El seu pare, que era fill únic, es casà amb una criada de la seua masia i tingueren nou fills, ell és el major. Quan la seua mare era jove, el seu pare es va morir i sa mare es casà amb un cunyat seu. Als uit anys eixí de l’escola per encarregar-se del ramat de la seua masia. Explica com funcionaven les herències i els matrimonis de conveniència mitjançant l’experiència de la seua família. Contrasta el que ocorria abans amb el repartiment de l’herència a parts iguals entre els seus germans. Ell es casà, tingué dos fills i es comprà una masia amb els diners que li tocaren. Explica com era el treball a un mas, les relacions amb el poble, etc.

Eren tres germanes, ella la xicoteta. Té tres fills, dos xiques i un xic. Els seus pares visqueren durant uns anys a Sabadell, on la mare treballà en una fàbrica de teixits, i en tornar, sa mare creà la primera indústria de Portell amb telers de mà. El seu pare, provenia de família de saboner, però es va dedicar més a l’agricultura. Ella començà a treballar des de molt xicoteta en la fàbrica de sa mare. Quan vingué la guerra el negoci tancà. Però ella, en tenir 18 anys, el tornà a obrir. Conta, amb molt de detall, l’evolució de la fàbrica des que es va casar, com introduïren els telers mecànics, les ampliacions, l’extensió del negoci a Castelló. Quan es quedà vídua continuà amb l’empresa ella a soles; conta les dificultats que va tindre com a dona i com prosperà el negoci (compra de noves fàbriques, economia submergida...). Explica molt bé com funcionaven les herències, parla de les famílies dels seus pares, diferència entre el poble i els masos etc. Conta com eren les condicions de vida al poble.

Els seus pares es dedicaven a l’agricultura principalment i tingueren tres fills dos xiques i un xic. Explica com eren els masos, el funcionament, les conseqüències del tipus d’herència específica... Ell va ser l’hereu de les propietats familiars, mentre que les seues dos germanes majors hagueren d’anar-se’n. Parla de la vida al poble, el comerç, saviesa popular sobre herbes, l’ús del molí, el cultiu de les terres, el ramat, el col•legi, les relacions entre masovers i gent del poble i entre homes i dones, els balls, les festes del poble, els casaments etc. També explica com foren els parts de la seua muller. Parla de com visqué la guerra civil i la postguerra. Finalment, comenta que el seu pare també va treballar com a obrer de la construcció (“paleta”) i explica com era aquest ofici. Per la seua banda ell es va dedicar principalment a l’agricultura, però també treballà, a temporades, com a “paleta” i en un molí d’oli.

Els seus pares, fills de masos els dos, tingueren quatre fills. Son pare morí a l’any 44, ella tenia 11 anys. Aleshores, sa mare hagué de vendre les terres que tenien per poder menjar. Encara que no s’ho podien permetre, ella va estudiar molts anys. Treballava en una fàbrica de telers i de nit estudiava. Volia anar a Madrid per fer estudis superiors, però finalment es quedà per casar-se. Començà a treballar a Morella a un col•legi de monges. Temps després passà a treballar a casa portant la comptabilitat de diversos ajuntaments. El seu home era llaurador i ramader. Tingueren dos fills. Parla dels pobles amb els que treballà. Parla de l’explotació dels boscos, de l’emigració per motius laborals. Parla dels masos, les herències i els matrimonis de conveniència.

Son pare fou “amillorat” i heretà el mas familiar. Només nàixer ell, sa mare va morir. Son pare es tornà a casar i tingué un altre fill amb la segona dona, però morí quan ell tenia 19 anys. Com que no havia partit el mas, l’heretaren els dos germans i a la dona de son pare li donaren la llegítima. Aleshores, tots anaren a viure al poble mentre que un mitger es feia càrrec del mas. En tornar de la mili, ell es comprà un camió i temps després va obrir una bodega. Explica amb detall com eren les herències dins de les famílies de masovers. Parla del paper de les dones als masos. Conta com eren els masos, què es cultivava, el bestiar, producció de mel (en “basos”), els parts, etc. Explica els canvis que es produïren en les relacions entre masovers i gent del poble després de la guerra. També conta alguns conflictes que ocorregueren en el mas durant la guerra.

La seua família tenia masos, però els seus pares van haver de comprar un en pública subhasta. Els seus pares tingueren dos fills, ell i la seua germana, però més tard son pare es tornà a casar i amb la segona muller tingué quatre fills més. L’amillorat, que fou el fill menor perquè la resta ja s’havien casat tots, rebé quatre sextes parts i dos sextes parts foren repartides entre tots els germans. Ell, quan es casà, se n’anà a treballar al mas del seu sogre. Després de cinc anys reberen un mas d’herència, per part de la seua dona, i amb ell amilloraren a la seua filla menor, perquè les altres dos ja s’havien casat. Parla del treball als masos, les relacions amb els pobles, la llengua, el col•legi, l’oci, el festeig, el treball a jornal fora de casa de son pare, els parts als masos, l’evacuació dels masos durant la guerra, la venta ambulant pels masos, etc.

Son pare, qui tenia quatre germanes, fou l’amillorat. Els seus pares tingueren un fill, a qui amilloraren, i dos filles. Des dels set anys ella va ajudar a son pare amb les ovelles. Als dotze anys se n’anà a servir a València i un any després se n’anà a Sitges. Quan començà la guerra tornà al poble. Allí, prompte es casà amb un moliner i se n’anà a viure a casa d’ell i la seua família. Treballaven al molí i també tenien terres. Tingueren tres filles, totes a casa amb l’ajuda de sa mare. Quan sa mare es feu major ella es va fer càrrec de la seua mare, encara que no era l’amillorada. Parla del funcionament de les herències als masos. Conta com el poble comprà a l’Estat unes terres del mont per aconseguir llenya i les dividí entre tota la gent de Palanques. Parla de la matança, i de les relacions amb els pobles més propers.

La seua família vivia a casa dels seus avis perquè sa mare es quedà a cuidar d’ells. El seu avi patern era encarregat de carreteres i el seu rebesavi era ermità de l’ermita de la Balma. Els seus pares van treballar a la fàbrica de filat de Fuster, on dormien entre setmana, com havien fet els seus avis materns. A més tenien terres. Ell es posà a tallar pins amb son pare, quan aquest deixà la fàbrica, i els caps de setmana treballava com a barber. Explica com eren les herències. Parla dels venedors ambulants (xarlatans), del treball de la terra, de l’escola, dels jocs, el ball, les festes de Sorita, els casaments per conveniència, etc. Per altra banda parla de política –diferència entre dreta i esquerra, actuacions dels comunistes durant la República- i la guerra i la postguerra.

Els seus pares tingueren cinc fills, tres xiques i dos xics. El seu pare fou pastor fins que es casà amb sa mare; aleshores obriren un tendeta al poble i més tard es feren amb la carnisseria. Ella, des dels sis anys va ajudar a sa mare en el camp i la casa i als 10 anys començà a treballar com a “agostera”. Al cap d’un any marxà a Morella, on serví en diverses cases. Quan esclatà la guerra se’n tornà a Todolella i tornà a treballar al mateix mas on havia esta com a “agostera”. Es casà amb l’hereu del mas, quan ja estava embarassada. Tingueren tres fills barons, dels quals el major heretà el mas. Parla de l’assistència als parts, la guerra civil i la postguerra i les conseqüències que tingueren per als masos, el funcionament de les herències, etc.

Els seus pares tingueren quatre fills, ell és el major. Els seus pares tenien terres i eren llauradors, però son pare també es dedicava a fer carbó. Ell, de jove, treballà de jornaler a un mas. Quan tornà de la mili comprà un molí d’oli. Es casà amb una masovera, tenien terres que llauraven. Però ell dedicà més al carbó; comprà un camió i el portava a València i Barcelona. Tingueren un fill. Parla de l’agricultura de la zona, del diferent paper de dones i homes als masos, de les herències, de l’escola, del ball, de les relacions entre masovers i gent del poble. També explica vivències de gent del poble durant la guerra i la postguerra. Compara la vida d’abans i la d’ara.