QUÈ ERA? PER QUÈ NO S'HO PARTIEN A IGUALS?
-Home ere costum del poble! del terreno! però ere perquè s'havien de fer càrreg, después quan se feren vells, dels pares.
-ERA PER AIXÒ?
-Sí, ells los donaen la mitat, però ells después en los pares, en los atres ja no contaen en res.
-I A VOSTÈ QUIN SISTEMA LI AGRADA MÉS, AIXÒ DE PARTIR-HO A IGUALS O QUE SOLAMENT S'HO QUEDE UNO? QUÈ LI SEMBLA MILLOR?
-Jo, lo que me semble que és que una propietat gran, açò atre no, perquè finqueta ací, finqueta allà, és millor repartir-ho, açò menut que n'hi ha als pobles, tu un tros el tens ací l'atre el tens allà, mira allà baix a San Domingo, teníem eixe maset que t'he dit que coneixí an esta i ací al poble pos una atra finqueta allí, un atra allí al mas de [inintel·ligible] total que ahí jo trobo millor de fer... a parts iguales, pa' nivellar les d'això, les, les heretats, i fer parts iguales, ara el mas, sóc partidari de donar-lo a un i no destrossar-lo i l'atre o els atres encà que sigue a parts iguales.
-PER QUÈ PENSA VOSTÈ QUE ÉS MILLOR NO...
-Perquè una finca estrossàaa no val res, un mas menos encara, iiii i aixina sempre hi ha allí un amo fijo, i no té que discutir en ningú, ni en cap germà ni en res, i si s'estrosse después vénen lios, ara de donar les parts iguales, voldria que fo- m'agradaria que fóra aixina, i pagar als atres germans en diners però la finca sempre per an aquell que... per al que s'acorde, de quatre germans per eixemple o de tres, tot per a un, però als atres abona'ls a parts iguales de lo que es valorare tot.
-I AIXÒ COM SE VALORAVA? QUI HO VALORAVA AIXÒ?
-Això ells mateixos, ells mateixa se pot valorar.
-ELLS MATEIXOS. I VOSTÉ CONEIX CASOS DE FAMÍLIES QUE ELS GERMANS HAN TINGUT CONFLICTES, S'HAN BARALLAT PER AIXÒ?-Per això te ho dic! perquè n'hi ha hagut.
-N'HI HAGUÉ MOLT D'AXÒ?
-Sí.
-I AMB EL HEREU TENIEN... BARALLES I AIXÒ O NO?
-Home no, normalment en l'hereu no se'n tenen de baralles, no veus que ja estan d'acuerdo que ho han viscut tota la vida, que el pare ha fet hereu an eixe i a l'atre, i eixe ha fet hereu a l'atre... i tots pujaen igual, tots feen lo mateix, normalment feen lo mateix, i si algú no fee lo mateix pues a parts iguales, però ahí venien sempre conflictes.
-QUAN EREN PARTS IGUALES VENIEN CONFLICTES?
-Claro.
-PERQUÈ PER EIXEMPLE SI HO REPARTIEN A PARTS IGUALES QUI ES QUEDAVA AMB LA CASA? LA CASA GRAN QUI SE LA QUEDAVA?
-La casa?
-SI EREN A PARTS IGUALES...
-Ai! pos a lo millor pues mira, a estrossar la casa o lo que fore...
-AH SÍ! UNA CASA SE PARTIA EN DOS?
-Als masos n'hi ha molts de departaments, als masos, i avant, mira eixe mas que ella té, té una caseta allí, que ara s'acabe d'assolar, sí, una caseta, que allí n'hi ha forn, i... una caseta i... d'això, i a l'atre costat estaen totes les atres, que estaen los atres d'això.
-I EN EIXES ATRES QUI VIVIA? AHÍ QUÈ ERA?
-Això no res.
-ELS CRIATS PER EIXEMPLE ON DORMIEN ELS CRIATS, QUAN TENIEN CRIATS O PASTORS O AIXÒ ON DORMIEN EN LA CASA GRAN O EN EIXES CASETES QUE M'ESTÀ DIENT?
-No, no, eixes casetes se van fer després de partir, en la casa gran, los pastors i si tenien algun criat, l'agarraen els que tenien més terra, no els atres, els atres s'ho feen ells, el que li faltave gent ere el que tenie la part gran, sí.
-I QUAN NOMENAVEN PER EIXEMPLE UN HEREU, EIXE HEREU COMENÇAVA A TREBALLAR LA TERRA, O COMENÇAVA A MANAR ALLÍ, NOMÉS LI FEIEN HEREU JA PODIA DIR QUE S'HAVIA DE FER AMB LA TERRA I TOT?
-Home si lo hereu lo feen quan ja els pares se veen ferits, que ja eren... que ja no podien... dirigir res de lo mas per al cas... sí.
-I EN EIXE MOMENT L'HEREU JA DISPONIA, JA MANAVA...
-Sí, ja li tocava lo que li tocae i ell ja ere l'amo de la part d'ell, sí... què fem ja acabem o no?!!
-JA ACABEM, SOLAMENT UNA ÚLTIMA PREGUNTA, DIGAM QUINA DIFERÈNCIA N'HI HA DE LA FORMA DE VIDA EIXA QUE VOSTÉ M'ESTÀ CONTANT I LA FORMA DE VIDA DE ARA? QUINES DIFERÈNCIES VEU VOSTÉ? COM SE VIVIA ABANS I COM ES VIU ARA?
-Home això no es pot ni acomparar a res, entonces... no res... los agüelos estaen molt cuidats, los agüelos estaen molt cuidats perquè los fills no tenien cap mig entonces volien als agüelos prop i això, però ara no ningú necessita res, ara el qui vol treballar eixe no necessite ni pares ni agüelos ni res.
-QUE ABANS SE NECESSITAVA? PER A TREBALLAR SE NECESSITAVA PARES I AGÜELOS.
-Sí, per a assegurar el minjar, en diner no se pensae perquè no n'hi havia cap de diner.
-PER A ASSEGURAR EL MINJAR SE NECESSITAVEN PARES I AGÜELOS, I ARA VOSTÉ VEU QUE NO ÉS AIXINA
-No home, no és que no ho veja, això ho veu tots no? no és que no és aixina, ara n'hi ha massa...
-MASSA DE QUÈ?
-Massa de tot!
-I EL MENJAR I TOT AIXÒ TAMBÉ ERA DIFERENT O QUÈ?
-Eh?
-EL MENJAR...
-El menjar tot ere collit teu, de casa, sense polvoritzar res, i sense res, i tot ere sano i bo.
-ENCARA QUE NO TINGUEREN DINERS...
-El minjar ere la maravilla, sí, no n'hi havia casa que no es matare un tocino, o dos a cada any.
-SE FEA MATANÇA ACÍ TAMBÉ, I AMB AIXÒ SE DURAVA TOT L'ANY.
-Tot el any, sí, xoriços, botifarres i tot lo que té un porc, però feen de a 200 quilos i com s'acertae...
-QUÈ LI ANAVA A DIR? I ACÍ N'HI HAVIEN TERRES COMUNALS? EN ESTE TERME? EIXES TERRES QUE SÓN DE TOT EL MÓN I TOT EL MÓN POT UTILITZAR-LES?
-Aquí són terres que són de l'ajuntament i també n'hi ha que són comunals... terra no!! boscos, allí baix prop de Rossell n' hi ha un que li diuen les Ferreres que és d'ací de Vallibona, que és de l'ajuntament, i después ahí a San Domingo, si aneu, a dalt a unes roques que voreu, n'hi ha unes moles i allò és de... allò és de l'Estat, que també són pins i...
-I EIXE PINS ELS PODIA ANAR I TALLAR-LOS LA GENT DE VALLIBONA, I VENDRE...
-Els que tenien... natros mateixa n'ham tallat dos vegades, d'esta, d'allà baix que teníem un pinaret a la part d'ombria, allà baix prop de San Domingo i d'això, els pins abans se tallaven però ara no valen res, ara.
-PERÒ DE LES TERRES COMUNALS SE PODIA TALLAR? QUALSEVOL LES PODIA TALLAR?
-Aquí feen... no qualsevol no, feen subhastes i els d'allà baix de les Ferreres que dic, això és de l'ajuntament, de l'ajuntament d'ací, i ahí feen una subhasta cada any cada dos anys o cada tres, quan estae prou repoblat, tallaen tres o quatre cents pins, los que veen que es podien tallar els tallaen, i an eixa atra que és del estat que el poble també ne té part perquè, té part en eixa que és del poble que li correspon, i eixe d'ahí és el contrari, és del govern però també té part per ser del poble, feen subhastes i s'els quedaen els maderistes autoritzats que havien.
-FEIEN SUBHASTES: "JO FIQUE TANT, JO FIQUE TANT... "
-Ho presentaven per escrit a l'ajuntament.
-UNS DINERS, PAGAVA UNS DINERS I PODIA EXPLOTAR LA MUNTANYA...
-Sí.
-I EIXOS DINERS ANAVEN A L'AJUNTAMENT.
-No, anaen a l'ajuntament lo de l'ajuntament, i l'atre anae a l'estat, un tant per cent per al poble i...
-I PERQUÈ LES MUNTANYES ESTAN AMB TANTES TERRESSETES? EN EIXOS MARGENS? AMB TERRASSETES?
-Això perquè encara és més vella, és més vell, ho exlotaen natros això tot ha segut bancal de... de cria de, de, de... d'això, de blat i... de cereals! cigrons i... allí es criae de tot.
-EN EIXOS BANCALETS TAN ALT A LA MUNTANYA, AIXÒ ERA BANCALS DE CIGRONS I CEREALS?
-Bancals o vinya o lo que fore, sí.
-PERÒ N'HI HA ALGUNS LLOCS QUE ESTAN MOLT ALTS DE LA MUNTANYA, NO? COM MOLTES TERRASSETES...
-Parets i bancalets, sí, allí on n'hi havie un pan de terra a a criar lo que fore, sí.
-PUES BÉ JAUME, JA HEM ACABAT...

Resum:

Els seus pares tingueren quatre fills, ell és el major. Els seus pares tenien terres i eren llauradors, però son pare també es dedicava a fer carbó. Ell, de jove, treballà de jornaler a un mas. Quan tornà de la mili comprà un molí d’oli. Es casà amb una masovera, tenien terres que llauraven. Però ell dedicà més al carbó; comprà un camió i el portava a València i Barcelona. Tingueren un fill.
Parla de l’agricultura de la zona, del diferent paper de dones i homes als masos, de les herències, de l’escola, del ball, de les relacions entre masovers i gent del poble. També explica vivències de gent del poble durant la guerra i la postguerra. Compara la vida d’abans i la d’ara.

Per compartir aquest fragment de vídeo, copieu l'enllaç inferior