MOH72-Morella-H28
-SENYOR MANUEL, LO DELS BASOS, SI NO BAIXAVA, SI NO PUJAVA LA REIN-, PER QUÈ HAVIA, ERA TANT IMPORTANT QUE PUJARA LA REINA? QUINA FUNCIÓ TENIA LA REINA EN...?
-La reina és la mare de totes.
-AAH!
-Si n'hi ha un barotell [inintel·ligible] allí dins, dos mil abelles? són totes d'aquella, de la reina. Les atres no crien reines, crien abugots. Abugots.
-ABUOTS?
-Sí. Que no! Eixos no posen mel ni res. Eixos no fan més que cobar. Els ous de la reina els coben. Eixien les abelles. I quan elles no neces-, no les necessiten, els maten. Perquè eixos no treballen. Eixos ja han acabat de cobar, eixos ja no fan més que menjar. I diu: "ací el que no treballe, no... [riuen] no menje". Eixos els maten. Comprens? I quan puja la reina dalt, puges tota la abella que... En pujar la reina dalt pugen més a pressa. Pugen [inintel·ligible]. I un canvi tens el baix, el, el suro de baix que té les bresques, la mel,
-SÍ
-que ja no casi, sempre ne queden d'abelles, però poques. Entonses, això són unes bresques aixina de, de grans, en una amplària aixina [ho mostra amb les mans], i això estan agarraes, elles les agarren a les parets del suro. I en una talladora que se diu, les desagarres. I en les dos mans, per ca costat, les estires i t'ix tot la d'això. I de, tens allí una portadora que díem entonses, una portadora que ara no n'hi han...
-QUÈ ERA COM QUÈ?
-Com un banasto però de fusta.
-NO SÉ LO QUÈ ÉS UN BANASTO.
-Un banasto [es queda pensatiu]
-QUÈ ERA UN BANASTO?
-Ere de vímens pa' portar pataques i tot això.
-QUE ERA COM UN CABÀS?
-No, que anae carregat als matxos, uno a ca costat.
-AAH... ERA COM UNA SÀRIA
-No és sària.
-ARGÜELL-, ARGUELL- [El camèra intervé per a dir: "alforjas"]
-Una espècie de, de, de com açò, però més quadrat. I en uns agarradors, ací als costats, pa' poder-ho agarrar.
-PERÒ ERA FET DE FUSTA?
-De fusta. I uns aros de ferro, com un carretell. I allò ere pa' agarrar-les i carregar-les. Posaes allí i la, les abelles a la bresca, si fan mel, que posen mel de fort, la posen tota de baix per amunt, tota arreu. Tots eixos foraets que n'hi han? Els van omplint, però no uno alt i baix. Quan tenen un de ple, l'atre, l'atre i tot arreu. I se veu, perquè un camí està ple, li posen com si fore unn, un fullet de paper de fumar, tapat pa' que no isca la mel. Pa' que no isca la mel. Poses eixe... I com se veu, en el gavinet "ssxuuurrrr" lo que n'hi ha bo, ho tallaes, i dins la portadora. Allò t'ho emportaes. Això se fea antes quan als basos que no n'hi havie caixes. Que ara no, perquè les caixes ara tot va en una aspiradora i... tot és diferent, però antes, es fee aixina. I nosatros, de caixes jo ja no les hi he navegaes. Però quan vaig anar a la mili, vaig tindre que vendre-ho. Qui m'ho havie de portar a mi allò?
-CLAR
-Vaig vendre tot i avant.
-A QUI LI HO HA VENDRE AIXÒ?
-Uii! Ne vaig vendre a varios. No me'n recordo. Un se'n enportae dotze, l'atre... Tots.
-III, VOSTÈ DIU QUE EL, ANÀ A SERVIR A LA MILI ALS DÈNOU ANYS. AHÍ JA HAVIA PASSAT....?
-Nooo! Vaig an-... jo
-SE VA MORIR EL PARE ALS DÈNOU ANYS?
-Als dènou anys va morir mon pare. Jo vaig vindre ací al poble, quan vaig trobar masover...
-AHH
-Vaig vindre ací al poble.
-COM ES BUSCAVA AIXÒ DEL MASOVER?
-Ai! Pos mira, gent que dies: "Xa! Pos fulano està a tal puesto, si topete voldria un mas més gran, o més menut. O aquell se vol posar..." Pos anaes, parlaes en ell. "Ai! pos sí! Pos tal." Trataes i si t'arreglaes pos es posae.
-I COM VA FER VOSTÈ EL TRACTE? PER QUÈ PER A BUSCAR ELS MASOVERS, TAMBÉ HAGUÉ DE DEMANAR PERMIS AL CONSELL DE FAMÍLIA?
-No
-NO.
-No, no. Un camí vaig fer el consell de família, ja podia fer lo que vullguera.
-LO QUE VULLGUERA
-Els atres ja no tenia... Lo que no podia ere vendre la finca, però l'atre podia fer ja lo que vullguera.
-MMM. I ALS MITGERS, QUIN TRACTE VA FER EN ELLS? QUAN ELS...
-Pues bueno entonses ere diferent, perquè ara ja no... Entonses pos ara, jo ho vaig fer tot a mitges. Cereals que se sembrae, el blat i civà se fee a mitges. Jo, jo posava la finca, ell el treball, i lo que se treïe a mitges. I el ganao igual. Els caps de ganao eren la mitat de cada u, i jo posava la herba i el pastor el pagava jo, ell el governae, i lo que traíem a mitges. La mitat pa' cada u.
-I AIXÒ ERA FIAR-SE D'ELL? PERQUÈ VOSTÈ COM SABIA SI HAVIA VENUT QUATRE O CINC OVELLES O N'HAVIA VENUT DOTZE? VULL DIR, A LO MILLOR A ELL A VOSTÈ LI DEIA...
-Pues bueno, jo sempre he tingut este modo de viure. El qui no se fie, no és de fiar. Jo sempre he tret esta cosa. Jo no n'ha tingut més que dos masovers, de mitgers allí. La uno va estar vint anys. I el que tinc ara ne fa trenta. I el que va marxar, que tenie vint anys, perquè va voler. Perquè no d'això... I som amics de veritat, encara. Perquè a tot i per tot! Amics de veritat. Perquè és un veí, i quan ve el temps de les setes, que allí se crien moltes gírgoles, si paso per allí i ne tenen una cistella, ixen, i me la trauen i me la donen [riu satisfet]. Jo sempre he pensat aixina. Noo, n'hi ha algun puesto que he conegut jo, que venie l'asunt de la trilla, que és el, replegar el blat, i tenien dos graners. A la de la era, ja allí, una talea a ca muntó. Una pa' l'amo i l'atra pa'... un sac a ca muntó. Jo no vaig tindre mai més que un graner. I no el vaig tancar, ho deixaen allí. Quan se venie, "pos tan quilos n'hi han, pos tant." No vaig patir mai.
-VOSTÈ DIU QUE ALS DÈNOU ANYS SE MOR SON PARE, I SE'N VE, QUAN TROBA MITGER SE'N VENEN AL POBLE...
-Sí
-SE'N VENEN AL POBLE TOTS. LA SEGONA DONA DE SON PARE?
-[Afirma amb el cap]
-EL GERMÀ? LA GERMANASTRA I VOSTÈ?
-[Va afirmant amb el cap]
-I ES POSEN A VIURE EN LA MATEIXA CASA? TOTS?
-Sí, sí.
-TOTS. I LO QUE VOSTÈ GUANYAVA DE LA MITAT, D'EIXA MITAT DELS MITGERS, ERA PA' VOSTÈ TOT?
-Això tot s'havie de fondos pa' casa.
-FONDOS PA' CASA?
-Tot pa' governar-mos.
-I QUI ELS ADMINISTRAVA EIXOS FONDOS?
-Ella.
-ELLA?
-Sí.
-O SIGA, QUE APART DE COBRAR LA LEGÍTIMA...
-Sí, però és que entonses estàem tots junts...
-I ELS CENT SIXANTA...
-Sí, bueno però és que allò de la llegítima, que el dia de que se va casar la xica, me vaig casar jo, mos vam casar, allò se va desfer tot. Entonses vam-... mentrestant vam estar junts, no se va pagar. Els cafisos no se van pagar.
-AH!
-Lo que se va pagar el dia que mos vam desiparar és la cantitat de diners. Això sí. Però mentrestant vam viure junts no se va pagar. El dia de que jo me vaig casar, la xica d'ella es va casar, i el xic també, pos tot se va desfer tot, i entonses vam pagar una renda i avant.
-CLAR.
-Lo mateix que quan ne passaen, mon pare quan se va comprar el mas, que se van retirar els agüelos, ell els pagae la renda, però ja disfrutae de lo atre.
-III, I QUAN SE N'ANÀ DEL MAS, JA SE N'ANÀ A SERVIR VOSTÈ? O AIXÒ VA SER MÉS TARD?
-No. Vam estar ací dos anys.
-I VIVIEN DE LES RENDES DE...?
-Sí, sí.
-NO TREBALLAVEN EN RES?
-[Nega amb el cap] Jo,... pos, no res. Tenie els basos encara, tenie una... no res! poca cosa. En fi, poca cosa!
-PERQUÈ, QUÈ FEA VOSTÈ EN UN DIA NORMAL?
-Pos bueno, jo ací tenie un parell, un parell de mules.
-UN PARELL DE MULES.
-I en, me llogaen molt per ahí pa' llaurar. Per eixe tros, per ahí. Allò, "Xa! em llauraràs un tros..." Pos mira, anaes fent això.
-I A ON ANAVA, O SIGA, LI PAGAVEN...
-Sí, sí.
-PER DIA LLAURAT? O COM?
-Sí.
-O PER TERRENO LLAURAT? O COM?
-Cada jornà. Cada jornà te pagaen, segons la jornà que fees.
-I VOSTÈ ELS DEIXAVA LES MULES...?
-No, no.
-O ANAVA VOSTÈ?
-Anava jo. Anava jo. Sí.
-ALLÀ ON FÓRA? AIXÒ ES FEA EN ELS MASOS QUE...?
-No, que això eren tot terrenos d'ací del poble, d'ací a la vora del poble, tenien un trosset i no, no podie, un animal no podien tindre, i mira, te llogaen aixina. I fees algunes faenes.
-PERQUÈ TOTS ELS MASOS, PER EXEMPLE, TENIEN MULES PER A LLAURAR? O N'HI HAVIEN MASOS QUE A LO MILLOR EREN MÉS XICOTETS I NO EN TENIEN?
-N'hi havie de més grans, més menuts... n'hi havie de totes les mides.
-NO. PERÒ ME REFERISC, MULES EN TENIEN TOTS ELS MASOS PA' LLAURAR?
-Sí, tots, tots. Sense mules no es podie treballar. Entonses no hi havie cap maquinària a cap puesto. Maquinària no n'hi havie cap. Alguna bicicleta n'hi havie algun mas que en tenie, però ni bicicletes tampoc.
-BICICLETES TAMPOC?
-No, no, no. Allí si havies d'anar a un puesto o atre a cavall de les espardenyes. Si ere molt lluny, molt lluny entonses agarraes cavall d'un matxo, un cavall, o lo que fore.
-JA, JA. I VOSTÈS SE N'ANAREN D'ALLÍ DEL MAS I JA NO TORNAREN MAI MÉS A VIURE ALLÍ?
-No, no, no.
-TOT HAN SIGUT MITGERS?
-Sí, sempre. Jo en camí vaig vindre de la mili, i ja entonses me vaig traure el carnet i me vaig comprar camió, i ja vaig agarrar una atra ruta. Per eixe món i avant.
-ESCOLTE MANUEL, EN QUIN MOMENT PENSA VOSTÈ QUE, ESTA MANERA DE TRASMETRE'S EL MAS DE PARES A FILLS, I, BUENO DE AVIS A FILLS, I DE FILLS ATRA VEGADA A FILLS, I AIXINA, I AIXINA... EN QUIN MOMENT CANVIA? EN QUIN MOMENT DEIXA DE SER COM ERA ENTONSES, O COM ERA ABANS, I PASSA A SER CONFORME ÉS ARA? QUÈ, QUÈ ÉS LO QUE N'HI HA AHÍ QUÈ FA QUE...?
-Pues jo crec, que és en el moment, de que tenim els vells una paga, i entonses ja, la vida la tens solucionà. Perquè avui, jo si m'hagueren dit quan vaig marxar a servir, que als sentanta-cinc [rectifica], als sixanta-cinc anys jo viuria com visc, o com ha viscut, dirie: "ni borratxo!" Perquè jo als dènou anys, vaig tindre que fer frente a un capital que jo no el tinie ni mucho menos. Que més prompte o més tard arribarie que si li haurie de donar a la madastra. Perra no en tenie cap. Iii claro, possibilitats pos en aquelles èpoques... Me'n vaig anar-me'n a, dels dènou anys d'allí. Me'n vaig anar-me'n a servir. Tot el moblatge el vaig tindre que vendre. El moblatge s'entenen totes les mules que tenies pa' treballar, totes les ovelles, i tot això, ho vaig tindre que vendre. Els diners se gasten molt prompte. I tornar-los a replegar, quan!? No és fàcil. Jo crec, que la d'això ha sigut quan hem tingut el problema que dius: "vostè ha complit ja! Vostè no val pa' res avui ja, més que pa' xarrar! Vostè tindrà una paga tots els mesos i punto." Medicines pagaes. Tot pagat. I què volem? Jo sentisc queixar a un, que cobra no vullc que cobre només que com jo, i li dic: "xiquet, pos no sé que te queixes." Perquè no se deu de queixar. Si estàs mal ho tens pagat. Jo, gràcies a Déu! molt mal no he estat, però he estat. I a mi a l'hospital m'han tratat bé. I la meua dona va estar dos mesos a l'hospital, dos mesos allí, que jo tampoc no em vaig menejar-me d'allí. I llevat que no li van poder salvar la vida, de lo atre, estic contentíssim. Me van tratar-me molt bé. I a d'ella també. Pos no sé què és lo què volem. Hi han que se queixen de que: "Ui! és que donen poc." "Pos reguleu-se, a lo que te donen. Pa' minjar te donen? Pos lo atre deixau estar. Lo atre deixau estar! Vols anar de viatges? Pos vés de viatges, claro!" Te'ls donen, que casi són regalats, els viatges dels vells són regalats. Però claro, ara bé la papaleta. Un viatge de vuit dies a Benidorm, o ací o allà. "Això és baratíssim!" Baratíssim. Però claro, -moldat a lo que te pose al programa. Ara arribes allí, és que avui ix un cotxe d'ací allà a Morella. Después se queixen i diuen: "És que mos hem tingut que gastar més diners dels que, doble diners dels que mos dien que ere el viatge." "Home! -moldeu-se a lo que vos diu el viatge. -molda't a lo que te donen."
-CLAR. PERÒ AIXINA VOSTÈ DIU QUE ÉS EL MOMENT EN QUE N'HI HA UNA PAGA. I AIXÒ EN ELS, EN ELS MASOS GRANS, COM EL SEU, COM EL DE MUIXACRE, QUE ERA PROU GRAN, POS EL HEREU PODIA OCUPAR-SE DEL D'AIXÒ. VOSTÈ DEIA QUE EN ELS MASOS MÉS MENUTS, A LO MILLOR LI DONAVEN, NO FEEN LEGÍTIMES, I LI'L DONAVEN TOT AL PRIMER...
-Sí.
-QUE ERA EL QUE CUIDAVA A LA D'AIXÒ?
-[Afirma amb el cap]
-O SIGA QUE, ELS, ELS GERMANS D'EIXE, DELS MASOS MENUTS, ELS GERMANS QUE SE QUEDAVEN SENSE RES, HO TENIEN MOLT... QUÈ FEEN EIXA GENT? A ON ANAVEN A PARAR?
-Allà anaen a parar... lo mateix que uno del poble, que son pare treballe a la fàbrica i es fa gran. I aquell a la fàbrica de son pare no pot treballar, té que buscar en un atre puesto. Pos eixa gent igual.
-ENTONSES, AIXÒ, ESTA GENT O LA GENT DEL POBLE, LA GENT DELS MASOS QUE A LO MILLOR, QUE NO PODIEN, LA GENT D'ACÍ DEL POBLE QUE NO TENIA MASOS, QUI CUIDAVA ALS PARES? PERQUÈ AHÍ NO TENIEN LA, L'AMILLORAMENT D'ESTE...?
-La gent del poble no sé que com fucionae jo. Jo no sé com funcionae. Però la gent del mas, els pares s'ho arreglaen aixina per cobrir-se ells. I ho veig normal.
-CLAR
-Ho veig normal. I jo ací al poble no sé com s'ho devien arreglar, perquè... no ho sé. I jo, quan s'ha llevat tot això, jo penso que s'ha llevat tot quan hem tingut una seguritat social, que mos ha costat prou anys! Però l'hem logrà!
-PERÒ LO QUE S'HA LLEVAT HA SIGUT LA COSA PRÀCTICA DE MILLORAR ALGUN DELS FILLS...
-Sí, sí, sí.
-DE L'AMILLORAMENT DE L'HEREU, VALE?
-Sí.
-PERÒ DE LA MENTALITAT, PER EXEMPLE, I DE LA MANERA QUE TENIEN DE RELACIONAR-SE ENTRE ELS GERMANS O, O AMB ELS PARES I TOT AIXÒ, VOSTÈ CREU QUE ARA ENCARA QUEDA ALGUNA COSA O VA DESAPARÈIXER L'AMILLORAT I JA HA DESAPAREGUT TOTA LA RESTA?
-No, no, no! Jo crec que ha desaparegut del tot. Hui, avui la gent jove té una formació molt d'això. Perquè avui no n'hi ha cap xiquet, cap persona que d'hasta els catorze anys no vaigue a classe. I els, estem, estan mentalitzats. És que nosatros, jo lo que més, ntx! no és que tinga cap remordiment ni res, però jo, mon pare no me va poder ensenyar i si topete no haguera -deprés. Però jo el dia que vaig vindre de servir, vaig agarrar un camión, después del camión vaig agarrar un ofici, que vaig posar una bodega i tot això, a mi, vaig notar que me fee molta falta la lletra, i els números. Perquè jo en prou pena sé les quatre regles, i no mos posem a devidir en xifres, en decimals que si no's ja la, ja l'hem liat!
-CLAR
-Claro! això, pos, pos... estaem, la gent estae molt, molt, molt atrasà! perquè no mos han ensenyat. I avui la gent està formà d'una atra manera. Quan més... jo, vaig a una oficina i demanes una informació. Ja t'han obrit la taquilla i allí dins, n'hi ha una persona jove, maravilla! [inintel·ligible] si quede algun tacanyo encara d'estos ra-, ra-, de vells. Que eixes d'allí que dius: "bueno!... pos ja estic arreglat!" Ho dic perquè m'ha passat, eh? I avui la gent jove, n'hi haurà alguno com [inintel·ligible] d'això, però és perquè deu ser malo del tot, perquè si no's han tingut moltes probabilitats pa' poder dependre i tindre educació, i tindre... i nosatros no tenim res. No mos han ensenyat, no podem tindre res.
-I VOSTÈ DIU QUE MONTÀ UNA BODEGA, I DESPUÉS, ES COMPRÀ UN CAMIÓ DESPUÉS DE SERVIR. COM ÉS QUE DESPRÉS DE SERVIR O EN CASAR-SE EN LA SEUA DONA, NO SE N'ANAREN AL MAS? JA QUE VOSTÈ ERA MASOVER...
-I ella també.
-EH?
-I ella també.
-I ELLA TAMBÉ ERA MASOVERA?
-Sí.
-I COM ES QUE NO TORNAREN A...?
-Pues... és que ací van haver..., és que el tornar-se'n al mas ere un problema gran.
-PER QUÈ?
-Perquè entonses ja, ja venie la, la tradició esta que ha vingut de que els animals se n'anaen. I havies de posar maquinària, tractors, i tot això. Claro. L'asunt dels animals. Havies de comprar les ovelles, comprar-te un tractor. Havies de buscar gent de fora de casa. Criats i tot això. I entonses ja no estae molt bé pa' tindre tot això. Perquè aquella gent de fora de casa que buscaes ja volien viure d'una atra manera. I tu no els podies donar la vida eixa. Perquè els teus mitjos no eren pa' d'això. I a mi em va fer frente!
-COM VOLIEN VIURE EIXA GENT? QUE VOLIEN VIURE D'UNA ATRA MANERA. QUÈ VOL DIR EN AIXÒ?
-Home! Quan jo estava allí que em vaig quedar-me, vaig estar allí, a la vora de dos anys sense cap dona, allí tenie quatre hòmens i si ere menester guisar, guisaen igual. No passae res.
-I NO N'HI HAVIEN CRIAES?
-No, no. Allí no n'hi havien criaes, ni n'hi havien [inintel·ligible].
-PER QUÈ?
-Perquè van vindre un moment de [inintel·ligible], ací n'hi havie, se va presentar allò de, dels mequis o no sé què! quin nom es dia! i mos van fer evacuar a tots, dels masos.
-AIXÒ QUÈ ERA? AIXÒ DELS MAQUIS?
-Una gent que voltae per eixos masos, que jo no..., que, que, a uno l'agarraen, uns siqüestros conforme ara pel nord. Ahí davant van agarrar un-a, a un xic i li van dir-li: "Si a tal puesto no mos portes, tants diners, et matarem." I tot coses aixina. Te robaen i si no, si no donaes conter, detràs venie la guàrdia civil i te robae la guàrdia civil. Bueno, un desastre!
-PERÒ, I EIXOS MAQUIS QUÈ VOLIEN? VULL DIR QUE EREN... VOLIEN...? VOLIEN... QUÈ ÉS LO QUE VOLIEN?
-Minjar i diners.
-PERÒ QUÈ EREN COM BANDOLERS?
-Pues claro! bandolers. I es dien mequis. Com els hagueren vullgut dir una atra cosa. I jo, qui eren? Pues no ho sé. I claro entonses el terme este se va quedar tot, tot desastrat!
-I D'A ON VENIA, EIXOS MAQUIS? D'A ON VENIEN? PERQUÈ, QUÈ HAVIEN APAREGUT DE, DE...?
-Dien, dien que si eren tot gent de quan a la guerra, que s'havien passat a França i per lo que fore no podien tornar ací a Espanya. Per lo que fore.
-A LO MILLOR GENT D'ESQUERRES?
-Oo a poc que et descuides quan a la guerra, pos gent de que, jo en prou penes me'n recordo, perquè tenia set anys. Però si que me'n recordo d'entonses que, que n'hi havie, se n'anaen per ahí a cremar iglésies, i cremar sants, i matar els capellans, i d'això pos, noo... A casa van haver-ne uno, pues, vuit o deu dies, de capellà allí amagat, que el va amagar mon pare, perquè si no l'hagueren matat.
-QUE ERA CAPELLÀ D'ACI DEL POBLE?
-Sí. I allí va estar. I una garbera de criats i no ho sabien.
-I UNA...?
-N'hi havien set, quatre o cinc criats i no ho sabien que n'hi havie un capellà. Ni jo tampoc. Però después...
-QUE S'ENTERÀ DESPUÉS?
-Claro! Perquè m'ho va contar mon pare, que si no's tampoc no m'haguera enterat.
-I A ON L'AMAGÀ SON PARE?
-Allà -va, a un barranc, allí dins d'una cova, i totes les nits li baixae el sopar i el dinar i avant. Baixae minjar tots los dies i en pau.
-I COM ÉS QUE L'AMAGÀ SON PARE? O SIGA, SON PARE, ERA CONEGUT DE SON PARE? O...?
-Sí. A ma casa de tota la vida han sigut de, no me dóna vergonya, hem sigut religiosos.
-NO, NO
-Això no... I claro! pues cada persona a qui havie d'anar?
-CLAR.
-Pues a qui li podie tirar-li una mà i va acodir allí. I li va tirar una mà, mentres va poder. I ell mateixa, el dia que van entrar els nacionals ací, ell mateixa, mon pare el va entrar ací al poble.
-EL VA ENTRAR ACÍ EN EL POBLE?
-El va portar-l. El va portar-l en un cavall, el va portar ací al poble.
-PERÒ QUE ESTIGUÉ TOTA LA GUERRA AMAGAT EN EL, ALLÍ EN EL MAS DE VOSTÈ? NO.
-No va estar. Ací estae amagat, però se va descobrir, i va prendre temor i va vindre cap allà.
-I ESTIGUÉ TOTA LA GUERRA ALLÍ?
-No! Vuit dies o dotze, d'hasta que va vindre, va passar ací el frente, que van entrar ací les forces de, de dreta.
-III, FINS QUE ENTRAREN LES FORCES, PERQUÈ LA GUERRA ALLÍ AL MAS, SI VOSTÈ ERA UNA FAM-, JO SEMPRE HE SENTIT A DIR QUE, LES ESQUERRES POS AIXÒ, HI HAGUEREN GENT D'ESQUERRES EN LA GUERRA QUE ANÀ A CREMAR ESGLÉSIES I TOT AIXÒ, I ANAVEN POS A PERSEGUIR ALS CAPELLANS I TOT AIXÒ. SI VOSTÈS HAVIEN SIGUT UNA FAMÍLIA AIXINA DE, RELIGIOSA I D'ANAR A MISSA I TOT AIXÒ, ANAREN ALLÍ AL MAS A IMPORTUNAR-LOS O A FER-LOS ALGUNA COSA?
-No. Allí lo que van vindre va ser a partir-mos la finca.
-A PARTIR-LOS LA FINCA?
-Sí. Perquè entonces, no sé com se dien si entonses rojos i negres... no sé. Entonses aquella gent, volien que forem tots iguals. Els rojos que dien entonses volien que forem tots iguals. I va vindre un veí, que ere dels rojos, que dien entonses, a partir-mos la finca.
-UN VEÍ D'UN ATRE MAS? O UN VEÍ DE...?
-Sí, sí. D'un, un veí del mas. Que natros entonses estàem allí. A partir-mos la finca. I vam dir: "Pues, vale! Que hem de ser tots iguals?..." I enca vivie m'agüelo. I m'agüelo això: "Pos, pos sí. Pos serà molt bonico açò. Tots igual. No mos tindrem enveja ningú. Tots igual. Que bé." Van esmorzar, hi ha un sagalet per allí, set o huit anys. I después d'esmorzar a partir el mas. Però m'agüelo li va dir: "Però, n'acabar ací, anirem a partir el teu." I allò no li va parèixer bé. Se van passar de raons, m'agüelo tenie sempre l'escopeta penjà allí a, al d'això de la cuina, li va tirar mà d'escopeta, sort que estae mon pare, si no's no ho sé... Allò va acabar malament. El mas no se va partir. Se'n van anar i en pau. Però, aixina va quedar. Venen els nacionals. Ve la guerra. Entren els nacionals a casa. Que van estar sixanta-cinc dies primera línia allí, ii, i aquell home, jo això, una anècdota que claro estes coses ja que, ee- aquell..., allí estae la primera línia. I el mas d'ell enca estaen els rojos. I va acodir allà a postes de sol, que jo i mon pare estàem allí en una bassa, és un clot d'aigua, que estàem aburrantles mules. I va vindre perquè les mules d'ell, no les trobae. Si les havíem vistes. Les mules d'ell estaen a casa.
-DE VOSTÈ?
-Sí. I les portaen tots els soldats pa' pujar-se les municions i lo que fere falta en els aparells nostres. I mon pare li va dir-li: "Ves-te'n cap a casa, i amagat."
-I AMAGAT?
-"I amagat, que..." A casa hi havie un comandant i un capità. Diuen: "Els primers que..." "Només han arribat han preguntat per tu. A vore a on estaes. Jo els he dit que no sé a on estaes. Ves! i amagat! i tal dia farà un any." I aquell home com si fore ara va dir: "Pos jo, en diners tot se, tot se, tot s'arregle." Estes coses són molt pesaes pa' traure-les después en la tele. [Li costa d'explicar eixa experiència]
-NO. NO, EN LA TELE NO TÉ QUE EIXIR AÇÒ.
-Són pesaes, perquè... no. M'agrae comentar-ho, però pe' qu'ixen noo... I no volgué creure. I va vindre en nosatros, al mas, nostre. I va arribar allí, i el van cridar de seguida que tenien un quarto apart, que eren les oficines [inintel·ligible] allí. I el van deixar marxar, no sabem lo que van dir-li. Van dir-li que en ser l'atre dia, que acodigueren la dona, i la nora, en dos xiquets menuts que tenie, i l'home i un germà estaen al frente. I van acodir. Acodiren. Però a les deu en punt ací. I ell no podie vindre aquell, ell sí, però elles no podien arribar. Van arribar més tard. I quan elles van arribar, ell ja no estae. Se'l van emportar en dos soldats, a un mas que li dien Bladell, que allí estae el giniral Aranda...
-EN QUIN MAS ESTAVA?
-En Bladell.
-EN BLADELL
-Gineral Aranda. I ja, i ja, ja no va eixir d'allí. Tot coses que, que... Coses de la guerra, i, i, i d'allí, después que va passar tot això, al cap d'uns anys mos venen açò de, dels mequis estos. Gent que havie marxat allà, que ací ves lo que havie fet. I no podien tornar, dien. Jo no sé si podien tornar o no podien tornar. No ho sé. Iii, i es va presentar ahí, i vam estar uns anys que vam, vam patir per eixos masos se va patir molt.
-AH! SÍ?
-Sí.
-PERQUÈ MATAVEN ALGÚ ELS MAQUIS?
-Matar? No ne van matar-ne molts. Si van matar-ne un o dos potser. Però matar no. Però és que, te demanaen diners i si no's ja ho sabies lo que te tocae. I moltes vegaes diners n'hi havien o no n'hi havien. Iii, entonses jo no ho vaig... sentir-ho dir, perquè clar com mos van anar, jo ja no vaig tornar allí. Ja no vaig tornar [inintel·ligible]. D'hasta que es va acabar allò, els masos vam estar molt, molt, molt d'aixòs. I ho vam passar-ho mal.
-PERÒ ELS MAQUIS ESTOS, QUE VIVIEN EN ALGUN MAS? O...?
-Per eixos barrancs, a les coves o jo que sé. Jo que sé a on devien viure.
-ESTAVEM SALVATGE PER AHÍ?
-Jo que sé, a on devien ser.
-I VOSTÈS JA NO TORNAREN AL MAS PER, PER...
-No. Ja va, ja va... Temor que n'hi havie entonses i después ja vas agarrar una atra marxa. Perquè jo quan vaig vindre de servir, vaig tindre que agarrar, perquè "açò, sense fer res no podem estar." I vaig comprar-me un camión. I me vaig anar per eixe món de ruta. I no m'agradae. Allò que es fee de nit i no estaes a casa, no m'agradae. I vaig deixar, vaig deixar la ruta i vaig treballar per ací. Vaig comprar una bodega... en fi.
-I LA SEUA DONA NO DIA DE ANAR CAP AL MAS?
-No.
-AIXINA COM ELLA HAVIA SIGUT MASOVERA...? [inintel·ligible perquè parlen els dos al mateix temps]
-Havia sigut masovera, però també li agradae el poble.
-SÍ?
-Sí. Después li vaig montar la bodega i lo que xalae! Allà baix xarraen les dones i venie coca-cola, i per avant! I al mas ere molt solitari, home!
-PERQUÈ LA SEUA DONA ERA MASOVERA, DE QUIN MAS?
-El mas de Bellviure.
-DE?
-Bellviure.
-BEN, BELLVIURE.
-Bellviure.
-BELLVIURE. ALLÍ QUANTS VIVIEN... ALLÍ TAMBÉ ERA, EL SISTEMA D'HERÈNCIA ERA EL MATEIX?
-Sí, sí. De son pare.
-L'HEREU...
-De son pare.
-AH! ERA DE SON...? CLARO
-Sí.
-QUE ERA EL FILL MAJOR DE...?
-No. Va comprar-l. El va comprar son pare.
-AH! EL VA COMPRAR?
-MM [Afirma amb el cap]
-I EN QUINS DINERS EL COMPRÀ?
-Ah! [inintel·ligible] van arreglar, ho van comprar. Per cert, ara els fills l'han tornat a vendre.
-AH! SÍ?
-Si pos, n'eren sis fills, i es van casar tots. Un per ací, l'atre per allà. I se'n van anar tots i van dir: "Xa! la vida del mas no agrae a ningú." A Castelló n'hi han tres.
-TRES GERMANS DE...
-Sí
-DE LA SEUA DONA?
-La meua dona, i un atre que també està ací al poble, que s'ha retirat també.
-I EL MAS AQUELL EL VAREN PARTIR...?
-No, no. El va comprar tot uno. El van vendre. Se van ajuntar tots els fills, i la meua dona i tots, i el van vendre tot en un lot, i avant.
-PERÒ ME REFERISC QUE EL SEU SOGRE NO AMILLORÀ A UN FILL?
-No, no, no. Això jo, penso que después de que n'hi ha la d'açò de, de que els vells tenen una paga, això s'ha perdut en complet.
-I QUI CUIDÀ DELS SEUS SOGRES?
-Han mort.
-PERÒ ABANS DE MORIR?
-Ui! Ací. Mentres, ací van estar molt, después van estar a Castelló. En fi, a on volien.
-ANAREN...
-A on volien. No n'hi havie problema. Això, si els germans se volen tots i tot això, això no tenen problema els pares. Perquè avui si tens una paga, ja no estàs castigat. No els castigues en ells. És diferent antes que, ademés que els cuidaes, els havies de donar el bolsillo. Ara no.
-VOSTÈ HA DIT QUE EREN SIS GERMANS LA SEUA, LA SEUA DONA
-Mm [afirma amb el cap]
-PERQUÈ ABANS TENIEN MOLTS FILLS, NO?
-Mm [afirma amb el cap]
-JO HE SENTIT AIXINA DIR QUE, SIS PER ACÍ, NOU PER ALLÀ, HUIT...
-Pos...
-COM ÉS QUE ES TENIEN TANTS FILLS?
-Home! Mos ho ha dit vostè que al Forcall que és com li van dir-li.
-COM, COM, COM?
-Què lo que li van dir-li al Forcall?
-QUÈ M'HAN DIT AL FORCALL? DIGA-M'HO VOSTÈ?
-Home! En cada puesto n'hi ha un estil... [riu]
-NO. PERÒ DIGA-M'HO VOSTÈ...
-No me'n recordo lo que li han dit. [Riuen tots] Però ho ha dit vostè...
-DE DIA...
-De dia treball, i de nit com no n'hi ha tele, pos a fer xiquets. Igual [riuen tots].
-PERÒ, I PER AIXÒ TENIEN TANTS XIQUETS? HOME, NO TENIEN CASI A LO MILLOR A VOLTES PA' VIURE, I TENIEN, ANAVEN TENINT XIQUETS?
-Sí, però, i l'avorriment?
-L'AVORRIMENT?
-En algo s'havien de distraure. Llegir, no sabien llegir, perquè no li's ensenyaen. Si no's encara hagueren agarrat un llibre, una novel·la, o ae- perquè el diari no podien anar tots els dies a comprar-l. Però no sabien llegir, pa' quà volien el llibre? Pos allí a, a la vora el foc, fet corda totes les nits, a cordellar, vamos... també! Pos mira au! anem anar a dormir. Son no n'hi havie. Queda [inintel·ligible]. No n'hi havie més remei, home! [riuen tots].
-I PARIEN ALLÍ EN EL MAS? O A ON ANAVEN A PARIR?
-Allí, allí.
-ALLÍ?
-Sí, sí.
-I QUÈ ANAVEN, N'HI HAVIEN UNES COMARES...?
-N'hi havien unes comares... Que ma mare per això va morir, perquè si hagueren hagut les residències de ara, segur que no haguere mort.
-QUÈ LES COMARES EIXES NO TENIEN EXPERIÈNCIA O QUÈ?
-Algunes tenien estudi, a però estos puestos pot ser que no ja.
-I D'A ON VENIEN LES COMARES? DE, QUE EREN D'ACÍ DE MORELLA? O VENIEN D'ALGUN POBLE?
-D'algun poble, si tenien [inintel·ligible] això... Però algunes... "mira aquella dona, és practicanta!" "Aquella dona major n'ha tingut molts..." "Aquella dona sap com funcione..." I tot, no...
-ES CONEIXIEN DE DIR-HO DE PARAULA...?
-Sí... i, i... De que se feen, antes se feen coses, ee- mira, no ho sé...
-I SE'LS PAGAVA ALGUNA COSA A EIXES DONES, PER TINDRE, PER ASSISTIR AL...?
-[Alça els muscles en senyal de desconeixement]
-PERQUÈ SI UNA DONA ES POSAVA DE PART, COM AVISAVEN EN EIXE CAS, COM AVISAVEN PA' QUE VINGUERA EIXA, LA COMERA? AIXÒ COM HO FEIEN?
-Ai! Pos si estaen a un mas, venien en una cavalleria, i l'agarraes i la portaes. I quan arribaes allí, poquet que et descuides, ja havie passat tot [riu].
-JA HAVIEN TINGUT EL XIQUET... CLAR.
-Jo, jo això també ho ha fet, de tot. Jo vaig estar, quan vaig vindre de servir, antes de comprar el camión, vaig estar de taxiste,... jo he sigut taxiste. Ací n'hi havie un home que tenie tres taxis. Un taller que tenie tres taxis. Em va dir: "Xa! podries..." "Home! pos sí." M'havie fet, m'acabava de traure el carnet. I vaig anar allà de taxiste. I entonses no n'hi havie tant de trànsit per les carreteres, perquè jo mateixa, sense poca lletra i tot això, t'enviae a Barcelona, a València, a Madrid, a tot... Jo ja ha anat a tots els puestos. I a tots els puestos dia que sí. I a tots els puestos vaig arribar. I, n'hi havie vegaes, que te cridaen el metge pa' un mas. I ja teníem un cotxe, aixina més vellot i això, i au! el metge cap al mas. I una nit de tants, vam anar a un mas, que es diu el mas de... [es queda pensatiu] ai! ara no ho sé... del Sopero, en un part. I no arribe, el cotxe no arribae allí. I van baixar en una mula, arreplegar-mos allí en un barranc. I tot enboirnat que no se vea res. I el metge a cavall d'allí, i au! cap allà dalt. Vam arribar al mas, i el metge va atendre el part, i vam eixir d'allí. Vam arribar pos allà a les dotze la nit, vam eixir a punta de sol. Mira, quan se va acabar tot, mos vam anar. Però malament. Malament! I els masovers que jo vaig tindre, en l'evacuà, que jo dic, van nàixer uno al paller.
-EN L'EVACUÀ?
-Que estaen evacuats, no els deixaen estar allí, més que de dia.
-AIXÒ, PER QUÈ?
-Per tot allò dels mequis. De nit no els deixaen estar!
-AH!
-I estae la dona de part i no s'ho pensae, i a migdia, o a les deu del matí, o a on fore, li ve el part, i allí al paller va tindre una xica, i per avant! Ben maja que és.
-I LA VA ASSISTIR ALGÚ ALLÍ?
-Ella! Ella i l'home! Ja ne tenia quatre o cinc, ja. Ja no ere el primer. No... Entonses...
-I AIXINA, PER EXEMPLE, EN AQUELLA ÈPOCA, NO POSARIEN REMEI A TINDRE TANTS FILLS? ALGUN REMEI NATURAL N'HI HAURIA PER A NO... NO? O SIGA, SI S'AVORRIEN TANT I...
-I quin remei?
-AH! JO QUE SÉ...
-Entonses pastilletes no n'hi havien.
-NO N'HI HAVIEN PASTILLETES. PER AIXÒ DIC JO QUE ALGUN REMEI NATURAL N'HI HAURIA...
-La marxa atràs.
-LA MARXA ATRÀS.
-La marxa atràs, però i si es fallae [riu].
-CLAR.
-Devie fallar moltes vegaes.
-CLAR. I VOSTÈ SAP D'ALGUNA, PERQUÈ AIXÒ A LO MILLOR, VETGES TU A SABER SI ALGUNA CRIÀ, QUE AIXINA COM PER EXEMPLE, SON PARE ES TORNÀ A CASAR PERQUÈ TENIA, BUENO, PERQUÈ TENIA NECESSITAT, I APART TENIA UNA CRIÀ EN CASA, I QUÈ ANAVEN A DIR ELS MASOS DE TINDRE UNA CRIÀ EN CASA I TOT AIXÒ SENSE ESTAR ELL, ESTANT ELL VIDUO. HI HAURIA ALGUNA CRIÀ QUE TAMBÉ ES QUEDARIA..., NO? EMBARASSÀ? DE...? AIXINA SENSE ESTAR CASÀ...? VOSTÈ HA SENTIT NOMENAR AIXINA?
-[Nega amb el cap, indicant que no li sona] De les criaes dels masos, no he sentit.
-O DE DONES SENSE ESTAR CASAES, QUE...
-Home! Sí, però no, però no aixina criaes dels masos, no. Això, en l'amo, noo...
-AIXÒ ANTES QUÈ PASSAVA, QUAN PASSAVA UNA COSA D'ESTES? QUE ALGUNA DONA ES QUEDAVA AIXINA SENSE...
-Pues segons. N'hi havie vegaes, n'hi havie persona, xica d'entonses, que de lo, com pot ser una xica d'algun mas, o d'a on fore, d'hasta inclus traure'ls de casa.
-COM, COM? D'ESTAR QUÈ?
-Traure's de casa. Els pares.
-AIXÒ QUÈ VOL DIR TRAURE'S DE CASA?
-Ai!
-QUE LA TIRAVEN?
-Que la tiraen. I dir: "tu has fet això, pos tu mos has deshonrat a la família, i ja pots marxar!". I les traïen de casa. La gent no estae mentalitzà! Això no, no... se n'ha vist molts per ací.
-I A LO MILLOR, EIXA DONA A ON ANAVA? PERQUÈ...
-Pos un o atre, sempre... Diu que les portes, no se tanquen totes. Dius: "ja me s'ha tancat una!" "No! Te s'ha tancat, però al costat te n'ha pogut obrir una atra." Totes en sec, no se tanquen mai. Un veí, un familiar, un amic, lo que sigue, li donen cobijo, i mentres tant se solucionen les coses i avant. I a poquet que te descuides al cap d'un any, per lo que sigue els pares han reaccionat d'una atra manera i és el fill que més volen o la filla que més volen. No ho sém com dir-ho.
Són actes al moment! que n'hi han persones...
-PER QUÈ? LA MEUA MANERA, AIXINA ARA LA FAMÍLIA NO TÉ TANT DE PES COM, O ELS PARES NO TENEN TANT DE PES, EN MOSATROS COM TENIEN EN LA SEUA ÈPOCA, NO? VULLC DIR LA FAMÍLIA ERA UNA COSA... LES RELACIONS FAMILIARS EREN MÉS ESTRICTES A LO MILLOR, O MÉS...?
-Pues bueno, jo a casa, no ho vaig conèixer perquè mon pare, la veritat és de que sempre a mi, me va contar-me, sempre, sempre tot lo que passae en casa. Sort d'això, perquè si no's, quedant-me a eixa edat sense ningú, pos això... per ell sempre m'ho va contar-m'ho tot. I jo después tampoc, si marxae de festa, no vaig patir mai per dir: "Xa! és que voldria dos duros i no me'n donen més que uno." No. Jo, si no me feen falta, no li'n demanava. I si me'n feen falta li'n demanava. Ara jo si volia anar al poble. I em dia: "Que no vols diners?" "Pos no. Que en tinc prou." Perquè jo, gastador no ho he sigut mai. I claro, pues la veritat és de que, i claro, ara, també n'hi havien alguns de que, d'això i, i no eren aixina i havien de posar un remei o atre. Iii, per què ho veníem a dir? Perquè no sé la pregunta...
-PERQUÈ LES FAMÍLIES, L'AUTORITAT DEL PARE ERA MÉS FORTA QUE...
-Sí. Entonses n'hi havien famílies que en ves de, en ves de, n'hi havie respecte, n'hi havie temor.
-TEMOR?
-Temor. I el temor no és bo. Pa' ningú. Ni pa'la família, ni pa'ls atres. El respete sí. Que mos respetem d'uns als atres, en la família i en els atres sí! Però tindre-mos por, no! Tindre temor. I allí, en les famílies passae això.
-I PER QUÈ TENIEN TEMOR?
-Perquè n'hi havie pares, que dien: "Poso la vara tiesa, i això no se fa! això no se fa!" I no es doblegaen. I les coses no són aixina, n'hi ha que... no sé. Trobo jo que les coses n'hi ha vegaes que parlant... I avui, si li dius a un fill això, t'agarre la maleta i diu: "Ahí et quedes tu, que jo me'n vaig!" Ja s'ha acabat! Eixa tiesor ja s'ha acabat.
-PERQUÈ EN AQUELLA ÈPOCA NO N'HI HAVIA ALGÚ QUE...?
-A on havie d'anar? A on havie d'anar aquell fill? Primerament la majoria, de lletra res. A on anem? No podies anar a cap puesto. Ara, els ensenyes tot lo que volen. De lletra d'hasta que volen anar. I tot. Pos i quan arribes i te diuen, que tenen dihuit anys, anem a suposar, "Tu no faigues això... no sé que!" Diu: "Ps! mira, si m'ho torne a dir, ahí es quede i jo me'n vaig."
-ESCOLTE MANUEL, PER ACÍ PER MORELLA I, PER LA CONTORNÀ S'ESTILAVA LO DE L'AFILLAMENT? ÉS A DIR, POSEM PER CAS QUE UN PARELL DE MASOVERS, UN MATRIMONI DE MASOVERS, NO TINGUEREN, NO PUGUEREN TINDRE FILLS PER QUALSEVOL COSA. QUÈ FEEN? AFILLAVEN ALGÚ? ES TRAÏEN ALGUN XIQUET DE, D'ALGUN PUESTO? COM ERA LA COSA?
-No he conegut, jo...
-NO N'HA CONEGUT DE CASOS?
-No he conegut jo, de casos d'eixos.
-O FAMÍLIES QUE ELS DONAVEN A CRIAR? FAMÍLIES QUE TENIEN MOLTS XIQUETS?
-Famílies que els donaen a criar, sí! Allò de dir: "Xa! pos..." Que es lo que venie, he dit antes, de una xica que va estar allà dalt en m'agüela, que eren molts, molta família, i es va morir sa mare, i son pare pos no podien. A casa, n'hi va deixar una. A un atre mas un atre. Això... I no els que donaren, ni els vengueren, ni res. Només ere que els criaren. I a casa, la crià va ser que si va pujar allí, i tenie set o huit anys, pues va estar, d'hasta que es va casar. Es va casar als vint-i-cinc anys, va estar sempre allí.
-I QUAN ES CASÀ, A EIXA CRIÀ QUE VOSTÈS L'HAVIEN TINGUT ALLÍ, I L'HAVIEN...
-No, no, és que no estae com a crià. La van agarrar allí, pa' criar-la! No de crià, no! pa', pa' viure-...
-COM A FILLA?
-com a filla sense herència, però...
-SENSE HERÈNCIA...
-com a filla. La vestien, li donaen a minjar, de tot!
-I PER EXEMPLE, QUAN LA CASA-, QUAN ES CASÀ, LI DONARIEN A LO MILLOR DOT? LA DOT?
-Dot com als atres no, però algo va traure.
-ALGO VA TRAURE?
-Sí.
-QUÈ VA TRAURE?
-Ai! no recordo. Jo era un sagal entonses, però jo sé que va traure algo.
-DE DINERS O DE...?
-Diners. I li van pagar-li la boda, i tot! Tot. Una de més.
-LA RELACIÓ ES MANTINGUÉ DESPRÉS?
-Sí, sí, sí. Igual. Jo tinc una, una tia, no tinc, tenia que també va ser una cosa aixina, i sempre la vam, sempre la vam tindre, per la part de ma mare, sempre la vam tindre com, com una germana.
-PER PART DE SA MARE?
-Sí. Per part de sa mare. També la van criar allí, i com una germana. Com una germana, i també, tanta, tanta herència com els atres no, però també va traure herència.
-I ERA UNA XIQUETA QUE HAVIEN...
-Que l'havien portat també allí pa' criar-la.
-CLAR, CLAR, CLAR. I PER EXEMPLE, VOSTÈ HA DIT QUE QUAN SA MARE ES VA MORIR ALS SET DIES, DE VOSTÈ NÀIXER, I A VOSTÈ LI BUSCAREN UN...
-A mi me van traure al veïnat, en una dona que tenie, un xiquet que havie de desmamar, i me van traure a dida, que dien. I vaig mamar aquella dona, pos el temps que fore.
-I QUE ERA D'ALGUN MAS...?
-Veí
-VEÍ?
-D'un veí, d'allí. Un veí, sí. I ella, aquella pobra dona, hasta que va morir, sempre li pareixie que tenie un fill més. I jo, pos també. No ho sé, diràs que... sí.
-QUINA RELACIÓ TENIA VOSTÈ EN AQUELLA DONA?
-Mira, molt, de, de tota! Tota i avant! I ara, les germanes no li quede, una xica li quede, pos igual. Te trobes per ahí i mira una cosa que... En totes les festes i lo que sie t'has invitat sempre. Vull dir-te que sempre has tingut...
-CASAMENTS...?
-Sí, sí, sí. Sempre. Tens una relació bona i diferenta als atres i avant! Sempre...
-I PER EXEMPLE, ELS SEGONS, ELS XIQUETS, ELS FILLS QUE NO EREN HEREUS, MOLTES VOLTES, POS AIXÒ, SE'LS BUSCAVA OFICI, O BUSCAVEN ARRENDAR UN ATRE MAS. N'HI HAVIA GENT QUE SE N'ANAVA, A LO MILLOR, ANAVEN A SER CAPELLANS O MONGES, O COSES D'EIXES? SE DEDICAVEN A LA...
-Pos també n'hi han. I n'hi havien que en ves de marxar a un atre mas, se buscaen una atra cosa, i marxaen a Castelló, o marxaen a Vinaròs, o marxaen a on sie i feen una atra cosa. En tot.
-A ON SE N'ANAVA LA GENT D'ACÍ? A ON EMIGRAVA?
-Ací primerament migraven molt a Vinaròs, que estae més prop i això. Ara...
-PERÒ I ALLÍ QUÈ FEIEN EN VINARÒS?
-Ai! Alguns pos, en ves de que, com coneixien la terra, pos se compraen una senieta xicoteta i vivien de la senieta aquella, de l'hortet i tot això. I atres pos alguna fàbrica. Però més que res, anaen a la terra,
-AL CAMP.
-al camp.
-I DESPRÈS A ON...?
-Ara después més cap ací, ja s'han tirat més cap a Castelló i Barcelona, i tira, ja no, ja noo, ja no n'hi ha... Des de que van anar a la greda que, la gent s'ha esmagat. Ja no troben...
-LA GREDA QUÈ ERA? ALLÒ DEL...?
-Anar a França.
-FRANÇA. DEL TALCO?
-Noo. Allà la greda que dien, allò treballaen pues en, molt que res a vremar. A França anaen a veremar. I Alemània. Alemània també allí, n'hi havien fàbriques i de tot.
-PERÒ VREDAR QUÈ ERA?
-La greda? Això és un nom de, d'allí del terreno, d'anar a vremar i tot això. A França.
-JA, JA... I VOSTÈ AIXINA COM DIA JO PREGUNTAVA SI TENIEN, TENIEN ALGUN FAMILIAR QUE FÓRA, O PER PART DE SON PARE, O PER PART DE SA MARE, O DELS AGÜELOS, RETOR, O MONGES...?
-No
-NO
-No recordo jo, això.
-VOSTÈ ESTAVA DIGUENT-ME QUE EL SEU MAS ES DEIA, EL MAS A ON VIVIA VOSTÈ, I D'A ON ERA VOSTÈ ERA MUIXACRE. EL DE SA MARE, A ON VA NÀIXER SA MARE ERA BELLVIURE. LA GENT ELS CONEIXIA PER...? VOSTÈ ERA MANUEL EL DE MUIXACRE O...? ELS CONEIXIEN PEL NOM DEL MAS?
-Sí, sí, sí. A mi enca me criden muixacre.
-MUIXACRE.
-A mi del nom no em cride casi que ningú. Ademés, me criden del nom i no contesto. Perquè de Manuels n'hi han molts.
-I LA SEUA DONA ERA... LA SEUA, BUENO LA SEUA DONA NO. BUENO LA SEUA DONA ERA BELLVIURE?
-Sí. Però no sol quedar. El nom de les dones, no sé perquè, que no solen quedar perquè a d'ella la cridaen muixacra també.
-AH! TOT I NO HAVER VISCUT EN EL MAS? QUE LA SEUA NO VA VIURE EN EL MAS...
-Sí. D'hasta que es va casar.
-NO. PERÒ DIC EN EL MAS DE MUIXACRE.
-No, no.
-AH! PER AIXÒ. JO DIC...
-[inintel·ligible] havia comprat la casa. Ací mos vam posar a viure.
-I LI DIEN MUIXACRE?
-Ja li dien la muixacra.
-LA MUIXACRA
-La muixacra. I ara la meua filla ja li diuen muixacreta. I a la neta també. Això. No sé perquè.
-I PER EXEMPLE...
-Costums de gent.
-I PER EXEMPLE, SI ALGÚ ERA D'UN MAS, VOLIA DIR QUE TAMBÉ SI LI DIEN A VOSTÈ MUIXACRE, N'HI HAVIA ALGÚ QUE PENSAVA, "PUES ELS DE MUIXACRE SÓN, POS MÉS, MÉS SIMPÀTICS? O MÉS OBERTS?" "I ELS DE..." O SIGA, S'IDENTIFICAVA EL NOM EN UN TIPO DE CARÀCTER DE LA GENT D'EIXE MAS?
-No. Això és pel nom del mas. I és, mira, com un mote, però no. Perquè els estan ara allí, que fa trenta anys que estan, ja els criden muixacres als xics. Tots eixos xics que fa, pues ne són sis, i llevat dos, els atres tots han nascut allí. I claro! la veritat és de que ja són més muixacres que jo, que ells fan trenta anys i jo no gaire més que dènou. Ja els criden muixacres. Van a consevol puesto, pues muixacres. Moltes vegaes fan: "No. Però muixacre l'amo no és, és muixacre." [riu]
Però...
-BÉ, PUES SENYOR MANUEL, MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER HAVER-MOS PARLAT TANT I TAN BÉ!
-Ah! Jo,
-I TAN BÉ!
-per xarrar sí que rai! Ara, si tot lo que xarro ix a la tele, diran:
-NO, NO. A LA TELE
-"aquell home no està bé" [riu].
-NO. MOLTES GRÀCIES. MOLTES GRÀCIES.
-La reina és la mare de totes.
-AAH!
-Si n'hi ha un barotell [inintel·ligible] allí dins, dos mil abelles? són totes d'aquella, de la reina. Les atres no crien reines, crien abugots. Abugots.
-ABUOTS?
-Sí. Que no! Eixos no posen mel ni res. Eixos no fan més que cobar. Els ous de la reina els coben. Eixien les abelles. I quan elles no neces-, no les necessiten, els maten. Perquè eixos no treballen. Eixos ja han acabat de cobar, eixos ja no fan més que menjar. I diu: "ací el que no treballe, no... [riuen] no menje". Eixos els maten. Comprens? I quan puja la reina dalt, puges tota la abella que... En pujar la reina dalt pugen més a pressa. Pugen [inintel·ligible]. I un canvi tens el baix, el, el suro de baix que té les bresques, la mel,
-SÍ
-que ja no casi, sempre ne queden d'abelles, però poques. Entonses, això són unes bresques aixina de, de grans, en una amplària aixina [ho mostra amb les mans], i això estan agarraes, elles les agarren a les parets del suro. I en una talladora que se diu, les desagarres. I en les dos mans, per ca costat, les estires i t'ix tot la d'això. I de, tens allí una portadora que díem entonses, una portadora que ara no n'hi han...
-QUÈ ERA COM QUÈ?
-Com un banasto però de fusta.
-NO SÉ LO QUÈ ÉS UN BANASTO.
-Un banasto [es queda pensatiu]
-QUÈ ERA UN BANASTO?
-Ere de vímens pa' portar pataques i tot això.
-QUE ERA COM UN CABÀS?
-No, que anae carregat als matxos, uno a ca costat.
-AAH... ERA COM UNA SÀRIA
-No és sària.
-ARGÜELL-, ARGUELL- [El camèra intervé per a dir: "alforjas"]
-Una espècie de, de, de com açò, però més quadrat. I en uns agarradors, ací als costats, pa' poder-ho agarrar.
-PERÒ ERA FET DE FUSTA?
-De fusta. I uns aros de ferro, com un carretell. I allò ere pa' agarrar-les i carregar-les. Posaes allí i la, les abelles a la bresca, si fan mel, que posen mel de fort, la posen tota de baix per amunt, tota arreu. Tots eixos foraets que n'hi han? Els van omplint, però no uno alt i baix. Quan tenen un de ple, l'atre, l'atre i tot arreu. I se veu, perquè un camí està ple, li posen com si fore unn, un fullet de paper de fumar, tapat pa' que no isca la mel. Pa' que no isca la mel. Poses eixe... I com se veu, en el gavinet "ssxuuurrrr" lo que n'hi ha bo, ho tallaes, i dins la portadora. Allò t'ho emportaes. Això se fea antes quan als basos que no n'hi havie caixes. Que ara no, perquè les caixes ara tot va en una aspiradora i... tot és diferent, però antes, es fee aixina. I nosatros, de caixes jo ja no les hi he navegaes. Però quan vaig anar a la mili, vaig tindre que vendre-ho. Qui m'ho havie de portar a mi allò?
-CLAR
-Vaig vendre tot i avant.
-A QUI LI HO HA VENDRE AIXÒ?
-Uii! Ne vaig vendre a varios. No me'n recordo. Un se'n enportae dotze, l'atre... Tots.
-III, VOSTÈ DIU QUE EL, ANÀ A SERVIR A LA MILI ALS DÈNOU ANYS. AHÍ JA HAVIA PASSAT....?
-Nooo! Vaig an-... jo
-SE VA MORIR EL PARE ALS DÈNOU ANYS?
-Als dènou anys va morir mon pare. Jo vaig vindre ací al poble, quan vaig trobar masover...
-AHH
-Vaig vindre ací al poble.
-COM ES BUSCAVA AIXÒ DEL MASOVER?
-Ai! Pos mira, gent que dies: "Xa! Pos fulano està a tal puesto, si topete voldria un mas més gran, o més menut. O aquell se vol posar..." Pos anaes, parlaes en ell. "Ai! pos sí! Pos tal." Trataes i si t'arreglaes pos es posae.
-I COM VA FER VOSTÈ EL TRACTE? PER QUÈ PER A BUSCAR ELS MASOVERS, TAMBÉ HAGUÉ DE DEMANAR PERMIS AL CONSELL DE FAMÍLIA?
-No
-NO.
-No, no. Un camí vaig fer el consell de família, ja podia fer lo que vullguera.
-LO QUE VULLGUERA
-Els atres ja no tenia... Lo que no podia ere vendre la finca, però l'atre podia fer ja lo que vullguera.
-MMM. I ALS MITGERS, QUIN TRACTE VA FER EN ELLS? QUAN ELS...
-Pues bueno entonses ere diferent, perquè ara ja no... Entonses pos ara, jo ho vaig fer tot a mitges. Cereals que se sembrae, el blat i civà se fee a mitges. Jo, jo posava la finca, ell el treball, i lo que se treïe a mitges. I el ganao igual. Els caps de ganao eren la mitat de cada u, i jo posava la herba i el pastor el pagava jo, ell el governae, i lo que traíem a mitges. La mitat pa' cada u.
-I AIXÒ ERA FIAR-SE D'ELL? PERQUÈ VOSTÈ COM SABIA SI HAVIA VENUT QUATRE O CINC OVELLES O N'HAVIA VENUT DOTZE? VULL DIR, A LO MILLOR A ELL A VOSTÈ LI DEIA...
-Pues bueno, jo sempre he tingut este modo de viure. El qui no se fie, no és de fiar. Jo sempre he tret esta cosa. Jo no n'ha tingut més que dos masovers, de mitgers allí. La uno va estar vint anys. I el que tinc ara ne fa trenta. I el que va marxar, que tenie vint anys, perquè va voler. Perquè no d'això... I som amics de veritat, encara. Perquè a tot i per tot! Amics de veritat. Perquè és un veí, i quan ve el temps de les setes, que allí se crien moltes gírgoles, si paso per allí i ne tenen una cistella, ixen, i me la trauen i me la donen [riu satisfet]. Jo sempre he pensat aixina. Noo, n'hi ha algun puesto que he conegut jo, que venie l'asunt de la trilla, que és el, replegar el blat, i tenien dos graners. A la de la era, ja allí, una talea a ca muntó. Una pa' l'amo i l'atra pa'... un sac a ca muntó. Jo no vaig tindre mai més que un graner. I no el vaig tancar, ho deixaen allí. Quan se venie, "pos tan quilos n'hi han, pos tant." No vaig patir mai.
-VOSTÈ DIU QUE ALS DÈNOU ANYS SE MOR SON PARE, I SE'N VE, QUAN TROBA MITGER SE'N VENEN AL POBLE...
-Sí
-SE'N VENEN AL POBLE TOTS. LA SEGONA DONA DE SON PARE?
-[Afirma amb el cap]
-EL GERMÀ? LA GERMANASTRA I VOSTÈ?
-[Va afirmant amb el cap]
-I ES POSEN A VIURE EN LA MATEIXA CASA? TOTS?
-Sí, sí.
-TOTS. I LO QUE VOSTÈ GUANYAVA DE LA MITAT, D'EIXA MITAT DELS MITGERS, ERA PA' VOSTÈ TOT?
-Això tot s'havie de fondos pa' casa.
-FONDOS PA' CASA?
-Tot pa' governar-mos.
-I QUI ELS ADMINISTRAVA EIXOS FONDOS?
-Ella.
-ELLA?
-Sí.
-O SIGA, QUE APART DE COBRAR LA LEGÍTIMA...
-Sí, però és que entonses estàem tots junts...
-I ELS CENT SIXANTA...
-Sí, bueno però és que allò de la llegítima, que el dia de que se va casar la xica, me vaig casar jo, mos vam casar, allò se va desfer tot. Entonses vam-... mentrestant vam estar junts, no se va pagar. Els cafisos no se van pagar.
-AH!
-Lo que se va pagar el dia que mos vam desiparar és la cantitat de diners. Això sí. Però mentrestant vam viure junts no se va pagar. El dia de que jo me vaig casar, la xica d'ella es va casar, i el xic també, pos tot se va desfer tot, i entonses vam pagar una renda i avant.
-CLAR.
-Lo mateix que quan ne passaen, mon pare quan se va comprar el mas, que se van retirar els agüelos, ell els pagae la renda, però ja disfrutae de lo atre.
-III, I QUAN SE N'ANÀ DEL MAS, JA SE N'ANÀ A SERVIR VOSTÈ? O AIXÒ VA SER MÉS TARD?
-No. Vam estar ací dos anys.
-I VIVIEN DE LES RENDES DE...?
-Sí, sí.
-NO TREBALLAVEN EN RES?
-[Nega amb el cap] Jo,... pos, no res. Tenie els basos encara, tenie una... no res! poca cosa. En fi, poca cosa!
-PERQUÈ, QUÈ FEA VOSTÈ EN UN DIA NORMAL?
-Pos bueno, jo ací tenie un parell, un parell de mules.
-UN PARELL DE MULES.
-I en, me llogaen molt per ahí pa' llaurar. Per eixe tros, per ahí. Allò, "Xa! em llauraràs un tros..." Pos mira, anaes fent això.
-I A ON ANAVA, O SIGA, LI PAGAVEN...
-Sí, sí.
-PER DIA LLAURAT? O COM?
-Sí.
-O PER TERRENO LLAURAT? O COM?
-Cada jornà. Cada jornà te pagaen, segons la jornà que fees.
-I VOSTÈ ELS DEIXAVA LES MULES...?
-No, no.
-O ANAVA VOSTÈ?
-Anava jo. Anava jo. Sí.
-ALLÀ ON FÓRA? AIXÒ ES FEA EN ELS MASOS QUE...?
-No, que això eren tot terrenos d'ací del poble, d'ací a la vora del poble, tenien un trosset i no, no podie, un animal no podien tindre, i mira, te llogaen aixina. I fees algunes faenes.
-PERQUÈ TOTS ELS MASOS, PER EXEMPLE, TENIEN MULES PER A LLAURAR? O N'HI HAVIEN MASOS QUE A LO MILLOR EREN MÉS XICOTETS I NO EN TENIEN?
-N'hi havie de més grans, més menuts... n'hi havie de totes les mides.
-NO. PERÒ ME REFERISC, MULES EN TENIEN TOTS ELS MASOS PA' LLAURAR?
-Sí, tots, tots. Sense mules no es podie treballar. Entonses no hi havie cap maquinària a cap puesto. Maquinària no n'hi havie cap. Alguna bicicleta n'hi havie algun mas que en tenie, però ni bicicletes tampoc.
-BICICLETES TAMPOC?
-No, no, no. Allí si havies d'anar a un puesto o atre a cavall de les espardenyes. Si ere molt lluny, molt lluny entonses agarraes cavall d'un matxo, un cavall, o lo que fore.
-JA, JA. I VOSTÈS SE N'ANAREN D'ALLÍ DEL MAS I JA NO TORNAREN MAI MÉS A VIURE ALLÍ?
-No, no, no.
-TOT HAN SIGUT MITGERS?
-Sí, sempre. Jo en camí vaig vindre de la mili, i ja entonses me vaig traure el carnet i me vaig comprar camió, i ja vaig agarrar una atra ruta. Per eixe món i avant.
-ESCOLTE MANUEL, EN QUIN MOMENT PENSA VOSTÈ QUE, ESTA MANERA DE TRASMETRE'S EL MAS DE PARES A FILLS, I, BUENO DE AVIS A FILLS, I DE FILLS ATRA VEGADA A FILLS, I AIXINA, I AIXINA... EN QUIN MOMENT CANVIA? EN QUIN MOMENT DEIXA DE SER COM ERA ENTONSES, O COM ERA ABANS, I PASSA A SER CONFORME ÉS ARA? QUÈ, QUÈ ÉS LO QUE N'HI HA AHÍ QUÈ FA QUE...?
-Pues jo crec, que és en el moment, de que tenim els vells una paga, i entonses ja, la vida la tens solucionà. Perquè avui, jo si m'hagueren dit quan vaig marxar a servir, que als sentanta-cinc [rectifica], als sixanta-cinc anys jo viuria com visc, o com ha viscut, dirie: "ni borratxo!" Perquè jo als dènou anys, vaig tindre que fer frente a un capital que jo no el tinie ni mucho menos. Que més prompte o més tard arribarie que si li haurie de donar a la madastra. Perra no en tenie cap. Iii claro, possibilitats pos en aquelles èpoques... Me'n vaig anar-me'n a, dels dènou anys d'allí. Me'n vaig anar-me'n a servir. Tot el moblatge el vaig tindre que vendre. El moblatge s'entenen totes les mules que tenies pa' treballar, totes les ovelles, i tot això, ho vaig tindre que vendre. Els diners se gasten molt prompte. I tornar-los a replegar, quan!? No és fàcil. Jo crec, que la d'això ha sigut quan hem tingut el problema que dius: "vostè ha complit ja! Vostè no val pa' res avui ja, més que pa' xarrar! Vostè tindrà una paga tots els mesos i punto." Medicines pagaes. Tot pagat. I què volem? Jo sentisc queixar a un, que cobra no vullc que cobre només que com jo, i li dic: "xiquet, pos no sé que te queixes." Perquè no se deu de queixar. Si estàs mal ho tens pagat. Jo, gràcies a Déu! molt mal no he estat, però he estat. I a mi a l'hospital m'han tratat bé. I la meua dona va estar dos mesos a l'hospital, dos mesos allí, que jo tampoc no em vaig menejar-me d'allí. I llevat que no li van poder salvar la vida, de lo atre, estic contentíssim. Me van tratar-me molt bé. I a d'ella també. Pos no sé què és lo què volem. Hi han que se queixen de que: "Ui! és que donen poc." "Pos reguleu-se, a lo que te donen. Pa' minjar te donen? Pos lo atre deixau estar. Lo atre deixau estar! Vols anar de viatges? Pos vés de viatges, claro!" Te'ls donen, que casi són regalats, els viatges dels vells són regalats. Però claro, ara bé la papaleta. Un viatge de vuit dies a Benidorm, o ací o allà. "Això és baratíssim!" Baratíssim. Però claro, -moldat a lo que te pose al programa. Ara arribes allí, és que avui ix un cotxe d'ací allà a Morella. Después se queixen i diuen: "És que mos hem tingut que gastar més diners dels que, doble diners dels que mos dien que ere el viatge." "Home! -moldeu-se a lo que vos diu el viatge. -molda't a lo que te donen."
-CLAR. PERÒ AIXINA VOSTÈ DIU QUE ÉS EL MOMENT EN QUE N'HI HA UNA PAGA. I AIXÒ EN ELS, EN ELS MASOS GRANS, COM EL SEU, COM EL DE MUIXACRE, QUE ERA PROU GRAN, POS EL HEREU PODIA OCUPAR-SE DEL D'AIXÒ. VOSTÈ DEIA QUE EN ELS MASOS MÉS MENUTS, A LO MILLOR LI DONAVEN, NO FEEN LEGÍTIMES, I LI'L DONAVEN TOT AL PRIMER...
-Sí.
-QUE ERA EL QUE CUIDAVA A LA D'AIXÒ?
-[Afirma amb el cap]
-O SIGA QUE, ELS, ELS GERMANS D'EIXE, DELS MASOS MENUTS, ELS GERMANS QUE SE QUEDAVEN SENSE RES, HO TENIEN MOLT... QUÈ FEEN EIXA GENT? A ON ANAVEN A PARAR?
-Allà anaen a parar... lo mateix que uno del poble, que son pare treballe a la fàbrica i es fa gran. I aquell a la fàbrica de son pare no pot treballar, té que buscar en un atre puesto. Pos eixa gent igual.
-ENTONSES, AIXÒ, ESTA GENT O LA GENT DEL POBLE, LA GENT DELS MASOS QUE A LO MILLOR, QUE NO PODIEN, LA GENT D'ACÍ DEL POBLE QUE NO TENIA MASOS, QUI CUIDAVA ALS PARES? PERQUÈ AHÍ NO TENIEN LA, L'AMILLORAMENT D'ESTE...?
-La gent del poble no sé que com fucionae jo. Jo no sé com funcionae. Però la gent del mas, els pares s'ho arreglaen aixina per cobrir-se ells. I ho veig normal.
-CLAR
-Ho veig normal. I jo ací al poble no sé com s'ho devien arreglar, perquè... no ho sé. I jo, quan s'ha llevat tot això, jo penso que s'ha llevat tot quan hem tingut una seguritat social, que mos ha costat prou anys! Però l'hem logrà!
-PERÒ LO QUE S'HA LLEVAT HA SIGUT LA COSA PRÀCTICA DE MILLORAR ALGUN DELS FILLS...
-Sí, sí, sí.
-DE L'AMILLORAMENT DE L'HEREU, VALE?
-Sí.
-PERÒ DE LA MENTALITAT, PER EXEMPLE, I DE LA MANERA QUE TENIEN DE RELACIONAR-SE ENTRE ELS GERMANS O, O AMB ELS PARES I TOT AIXÒ, VOSTÈ CREU QUE ARA ENCARA QUEDA ALGUNA COSA O VA DESAPARÈIXER L'AMILLORAT I JA HA DESAPAREGUT TOTA LA RESTA?
-No, no, no! Jo crec que ha desaparegut del tot. Hui, avui la gent jove té una formació molt d'això. Perquè avui no n'hi ha cap xiquet, cap persona que d'hasta els catorze anys no vaigue a classe. I els, estem, estan mentalitzats. És que nosatros, jo lo que més, ntx! no és que tinga cap remordiment ni res, però jo, mon pare no me va poder ensenyar i si topete no haguera -deprés. Però jo el dia que vaig vindre de servir, vaig agarrar un camión, después del camión vaig agarrar un ofici, que vaig posar una bodega i tot això, a mi, vaig notar que me fee molta falta la lletra, i els números. Perquè jo en prou pena sé les quatre regles, i no mos posem a devidir en xifres, en decimals que si no's ja la, ja l'hem liat!
-CLAR
-Claro! això, pos, pos... estaem, la gent estae molt, molt, molt atrasà! perquè no mos han ensenyat. I avui la gent està formà d'una atra manera. Quan més... jo, vaig a una oficina i demanes una informació. Ja t'han obrit la taquilla i allí dins, n'hi ha una persona jove, maravilla! [inintel·ligible] si quede algun tacanyo encara d'estos ra-, ra-, de vells. Que eixes d'allí que dius: "bueno!... pos ja estic arreglat!" Ho dic perquè m'ha passat, eh? I avui la gent jove, n'hi haurà alguno com [inintel·ligible] d'això, però és perquè deu ser malo del tot, perquè si no's han tingut moltes probabilitats pa' poder dependre i tindre educació, i tindre... i nosatros no tenim res. No mos han ensenyat, no podem tindre res.
-I VOSTÈ DIU QUE MONTÀ UNA BODEGA, I DESPUÉS, ES COMPRÀ UN CAMIÓ DESPUÉS DE SERVIR. COM ÉS QUE DESPRÉS DE SERVIR O EN CASAR-SE EN LA SEUA DONA, NO SE N'ANAREN AL MAS? JA QUE VOSTÈ ERA MASOVER...
-I ella també.
-EH?
-I ella també.
-I ELLA TAMBÉ ERA MASOVERA?
-Sí.
-I COM ES QUE NO TORNAREN A...?
-Pues... és que ací van haver..., és que el tornar-se'n al mas ere un problema gran.
-PER QUÈ?
-Perquè entonses ja, ja venie la, la tradició esta que ha vingut de que els animals se n'anaen. I havies de posar maquinària, tractors, i tot això. Claro. L'asunt dels animals. Havies de comprar les ovelles, comprar-te un tractor. Havies de buscar gent de fora de casa. Criats i tot això. I entonses ja no estae molt bé pa' tindre tot això. Perquè aquella gent de fora de casa que buscaes ja volien viure d'una atra manera. I tu no els podies donar la vida eixa. Perquè els teus mitjos no eren pa' d'això. I a mi em va fer frente!
-COM VOLIEN VIURE EIXA GENT? QUE VOLIEN VIURE D'UNA ATRA MANERA. QUÈ VOL DIR EN AIXÒ?
-Home! Quan jo estava allí que em vaig quedar-me, vaig estar allí, a la vora de dos anys sense cap dona, allí tenie quatre hòmens i si ere menester guisar, guisaen igual. No passae res.
-I NO N'HI HAVIEN CRIAES?
-No, no. Allí no n'hi havien criaes, ni n'hi havien [inintel·ligible].
-PER QUÈ?
-Perquè van vindre un moment de [inintel·ligible], ací n'hi havie, se va presentar allò de, dels mequis o no sé què! quin nom es dia! i mos van fer evacuar a tots, dels masos.
-AIXÒ QUÈ ERA? AIXÒ DELS MAQUIS?
-Una gent que voltae per eixos masos, que jo no..., que, que, a uno l'agarraen, uns siqüestros conforme ara pel nord. Ahí davant van agarrar un-a, a un xic i li van dir-li: "Si a tal puesto no mos portes, tants diners, et matarem." I tot coses aixina. Te robaen i si no, si no donaes conter, detràs venie la guàrdia civil i te robae la guàrdia civil. Bueno, un desastre!
-PERÒ, I EIXOS MAQUIS QUÈ VOLIEN? VULL DIR QUE EREN... VOLIEN...? VOLIEN... QUÈ ÉS LO QUE VOLIEN?
-Minjar i diners.
-PERÒ QUÈ EREN COM BANDOLERS?
-Pues claro! bandolers. I es dien mequis. Com els hagueren vullgut dir una atra cosa. I jo, qui eren? Pues no ho sé. I claro entonses el terme este se va quedar tot, tot desastrat!
-I D'A ON VENIA, EIXOS MAQUIS? D'A ON VENIEN? PERQUÈ, QUÈ HAVIEN APAREGUT DE, DE...?
-Dien, dien que si eren tot gent de quan a la guerra, que s'havien passat a França i per lo que fore no podien tornar ací a Espanya. Per lo que fore.
-A LO MILLOR GENT D'ESQUERRES?
-Oo a poc que et descuides quan a la guerra, pos gent de que, jo en prou penes me'n recordo, perquè tenia set anys. Però si que me'n recordo d'entonses que, que n'hi havie, se n'anaen per ahí a cremar iglésies, i cremar sants, i matar els capellans, i d'això pos, noo... A casa van haver-ne uno, pues, vuit o deu dies, de capellà allí amagat, que el va amagar mon pare, perquè si no l'hagueren matat.
-QUE ERA CAPELLÀ D'ACI DEL POBLE?
-Sí. I allí va estar. I una garbera de criats i no ho sabien.
-I UNA...?
-N'hi havien set, quatre o cinc criats i no ho sabien que n'hi havie un capellà. Ni jo tampoc. Però después...
-QUE S'ENTERÀ DESPUÉS?
-Claro! Perquè m'ho va contar mon pare, que si no's tampoc no m'haguera enterat.
-I A ON L'AMAGÀ SON PARE?
-Allà -va, a un barranc, allí dins d'una cova, i totes les nits li baixae el sopar i el dinar i avant. Baixae minjar tots los dies i en pau.
-I COM ÉS QUE L'AMAGÀ SON PARE? O SIGA, SON PARE, ERA CONEGUT DE SON PARE? O...?
-Sí. A ma casa de tota la vida han sigut de, no me dóna vergonya, hem sigut religiosos.
-NO, NO
-Això no... I claro! pues cada persona a qui havie d'anar?
-CLAR.
-Pues a qui li podie tirar-li una mà i va acodir allí. I li va tirar una mà, mentres va poder. I ell mateixa, el dia que van entrar els nacionals ací, ell mateixa, mon pare el va entrar ací al poble.
-EL VA ENTRAR ACÍ EN EL POBLE?
-El va portar-l. El va portar-l en un cavall, el va portar ací al poble.
-PERÒ QUE ESTIGUÉ TOTA LA GUERRA AMAGAT EN EL, ALLÍ EN EL MAS DE VOSTÈ? NO.
-No va estar. Ací estae amagat, però se va descobrir, i va prendre temor i va vindre cap allà.
-I ESTIGUÉ TOTA LA GUERRA ALLÍ?
-No! Vuit dies o dotze, d'hasta que va vindre, va passar ací el frente, que van entrar ací les forces de, de dreta.
-III, FINS QUE ENTRAREN LES FORCES, PERQUÈ LA GUERRA ALLÍ AL MAS, SI VOSTÈ ERA UNA FAM-, JO SEMPRE HE SENTIT A DIR QUE, LES ESQUERRES POS AIXÒ, HI HAGUEREN GENT D'ESQUERRES EN LA GUERRA QUE ANÀ A CREMAR ESGLÉSIES I TOT AIXÒ, I ANAVEN POS A PERSEGUIR ALS CAPELLANS I TOT AIXÒ. SI VOSTÈS HAVIEN SIGUT UNA FAMÍLIA AIXINA DE, RELIGIOSA I D'ANAR A MISSA I TOT AIXÒ, ANAREN ALLÍ AL MAS A IMPORTUNAR-LOS O A FER-LOS ALGUNA COSA?
-No. Allí lo que van vindre va ser a partir-mos la finca.
-A PARTIR-LOS LA FINCA?
-Sí. Perquè entonces, no sé com se dien si entonses rojos i negres... no sé. Entonses aquella gent, volien que forem tots iguals. Els rojos que dien entonses volien que forem tots iguals. I va vindre un veí, que ere dels rojos, que dien entonses, a partir-mos la finca.
-UN VEÍ D'UN ATRE MAS? O UN VEÍ DE...?
-Sí, sí. D'un, un veí del mas. Que natros entonses estàem allí. A partir-mos la finca. I vam dir: "Pues, vale! Que hem de ser tots iguals?..." I enca vivie m'agüelo. I m'agüelo això: "Pos, pos sí. Pos serà molt bonico açò. Tots igual. No mos tindrem enveja ningú. Tots igual. Que bé." Van esmorzar, hi ha un sagalet per allí, set o huit anys. I después d'esmorzar a partir el mas. Però m'agüelo li va dir: "Però, n'acabar ací, anirem a partir el teu." I allò no li va parèixer bé. Se van passar de raons, m'agüelo tenie sempre l'escopeta penjà allí a, al d'això de la cuina, li va tirar mà d'escopeta, sort que estae mon pare, si no's no ho sé... Allò va acabar malament. El mas no se va partir. Se'n van anar i en pau. Però, aixina va quedar. Venen els nacionals. Ve la guerra. Entren els nacionals a casa. Que van estar sixanta-cinc dies primera línia allí, ii, i aquell home, jo això, una anècdota que claro estes coses ja que, ee- aquell..., allí estae la primera línia. I el mas d'ell enca estaen els rojos. I va acodir allà a postes de sol, que jo i mon pare estàem allí en una bassa, és un clot d'aigua, que estàem aburrantles mules. I va vindre perquè les mules d'ell, no les trobae. Si les havíem vistes. Les mules d'ell estaen a casa.
-DE VOSTÈ?
-Sí. I les portaen tots els soldats pa' pujar-se les municions i lo que fere falta en els aparells nostres. I mon pare li va dir-li: "Ves-te'n cap a casa, i amagat."
-I AMAGAT?
-"I amagat, que..." A casa hi havie un comandant i un capità. Diuen: "Els primers que..." "Només han arribat han preguntat per tu. A vore a on estaes. Jo els he dit que no sé a on estaes. Ves! i amagat! i tal dia farà un any." I aquell home com si fore ara va dir: "Pos jo, en diners tot se, tot se, tot s'arregle." Estes coses són molt pesaes pa' traure-les después en la tele. [Li costa d'explicar eixa experiència]
-NO. NO, EN LA TELE NO TÉ QUE EIXIR AÇÒ.
-Són pesaes, perquè... no. M'agrae comentar-ho, però pe' qu'ixen noo... I no volgué creure. I va vindre en nosatros, al mas, nostre. I va arribar allí, i el van cridar de seguida que tenien un quarto apart, que eren les oficines [inintel·ligible] allí. I el van deixar marxar, no sabem lo que van dir-li. Van dir-li que en ser l'atre dia, que acodigueren la dona, i la nora, en dos xiquets menuts que tenie, i l'home i un germà estaen al frente. I van acodir. Acodiren. Però a les deu en punt ací. I ell no podie vindre aquell, ell sí, però elles no podien arribar. Van arribar més tard. I quan elles van arribar, ell ja no estae. Se'l van emportar en dos soldats, a un mas que li dien Bladell, que allí estae el giniral Aranda...
-EN QUIN MAS ESTAVA?
-En Bladell.
-EN BLADELL
-Gineral Aranda. I ja, i ja, ja no va eixir d'allí. Tot coses que, que... Coses de la guerra, i, i, i d'allí, después que va passar tot això, al cap d'uns anys mos venen açò de, dels mequis estos. Gent que havie marxat allà, que ací ves lo que havie fet. I no podien tornar, dien. Jo no sé si podien tornar o no podien tornar. No ho sé. Iii, i es va presentar ahí, i vam estar uns anys que vam, vam patir per eixos masos se va patir molt.
-AH! SÍ?
-Sí.
-PERQUÈ MATAVEN ALGÚ ELS MAQUIS?
-Matar? No ne van matar-ne molts. Si van matar-ne un o dos potser. Però matar no. Però és que, te demanaen diners i si no's ja ho sabies lo que te tocae. I moltes vegaes diners n'hi havien o no n'hi havien. Iii, entonses jo no ho vaig... sentir-ho dir, perquè clar com mos van anar, jo ja no vaig tornar allí. Ja no vaig tornar [inintel·ligible]. D'hasta que es va acabar allò, els masos vam estar molt, molt, molt d'aixòs. I ho vam passar-ho mal.
-PERÒ ELS MAQUIS ESTOS, QUE VIVIEN EN ALGUN MAS? O...?
-Per eixos barrancs, a les coves o jo que sé. Jo que sé a on devien viure.
-ESTAVEM SALVATGE PER AHÍ?
-Jo que sé, a on devien ser.
-I VOSTÈS JA NO TORNAREN AL MAS PER, PER...
-No. Ja va, ja va... Temor que n'hi havie entonses i después ja vas agarrar una atra marxa. Perquè jo quan vaig vindre de servir, vaig tindre que agarrar, perquè "açò, sense fer res no podem estar." I vaig comprar-me un camión. I me vaig anar per eixe món de ruta. I no m'agradae. Allò que es fee de nit i no estaes a casa, no m'agradae. I vaig deixar, vaig deixar la ruta i vaig treballar per ací. Vaig comprar una bodega... en fi.
-I LA SEUA DONA NO DIA DE ANAR CAP AL MAS?
-No.
-AIXINA COM ELLA HAVIA SIGUT MASOVERA...? [inintel·ligible perquè parlen els dos al mateix temps]
-Havia sigut masovera, però també li agradae el poble.
-SÍ?
-Sí. Después li vaig montar la bodega i lo que xalae! Allà baix xarraen les dones i venie coca-cola, i per avant! I al mas ere molt solitari, home!
-PERQUÈ LA SEUA DONA ERA MASOVERA, DE QUIN MAS?
-El mas de Bellviure.
-DE?
-Bellviure.
-BEN, BELLVIURE.
-Bellviure.
-BELLVIURE. ALLÍ QUANTS VIVIEN... ALLÍ TAMBÉ ERA, EL SISTEMA D'HERÈNCIA ERA EL MATEIX?
-Sí, sí. De son pare.
-L'HEREU...
-De son pare.
-AH! ERA DE SON...? CLARO
-Sí.
-QUE ERA EL FILL MAJOR DE...?
-No. Va comprar-l. El va comprar son pare.
-AH! EL VA COMPRAR?
-MM [Afirma amb el cap]
-I EN QUINS DINERS EL COMPRÀ?
-Ah! [inintel·ligible] van arreglar, ho van comprar. Per cert, ara els fills l'han tornat a vendre.
-AH! SÍ?
-Si pos, n'eren sis fills, i es van casar tots. Un per ací, l'atre per allà. I se'n van anar tots i van dir: "Xa! la vida del mas no agrae a ningú." A Castelló n'hi han tres.
-TRES GERMANS DE...
-Sí
-DE LA SEUA DONA?
-La meua dona, i un atre que també està ací al poble, que s'ha retirat també.
-I EL MAS AQUELL EL VAREN PARTIR...?
-No, no. El va comprar tot uno. El van vendre. Se van ajuntar tots els fills, i la meua dona i tots, i el van vendre tot en un lot, i avant.
-PERÒ ME REFERISC QUE EL SEU SOGRE NO AMILLORÀ A UN FILL?
-No, no, no. Això jo, penso que después de que n'hi ha la d'açò de, de que els vells tenen una paga, això s'ha perdut en complet.
-I QUI CUIDÀ DELS SEUS SOGRES?
-Han mort.
-PERÒ ABANS DE MORIR?
-Ui! Ací. Mentres, ací van estar molt, después van estar a Castelló. En fi, a on volien.
-ANAREN...
-A on volien. No n'hi havie problema. Això, si els germans se volen tots i tot això, això no tenen problema els pares. Perquè avui si tens una paga, ja no estàs castigat. No els castigues en ells. És diferent antes que, ademés que els cuidaes, els havies de donar el bolsillo. Ara no.
-VOSTÈ HA DIT QUE EREN SIS GERMANS LA SEUA, LA SEUA DONA
-Mm [afirma amb el cap]
-PERQUÈ ABANS TENIEN MOLTS FILLS, NO?
-Mm [afirma amb el cap]
-JO HE SENTIT AIXINA DIR QUE, SIS PER ACÍ, NOU PER ALLÀ, HUIT...
-Pos...
-COM ÉS QUE ES TENIEN TANTS FILLS?
-Home! Mos ho ha dit vostè que al Forcall que és com li van dir-li.
-COM, COM, COM?
-Què lo que li van dir-li al Forcall?
-QUÈ M'HAN DIT AL FORCALL? DIGA-M'HO VOSTÈ?
-Home! En cada puesto n'hi ha un estil... [riu]
-NO. PERÒ DIGA-M'HO VOSTÈ...
-No me'n recordo lo que li han dit. [Riuen tots] Però ho ha dit vostè...
-DE DIA...
-De dia treball, i de nit com no n'hi ha tele, pos a fer xiquets. Igual [riuen tots].
-PERÒ, I PER AIXÒ TENIEN TANTS XIQUETS? HOME, NO TENIEN CASI A LO MILLOR A VOLTES PA' VIURE, I TENIEN, ANAVEN TENINT XIQUETS?
-Sí, però, i l'avorriment?
-L'AVORRIMENT?
-En algo s'havien de distraure. Llegir, no sabien llegir, perquè no li's ensenyaen. Si no's encara hagueren agarrat un llibre, una novel·la, o ae- perquè el diari no podien anar tots els dies a comprar-l. Però no sabien llegir, pa' quà volien el llibre? Pos allí a, a la vora el foc, fet corda totes les nits, a cordellar, vamos... també! Pos mira au! anem anar a dormir. Son no n'hi havie. Queda [inintel·ligible]. No n'hi havie més remei, home! [riuen tots].
-I PARIEN ALLÍ EN EL MAS? O A ON ANAVEN A PARIR?
-Allí, allí.
-ALLÍ?
-Sí, sí.
-I QUÈ ANAVEN, N'HI HAVIEN UNES COMARES...?
-N'hi havien unes comares... Que ma mare per això va morir, perquè si hagueren hagut les residències de ara, segur que no haguere mort.
-QUÈ LES COMARES EIXES NO TENIEN EXPERIÈNCIA O QUÈ?
-Algunes tenien estudi, a però estos puestos pot ser que no ja.
-I D'A ON VENIEN LES COMARES? DE, QUE EREN D'ACÍ DE MORELLA? O VENIEN D'ALGUN POBLE?
-D'algun poble, si tenien [inintel·ligible] això... Però algunes... "mira aquella dona, és practicanta!" "Aquella dona major n'ha tingut molts..." "Aquella dona sap com funcione..." I tot, no...
-ES CONEIXIEN DE DIR-HO DE PARAULA...?
-Sí... i, i... De que se feen, antes se feen coses, ee- mira, no ho sé...
-I SE'LS PAGAVA ALGUNA COSA A EIXES DONES, PER TINDRE, PER ASSISTIR AL...?
-[Alça els muscles en senyal de desconeixement]
-PERQUÈ SI UNA DONA ES POSAVA DE PART, COM AVISAVEN EN EIXE CAS, COM AVISAVEN PA' QUE VINGUERA EIXA, LA COMERA? AIXÒ COM HO FEIEN?
-Ai! Pos si estaen a un mas, venien en una cavalleria, i l'agarraes i la portaes. I quan arribaes allí, poquet que et descuides, ja havie passat tot [riu].
-JA HAVIEN TINGUT EL XIQUET... CLAR.
-Jo, jo això també ho ha fet, de tot. Jo vaig estar, quan vaig vindre de servir, antes de comprar el camión, vaig estar de taxiste,... jo he sigut taxiste. Ací n'hi havie un home que tenie tres taxis. Un taller que tenie tres taxis. Em va dir: "Xa! podries..." "Home! pos sí." M'havie fet, m'acabava de traure el carnet. I vaig anar allà de taxiste. I entonses no n'hi havie tant de trànsit per les carreteres, perquè jo mateixa, sense poca lletra i tot això, t'enviae a Barcelona, a València, a Madrid, a tot... Jo ja ha anat a tots els puestos. I a tots els puestos dia que sí. I a tots els puestos vaig arribar. I, n'hi havie vegaes, que te cridaen el metge pa' un mas. I ja teníem un cotxe, aixina més vellot i això, i au! el metge cap al mas. I una nit de tants, vam anar a un mas, que es diu el mas de... [es queda pensatiu] ai! ara no ho sé... del Sopero, en un part. I no arribe, el cotxe no arribae allí. I van baixar en una mula, arreplegar-mos allí en un barranc. I tot enboirnat que no se vea res. I el metge a cavall d'allí, i au! cap allà dalt. Vam arribar al mas, i el metge va atendre el part, i vam eixir d'allí. Vam arribar pos allà a les dotze la nit, vam eixir a punta de sol. Mira, quan se va acabar tot, mos vam anar. Però malament. Malament! I els masovers que jo vaig tindre, en l'evacuà, que jo dic, van nàixer uno al paller.
-EN L'EVACUÀ?
-Que estaen evacuats, no els deixaen estar allí, més que de dia.
-AIXÒ, PER QUÈ?
-Per tot allò dels mequis. De nit no els deixaen estar!
-AH!
-I estae la dona de part i no s'ho pensae, i a migdia, o a les deu del matí, o a on fore, li ve el part, i allí al paller va tindre una xica, i per avant! Ben maja que és.
-I LA VA ASSISTIR ALGÚ ALLÍ?
-Ella! Ella i l'home! Ja ne tenia quatre o cinc, ja. Ja no ere el primer. No... Entonses...
-I AIXINA, PER EXEMPLE, EN AQUELLA ÈPOCA, NO POSARIEN REMEI A TINDRE TANTS FILLS? ALGUN REMEI NATURAL N'HI HAURIA PER A NO... NO? O SIGA, SI S'AVORRIEN TANT I...
-I quin remei?
-AH! JO QUE SÉ...
-Entonses pastilletes no n'hi havien.
-NO N'HI HAVIEN PASTILLETES. PER AIXÒ DIC JO QUE ALGUN REMEI NATURAL N'HI HAURIA...
-La marxa atràs.
-LA MARXA ATRÀS.
-La marxa atràs, però i si es fallae [riu].
-CLAR.
-Devie fallar moltes vegaes.
-CLAR. I VOSTÈ SAP D'ALGUNA, PERQUÈ AIXÒ A LO MILLOR, VETGES TU A SABER SI ALGUNA CRIÀ, QUE AIXINA COM PER EXEMPLE, SON PARE ES TORNÀ A CASAR PERQUÈ TENIA, BUENO, PERQUÈ TENIA NECESSITAT, I APART TENIA UNA CRIÀ EN CASA, I QUÈ ANAVEN A DIR ELS MASOS DE TINDRE UNA CRIÀ EN CASA I TOT AIXÒ SENSE ESTAR ELL, ESTANT ELL VIDUO. HI HAURIA ALGUNA CRIÀ QUE TAMBÉ ES QUEDARIA..., NO? EMBARASSÀ? DE...? AIXINA SENSE ESTAR CASÀ...? VOSTÈ HA SENTIT NOMENAR AIXINA?
-[Nega amb el cap, indicant que no li sona] De les criaes dels masos, no he sentit.
-O DE DONES SENSE ESTAR CASAES, QUE...
-Home! Sí, però no, però no aixina criaes dels masos, no. Això, en l'amo, noo...
-AIXÒ ANTES QUÈ PASSAVA, QUAN PASSAVA UNA COSA D'ESTES? QUE ALGUNA DONA ES QUEDAVA AIXINA SENSE...
-Pues segons. N'hi havie vegaes, n'hi havie persona, xica d'entonses, que de lo, com pot ser una xica d'algun mas, o d'a on fore, d'hasta inclus traure'ls de casa.
-COM, COM? D'ESTAR QUÈ?
-Traure's de casa. Els pares.
-AIXÒ QUÈ VOL DIR TRAURE'S DE CASA?
-Ai!
-QUE LA TIRAVEN?
-Que la tiraen. I dir: "tu has fet això, pos tu mos has deshonrat a la família, i ja pots marxar!". I les traïen de casa. La gent no estae mentalitzà! Això no, no... se n'ha vist molts per ací.
-I A LO MILLOR, EIXA DONA A ON ANAVA? PERQUÈ...
-Pos un o atre, sempre... Diu que les portes, no se tanquen totes. Dius: "ja me s'ha tancat una!" "No! Te s'ha tancat, però al costat te n'ha pogut obrir una atra." Totes en sec, no se tanquen mai. Un veí, un familiar, un amic, lo que sigue, li donen cobijo, i mentres tant se solucionen les coses i avant. I a poquet que te descuides al cap d'un any, per lo que sigue els pares han reaccionat d'una atra manera i és el fill que més volen o la filla que més volen. No ho sém com dir-ho.
Són actes al moment! que n'hi han persones...
-PER QUÈ? LA MEUA MANERA, AIXINA ARA LA FAMÍLIA NO TÉ TANT DE PES COM, O ELS PARES NO TENEN TANT DE PES, EN MOSATROS COM TENIEN EN LA SEUA ÈPOCA, NO? VULLC DIR LA FAMÍLIA ERA UNA COSA... LES RELACIONS FAMILIARS EREN MÉS ESTRICTES A LO MILLOR, O MÉS...?
-Pues bueno, jo a casa, no ho vaig conèixer perquè mon pare, la veritat és de que sempre a mi, me va contar-me, sempre, sempre tot lo que passae en casa. Sort d'això, perquè si no's, quedant-me a eixa edat sense ningú, pos això... per ell sempre m'ho va contar-m'ho tot. I jo después tampoc, si marxae de festa, no vaig patir mai per dir: "Xa! és que voldria dos duros i no me'n donen més que uno." No. Jo, si no me feen falta, no li'n demanava. I si me'n feen falta li'n demanava. Ara jo si volia anar al poble. I em dia: "Que no vols diners?" "Pos no. Que en tinc prou." Perquè jo, gastador no ho he sigut mai. I claro, pues la veritat és de que, i claro, ara, també n'hi havien alguns de que, d'això i, i no eren aixina i havien de posar un remei o atre. Iii, per què ho veníem a dir? Perquè no sé la pregunta...
-PERQUÈ LES FAMÍLIES, L'AUTORITAT DEL PARE ERA MÉS FORTA QUE...
-Sí. Entonses n'hi havien famílies que en ves de, en ves de, n'hi havie respecte, n'hi havie temor.
-TEMOR?
-Temor. I el temor no és bo. Pa' ningú. Ni pa'la família, ni pa'ls atres. El respete sí. Que mos respetem d'uns als atres, en la família i en els atres sí! Però tindre-mos por, no! Tindre temor. I allí, en les famílies passae això.
-I PER QUÈ TENIEN TEMOR?
-Perquè n'hi havie pares, que dien: "Poso la vara tiesa, i això no se fa! això no se fa!" I no es doblegaen. I les coses no són aixina, n'hi ha que... no sé. Trobo jo que les coses n'hi ha vegaes que parlant... I avui, si li dius a un fill això, t'agarre la maleta i diu: "Ahí et quedes tu, que jo me'n vaig!" Ja s'ha acabat! Eixa tiesor ja s'ha acabat.
-PERQUÈ EN AQUELLA ÈPOCA NO N'HI HAVIA ALGÚ QUE...?
-A on havie d'anar? A on havie d'anar aquell fill? Primerament la majoria, de lletra res. A on anem? No podies anar a cap puesto. Ara, els ensenyes tot lo que volen. De lletra d'hasta que volen anar. I tot. Pos i quan arribes i te diuen, que tenen dihuit anys, anem a suposar, "Tu no faigues això... no sé que!" Diu: "Ps! mira, si m'ho torne a dir, ahí es quede i jo me'n vaig."
-ESCOLTE MANUEL, PER ACÍ PER MORELLA I, PER LA CONTORNÀ S'ESTILAVA LO DE L'AFILLAMENT? ÉS A DIR, POSEM PER CAS QUE UN PARELL DE MASOVERS, UN MATRIMONI DE MASOVERS, NO TINGUEREN, NO PUGUEREN TINDRE FILLS PER QUALSEVOL COSA. QUÈ FEEN? AFILLAVEN ALGÚ? ES TRAÏEN ALGUN XIQUET DE, D'ALGUN PUESTO? COM ERA LA COSA?
-No he conegut, jo...
-NO N'HA CONEGUT DE CASOS?
-No he conegut jo, de casos d'eixos.
-O FAMÍLIES QUE ELS DONAVEN A CRIAR? FAMÍLIES QUE TENIEN MOLTS XIQUETS?
-Famílies que els donaen a criar, sí! Allò de dir: "Xa! pos..." Que es lo que venie, he dit antes, de una xica que va estar allà dalt en m'agüela, que eren molts, molta família, i es va morir sa mare, i son pare pos no podien. A casa, n'hi va deixar una. A un atre mas un atre. Això... I no els que donaren, ni els vengueren, ni res. Només ere que els criaren. I a casa, la crià va ser que si va pujar allí, i tenie set o huit anys, pues va estar, d'hasta que es va casar. Es va casar als vint-i-cinc anys, va estar sempre allí.
-I QUAN ES CASÀ, A EIXA CRIÀ QUE VOSTÈS L'HAVIEN TINGUT ALLÍ, I L'HAVIEN...
-No, no, és que no estae com a crià. La van agarrar allí, pa' criar-la! No de crià, no! pa', pa' viure-...
-COM A FILLA?
-com a filla sense herència, però...
-SENSE HERÈNCIA...
-com a filla. La vestien, li donaen a minjar, de tot!
-I PER EXEMPLE, QUAN LA CASA-, QUAN ES CASÀ, LI DONARIEN A LO MILLOR DOT? LA DOT?
-Dot com als atres no, però algo va traure.
-ALGO VA TRAURE?
-Sí.
-QUÈ VA TRAURE?
-Ai! no recordo. Jo era un sagal entonses, però jo sé que va traure algo.
-DE DINERS O DE...?
-Diners. I li van pagar-li la boda, i tot! Tot. Una de més.
-LA RELACIÓ ES MANTINGUÉ DESPRÉS?
-Sí, sí, sí. Igual. Jo tinc una, una tia, no tinc, tenia que també va ser una cosa aixina, i sempre la vam, sempre la vam tindre, per la part de ma mare, sempre la vam tindre com, com una germana.
-PER PART DE SA MARE?
-Sí. Per part de sa mare. També la van criar allí, i com una germana. Com una germana, i també, tanta, tanta herència com els atres no, però també va traure herència.
-I ERA UNA XIQUETA QUE HAVIEN...
-Que l'havien portat també allí pa' criar-la.
-CLAR, CLAR, CLAR. I PER EXEMPLE, VOSTÈ HA DIT QUE QUAN SA MARE ES VA MORIR ALS SET DIES, DE VOSTÈ NÀIXER, I A VOSTÈ LI BUSCAREN UN...
-A mi me van traure al veïnat, en una dona que tenie, un xiquet que havie de desmamar, i me van traure a dida, que dien. I vaig mamar aquella dona, pos el temps que fore.
-I QUE ERA D'ALGUN MAS...?
-Veí
-VEÍ?
-D'un veí, d'allí. Un veí, sí. I ella, aquella pobra dona, hasta que va morir, sempre li pareixie que tenie un fill més. I jo, pos també. No ho sé, diràs que... sí.
-QUINA RELACIÓ TENIA VOSTÈ EN AQUELLA DONA?
-Mira, molt, de, de tota! Tota i avant! I ara, les germanes no li quede, una xica li quede, pos igual. Te trobes per ahí i mira una cosa que... En totes les festes i lo que sie t'has invitat sempre. Vull dir-te que sempre has tingut...
-CASAMENTS...?
-Sí, sí, sí. Sempre. Tens una relació bona i diferenta als atres i avant! Sempre...
-I PER EXEMPLE, ELS SEGONS, ELS XIQUETS, ELS FILLS QUE NO EREN HEREUS, MOLTES VOLTES, POS AIXÒ, SE'LS BUSCAVA OFICI, O BUSCAVEN ARRENDAR UN ATRE MAS. N'HI HAVIA GENT QUE SE N'ANAVA, A LO MILLOR, ANAVEN A SER CAPELLANS O MONGES, O COSES D'EIXES? SE DEDICAVEN A LA...
-Pos també n'hi han. I n'hi havien que en ves de marxar a un atre mas, se buscaen una atra cosa, i marxaen a Castelló, o marxaen a Vinaròs, o marxaen a on sie i feen una atra cosa. En tot.
-A ON SE N'ANAVA LA GENT D'ACÍ? A ON EMIGRAVA?
-Ací primerament migraven molt a Vinaròs, que estae més prop i això. Ara...
-PERÒ I ALLÍ QUÈ FEIEN EN VINARÒS?
-Ai! Alguns pos, en ves de que, com coneixien la terra, pos se compraen una senieta xicoteta i vivien de la senieta aquella, de l'hortet i tot això. I atres pos alguna fàbrica. Però més que res, anaen a la terra,
-AL CAMP.
-al camp.
-I DESPRÈS A ON...?
-Ara después més cap ací, ja s'han tirat més cap a Castelló i Barcelona, i tira, ja no, ja noo, ja no n'hi ha... Des de que van anar a la greda que, la gent s'ha esmagat. Ja no troben...
-LA GREDA QUÈ ERA? ALLÒ DEL...?
-Anar a França.
-FRANÇA. DEL TALCO?
-Noo. Allà la greda que dien, allò treballaen pues en, molt que res a vremar. A França anaen a veremar. I Alemània. Alemània també allí, n'hi havien fàbriques i de tot.
-PERÒ VREDAR QUÈ ERA?
-La greda? Això és un nom de, d'allí del terreno, d'anar a vremar i tot això. A França.
-JA, JA... I VOSTÈ AIXINA COM DIA JO PREGUNTAVA SI TENIEN, TENIEN ALGUN FAMILIAR QUE FÓRA, O PER PART DE SON PARE, O PER PART DE SA MARE, O DELS AGÜELOS, RETOR, O MONGES...?
-No
-NO
-No recordo jo, això.
-VOSTÈ ESTAVA DIGUENT-ME QUE EL SEU MAS ES DEIA, EL MAS A ON VIVIA VOSTÈ, I D'A ON ERA VOSTÈ ERA MUIXACRE. EL DE SA MARE, A ON VA NÀIXER SA MARE ERA BELLVIURE. LA GENT ELS CONEIXIA PER...? VOSTÈ ERA MANUEL EL DE MUIXACRE O...? ELS CONEIXIEN PEL NOM DEL MAS?
-Sí, sí, sí. A mi enca me criden muixacre.
-MUIXACRE.
-A mi del nom no em cride casi que ningú. Ademés, me criden del nom i no contesto. Perquè de Manuels n'hi han molts.
-I LA SEUA DONA ERA... LA SEUA, BUENO LA SEUA DONA NO. BUENO LA SEUA DONA ERA BELLVIURE?
-Sí. Però no sol quedar. El nom de les dones, no sé perquè, que no solen quedar perquè a d'ella la cridaen muixacra també.
-AH! TOT I NO HAVER VISCUT EN EL MAS? QUE LA SEUA NO VA VIURE EN EL MAS...
-Sí. D'hasta que es va casar.
-NO. PERÒ DIC EN EL MAS DE MUIXACRE.
-No, no.
-AH! PER AIXÒ. JO DIC...
-[inintel·ligible] havia comprat la casa. Ací mos vam posar a viure.
-I LI DIEN MUIXACRE?
-Ja li dien la muixacra.
-LA MUIXACRA
-La muixacra. I ara la meua filla ja li diuen muixacreta. I a la neta també. Això. No sé perquè.
-I PER EXEMPLE...
-Costums de gent.
-I PER EXEMPLE, SI ALGÚ ERA D'UN MAS, VOLIA DIR QUE TAMBÉ SI LI DIEN A VOSTÈ MUIXACRE, N'HI HAVIA ALGÚ QUE PENSAVA, "PUES ELS DE MUIXACRE SÓN, POS MÉS, MÉS SIMPÀTICS? O MÉS OBERTS?" "I ELS DE..." O SIGA, S'IDENTIFICAVA EL NOM EN UN TIPO DE CARÀCTER DE LA GENT D'EIXE MAS?
-No. Això és pel nom del mas. I és, mira, com un mote, però no. Perquè els estan ara allí, que fa trenta anys que estan, ja els criden muixacres als xics. Tots eixos xics que fa, pues ne són sis, i llevat dos, els atres tots han nascut allí. I claro! la veritat és de que ja són més muixacres que jo, que ells fan trenta anys i jo no gaire més que dènou. Ja els criden muixacres. Van a consevol puesto, pues muixacres. Moltes vegaes fan: "No. Però muixacre l'amo no és, és muixacre." [riu]
Però...
-BÉ, PUES SENYOR MANUEL, MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER HAVER-MOS PARLAT TANT I TAN BÉ!
-Ah! Jo,
-I TAN BÉ!
-per xarrar sí que rai! Ara, si tot lo que xarro ix a la tele, diran:
-NO, NO. A LA TELE
-"aquell home no està bé" [riu].
-NO. MOLTES GRÀCIES. MOLTES GRÀCIES.
Resum:
Son pare fou “amillorat” i heretà el mas familiar. Només nàixer ell, sa mare va morir. Son pare es tornà a casar i tingué un altre fill amb la segona dona, però morí quan ell tenia 19 anys. Com que no havia partit el mas, l’heretaren els dos germans i a la dona de son pare li donaren la llegítima. Aleshores, tots anaren a viure al poble mentre que un mitger es feia càrrec del mas. En tornar de la mili, ell es comprà un camió i temps després va obrir una bodega. Explica amb detall com eren les herències dins de les famílies de masovers. Parla del paper de les dones als masos. Conta com eren els masos, què es cultivava, el bestiar, producció de mel (en “basos”), els parts, etc. Explica els canvis que es produïren en les relacions entre masovers i gent del poble després de la guerra. També conta alguns conflictes que ocorregueren en el mas durant la guerra.Conexions
Tesaurus
2
segones núpcies
1
viduïtat
2
millorament
1
discriminació de gènere
1
situació de la dona
1
lleure
1
elecció de parella
3
masos
2
herència
2
estratègies matrimonials
1
treballadors domèstics
2
relacions de veïnatge
2
apicultura
1
masovers
1
mitgers
1
maquis
1
Guerra Civil Espanyola
1
relacions intergeneracionals
1
part
1
embaràs no planificat
1
comares
1
parentiu fictici
1
afillament
1
migració estacional
1
treball temporal
1
sobrenoms