Eren dos germans, però en morir sa mare, son pare es tornà a casar i tingué una altra filla amb la segona dona, germana de sa mare. Eren llauradors, però, a temporades, també va treballar en una fàbrica (pel que diu a Alemanya) i a França en mines de talc. Conta com eren les herències i els matrimonis de conveniència. Parla de remeis naturals, del dol als morts, de les adopcions, de l’emigració per treballar. Explica com eren vida i el treball als masos i les relacions entre masovers i gent del poble. També parla dels conflictes ideològics durant la República i de les conseqüències de la guerra.

Els seus pares tingueren set fills, però sa mare morí i son pare es casà amb sa tia, amb qui tingué més filles. Als set anys començà a treballar en el camp amb son pare. Als dèsset entrà, com a ordidora, en una fàbrica de teixits que obriren a Cinctorres. Es casà als 21 anys i tingueren tres fills. Conta com foren els seus parts. Quan tenia 30 anys tancaren la fàbrica. Aleshores se n’anaren a Barcelona, on treballà en una altra fàbrica durant uit anys. Explica com era el seu ofici. Quan el seu sogre morí, tornaren al poble i es dedicaren al camp. Parla de la vida i l’herència als masos, dels matrimonis de conveniència, de l’agricultura de la zona. Explica com canvià el poble quan obriren i quan tancaren les fàbriques de teixit, on treballaven les dones. Parla de la guerra i la postguerra des de la perspectiva d’una família molt catòlica.

La seua mare fou l’hereva d’un mas i son pare, en tornar de Cuba i casar-se, es feu masover. Tingueren quatre fills, però al quedar-se embarassada del cinqué tractà d’avortar i morí. Son pare es tornà a casar i tingué dos filles més. Ell treballà al mas fins que se n’anà a Catalunya, on treballà en un taller de ferro. Quan tornà es casà amb una masovera. Al llarg de la seua vida ha treballat en coses molt diverses: en una fàbrica de rajoles, en l’obra, veremant a Catalunya, etc Parla del treball al camp, de les herències. Parla de les relacions entre masovers i la gent dels pobles, del ball. Explica molts esdeveniments que ocorregueren durant la guerra i la postguerra; parla de les conseqüències que aquestes tingueren sobre els masos. Explica en quines famílies hi havia capellans i per què. Parla de l’ús de les terres comunals, dels conflictes entre masos, etc.

Eren set germans. Ell nasqué en un mas que els seus pares tenien com a mitgers, però, sent ell xicotet, ES van comprar un mas, on ja visqué quasi tota la vida. Quan es casà se n’anà a viure al mas de la seua dona, on manava el seu sogre. Després de 9 anys tornà al mas de la seua família. Treballà al seu mas fins uns anys abans de jubilar-se, anys que dedicà a netejar el mont en brigades forestals. Conta com, als anys 50, va comercialitzar la trufa que arreplegava del seu mas. Parla dels corredors, encarregats de controlar els masos d’un senyor; de la comercialització de la producció dels masos; de les herències als masos i les responsabilitats que comportaven. Explica com era el treball al mas, les relacions i conflictes amb la gent del poble, de l’escola i els balls. Parla del festeig i dels matrimonis de conveniència.

Severiano va nàixer al terme de Cantavieja, però son pare va comprar uns terrenys a Albereda i es va vindre a viure a aquesta aldea. L'activitat del poble era fonamentalment agrícola (havia altres oficis: ferrers, capadors, obrers... però aquestes ocupacions eren complementàries a l'agricultura, que era la feina principal). Severiano es va dedicar en Albereda a criar porcs. Abereda pertanyia al terme de El Portell de Morella (situat a 4 km), i a 1 km tenien el poble de Casas de San Juan, a la província de Teruel, que és on Severiano anava a escola amb els seus germans. Als anys 30 Albereda tenia 2 carrers i 'esglèsia, i comptava amb 18 cases (uns 50 habitants). Passava també un riuet que separava les províncies de Castelló i Teruel. Als anys 60-70 va començar a despoblar-se, i ell va ser l'últim en anar-se'n a 1986 (ja no queda ningú, s'ha abandonat completament). Ell tampoc volia que els seus fills es quedaren allí, perque no n'hi havia res. Des d'aleshores viu a El Portell de Morella, poble del que no es considera foraster, ja que Albereda pertanyia a El Portell i tota la gent es coneix.