Museu de la Paraula - Arxiu de la Memòria Oral Valenciana - Museu Valencià d'Etnologia : Projectes afins

Projectes afins

A la vora del Xúquer

"A la vora del riu Xúquer" és un projecte de recuperació de memòria oral i gràfica a voltant de la vida quotidiana vora riu. El context sociohistòric treballat a les entrevistes abarca des de finals de la Guerra Civil espanyola fins la tragèdia de la pantanada de Tous de 1982. Els continguts temàtics han estat dividits en dos aspectes principals: per una banda el paisatge humà (treballs i costums vinculats al riu) i per l'altra el paisatge natural (explotació i transformació de l'entorn). Amb el recolzament de les fotografies recopilades (arxiu domèstic i local) s'ha aconseguit la recuperació i/o reconstrucció de tots dos paisatges com a espais vivencials.

Dolores va néixer l'any 1936 al Grau del Cabanyal. Son pare va ser assassinat quan ella tenia tres anys per motius de la guerra civil i sa mare va decidir tornar-se’n al seu poble, Sumacàrcer. Allí li ‘arreglaren’ un nou matrimoni i va tindre un altre fill. Mentre ella feia feines de criada, les monges van agafar Dolores com òrfena. Va estar anant a l'escola fins als 13 anys, on ja va començar a servir ‘en amo’. De malnom li posaren

Peregrí neix l'any 1931. És el menor de tres germans i el seu sobrenom era

Rosalia Molina (1936) Va néixer en la Venta de Gaeta, la seua mare era fornera. El pare cultivava les terres que tenien. Es mudaren a viure al RAL una aldea de Cortes de Pallas, on vivien set famílies més. Rosalia mai va anar a l'escola, ajudava en casa a llaurar les terres i també a cuidar el

Carmen Galdón (88 anys) Va néixer a Cortes de Pallas. La família és dedicava al camp. Carmen no tenia ofici, alguna volta anava a netejar a les cases del poble. Es va casar i va tindre tres fills. L'home treballava per a la Central Hidroelèctrica i es mudaren a viure al poblat de Rambla Seca, construït exclusivament per als treballadors de la central. Van estar 20 anys vivint en Rambla fins que faltà el marit i hagueren de deixar la casa i es tornaren a viure a Cortes de Pallas. Carmen ens conta que al poblat hi havia poca cosa: Bar, Església, Escola i una tenda de

Josefa (87 anys) Va néixer a Cortes de Pallàs, pare llaurador. Tenia 5 germanes més. De xicoteta recorda una mula de la família i anar a llaura el camp. Com no li agradava la feina del camp ella anava al barranc a fregar els utensilis de la casa i al llavador rentar la roba. El seu home treballava en plantilla per a hidroelèctrica (Iberdrola), viva en un poblat que havia construït l'empresa en Rambla Seca. Allí ella va estar treballant un temps en la cuina de la residència i servint per al metge del poblat. Poc temps després es va dedicar al manteniment de la casa i a criar a les seues filles. Ens conta com va ser la seua boda (A les 6 del matí perquè a les 7 passava l'autobús que la duia a valència per passar tres dies de viatge) Ens conta l'ofici del seu home en la fàbrica, fora d'ella també tenia montà una perruqueria, i tenia les terres de la família on llaurava. Josefa ens conta com era el dia a dia al poblat, i com la gent de Cortes les tenia mal mirades perquè eren famílies acomodades amb un bon salari i bones cases. Ens conta els seus embarassos, i al parir en casa, el molt que patiren, en un d'ells quasi no surten vives mare i filla. Ens parla de les Festes del poblat en San Juan, l'oci del dia a dia que solia ser baixar a parlar amb les veïnes al frontó. El col·legi oferit per l'empresa en el salto de Cofrentes on anaven totes les famílies dels treballadors. (Valia 7 pessetes al dia el cole). Ens parla d'accidents en la fàbrica i les morts que va provocar. Sobre les fotografies que li anem mostrant, ens conta com era sa casa, com solien anar els caps de setmana al riu a fer paelles, la piscina on sols tenien accés la gent de Rambla i moltes més anècdotes tant familiars com del poblat de Rambla Seca, on estigueren vivint fins que es va jubilar el seu home i es mudaren a viure primer a valència per després tornar a Cortes de Pallàs.

Alfons (1931) neix a Caravaca de la Cruz i als 3 anys la família es mudà a Alzira. Son pare era mestre. Alfons ens conta com era l'educació en la república i com en passar la guerra als mestres tenien que avalar-los els veïns per poder exercir. (Cobraven 12 pessetes al dia). Alfons ens conta com va viure la família la guerra a Alzira (Una bomba va caure al riu i encara està allí)
Del riu recorda en 10 anys anar a nadar nuet, els xics a una zona i les xiques a una altra. Les darreries de les cases donaven al riu i allí tiraven el fem. Recorda baixar els madereros pel riu, fins a una serreria (Ens comenta que en la Ribera als gancheros els diuen Almediers)
En 14 anys entrà a treballar a una fàbrica de mobles, passà per correus de cartero fins acabar en la telefònica de repartidor. D'ahí va aprendre l'ofici i es va fer locutor de ràdio. En el 91 es jubilà i ara és cronista al Levante EMV. El designaren cronista gràfic oficial (L'únic que hi ha a l'estat espanyol) entre d'altres té documentat tot el procés de voladura del pont de S. Gregori i com taparen el riu per fer l'avinguda, i com reconstruïren els casalicis anys després.
Durant la pantanà ell estava en la ràdio i va cobrir tot l'esdeveniment (amb l'arribada dels reis, el papa, etc...) Ens mostra moltes fotografies, sobre els ponts d'Alzira, riuades, areneros i la construcció de la variant.

Lola (81 anys), neix a Antella, té cinc germans, la seva família era exportadora de fruita. Ens descriu com era el magatzem de fruita, i el seu dia a dia (Dalt el magatzem hi havien habitacions i una cuina perquè es pogueren quedar la gent treballadora en les temporades de molta feina) De ben xicoteta Lola ja anava a ajudar a sa mare que era l'encarregada. Antigament es comprava primer les taronges i després les collien i les exportaven, en dues gelades fortes la família va perdre molts diners, perquè acabaren deixant el negoci. Lola es va casar en 20 anys, té quatre fills i filles, al cap de poc de néixer l'últim fill el seu home va faltar. Ha tingut moltes feines variades (cuinera en el pantà de Tous, va obrir una guarderia, de comercial a Saragossa per al

Virgilio (79 anys) va néixer a Antella, de família llauradora, en estiu es dedicaven a la sega d'arròs. Als 10 anys, anava a ajudar a la família traguen el

Ramon (1941) Beneixida. Neix a Alcàntera, té dues germanes. La seua família primer va ser llauradora i després pescatera. Ramon de ben xicotet el feien anar a treballar, ens conta com treia ell a passejar el ramat, després era l'encarregat de distribuir el gènere de la pescateria en bicicleta pels pobles veïns. En 16 anys va deixar l'escola i es va ficar a treballar, primer amb el negoci familiar, després en restaurants fins a acabar muntant el seu propi bar, multi usos (Tenia piscina, tenien pista de ball, tenien billar, feien partides de bingo, etc...) Era molt aficionat a la fotografia, sobre el riu ens parla dels primers records que era anar a ajudar a son pare a netejar les séquies. De xicotet no el deixaven anar a nadar al riu, s'escapaven, i es tiraven sense roba perquè no els pillaren amb la roba banyà. Al riu anaven a jugar, i a menjar fruita dels camps que havien del costat, moltes vegades els pillaven furtant, i la multa era de cinc duros. En parla de la barca i la barcassa de Cotes i Antella. Ens mostra moltes fotografies de la pantanà que ell va fer en Alcàntera i ens recorda com va viure aquells dies. També ens mostra moltes fotografies de l'assut de Antella on solien anar molta gent a passar el dia i que ell va retratar.

José (1926) Va néixer a Cullera, la família venia de Godelleta, son pare treballava a una bodega de vi i el contractaren a Cullera on es va traslladar tota la família, més avant va passar a ser vigilant en el Banco Hispanoamericano on va acabar treballant de comptable. Ocupació que ha seguit José i el seu fill també. A Cullera es criaren al

Vicent neix l'any 36. És el més menut de 4 germans. Son pare era economista i va ser interventor a l'Ajuntament de Cullera. Després va formar una empressa relacionada amb les barcases que carregaven els vaixells i els descarregaven al riu. En total tingueren 9 barques de diferents tamanys. Vicent de xicotet es passava els dies jugant al riu i en les barques. Recorda la feina de la colla dels treballadors que carregaven les barques.
Ens parla també del pont fet amb barques que hi havia a Cullera i de quan es va substituir per un de formigó. En la mili es va apuntar a la marina perquè volia seguir en la mar però no va acabar d'agradar-li i es va ficar a estudiar per ser API (administrador propietats). Després ja va fundar una societat d'administració de finques fins que es va jubilar. Parlem amb ell sobre l’evolució del turisme a Cullera. Ens conta la tradició de la Verge del Puig, que consisteix en passejar-la per la mar acompanyada dels pescadors. Ens parla de les riuades, la pantanada i la Gran riuada de Sant Carles.

Durant l’entrevista li mostrem fotos molt diverses de Cullera (el passeig marítim, els primers hotels, les barques de son pare, l’evolució del turisme, etc...)

Vicent (1940) neix a Xella, té 4 germans més i son pare era terratinent. Després de casar-se, Vicent anava a viure a Barcelona però es va jubilar el procurador de les terres familiars i decideix anar a viure a Antella per fer-se càrrec de les terres de la família (400 fanecades a Antella i 100 més a Xella). En Antella decidiren crear una cooperativa per poder exportar tot el poble junt. Amb el temps Vicent fou elegit diputat d'Antella per a la Reial Sèquia del Xúquer (la principal tasca d'aquest organisme és regular el reg dels pobles).
La pantanada del 82 va arrasar un carrer d'Antella on es trobava sa casa (revisem fotografies sobre com va quedar casa seua). Arran d'això crearen ADA83, una plataforma d'afectats per lluitar per una indemnització més justa. Actualment és la persona més major de la Reial Sèquia on ocupa el càrrec de vicepresident.

Paco va néixer l'any 1936 a Albalat de la Ribera. Son pare ha estat llaurador tota la vida, ofici que va continuar ell amb 12 anys, deixant així d'anar a escola. Antigament la majoria de les terres eren utilitzades per plantar arròs, a poc a poc van anar transformant la terra en el cultiu de taronja. Paco ha format part d'un grup de rondalles on tocava la guitarra i anaven amb la gent que els ho demanava a cantar-li a la seva ‘xicona’. El seu primer record del riu Xúquer fou les riuades i les voltes que es trencava la mota. A continuació ens parla de la pesca de l'anguila, que era molt tradicional al poble. Sobre l'oci al riu, recorda que hi havia tres platgetes que eren utilitzades pels banyistes: la platgeta de l’Estret, la dels Beatos i la del Cec. Altre ús que feien del riu a Albalat era treure arena.
També recorda que s'ofegaren dues persones. Per finalitzar, ens parla de com va viure la pantanada i com eixiren al carrer amb la rondalla per tranquil·litzar al poble perquè no s'espantara. Amb l'àlbum fotogràfic, repassem la neteja de la sèquia, les grues per treure arena, el llavaner, les riuades i com la gent dels pobles del voltant anaven a Cullera amb carros per estiuejar.

Ferran (73 anys) neix a Algemesí, té un germà major que ell. Son pare que s'ha dedicat sempre a l'agricultura es queda viudo al poc de néixer ells. Ferran sigut piragüista i ha participat en campionats nacionals i internacionals. En Algemesí, el riu està a 2 quilòmetres de distància del poble, pel que sols els areners eren qui freqüentaven el riu. Aquest per a festes llogaven patins de mar de Cullera i organitzaven campionats, en veure l'interés de la gent fundaren el primer club de piragüisme del qual formaven part Ferran i el seu germà. De xicotets s'alçaven a les 5 del matí per anar al riu a entrenar, a les 9 anaven a ajudar a son pare al camp i a la vesprada tornaven a entrenar. Va arribar a ser subcampió d'Espanya. Ferran va entrenar a dos joves promeses d'Algemesí: José Ramón Naval i Ricardo Sales, dos piragüistes que acabarien participant en els Jocs Olímpics de Munich '72. Més avant va deixar de treballar en el camp i va opositar per a funcionari. Deixa el món de la piragua i passa a ser entrenador d'hoquei sobre patins. Des de fa 33 anys viu a València.

Maruja (78 anys) nascuda a Tous (vell) de pares llauradors. Ens conta com eren els jocs que jugaven en la seua infància i com era l'escola i la seua mestra. (Si no duies la lliso apressa la mestra et pegava. Si no anaves el cap de setmana a missa el dilluns la mestra et pagava). Ens parla de la repoblació de Tous en temps de Jaume I, i com un Aragonès compra el poble, és per això que sempre han parlat en castellà i han anat introduint paraules del valencià, creant una parla pròpia

José (1940) va néixer a Benimuslem, de família llauradora. Ell va treballar de dissenyador per a suñer i més avant va muntar la seua pròpia editorial fins a jubilar-se. El seu pare era

Rosa (1922) Natural d'Alzira. Son pare era fuster i llaurador, sa mare l'ajudava a vendre les verdures al mercat. Té un germà major i un altre que va néixer amb discapacitat i que ella va haver de cuidar de ben xicoteta impedint-li anar a l'escola durant una temporada. Ens conta com van viure la família la guerra, i com son pare va perdre la feina per no voler votar al partit que controlava l'Ateneu Mercantil. Vivien a prop d'un braç que donava al riu Xúquer, ens conta com anaven a nadar de ben xicotetes, i com un home va construir amb teles un lloc on poder despullar-se per ficar-se el vestit de bany. Ens conta com les cases solien tindre molt de terrenys i solien tindre un patí que donava al riu, on tiraven sovint les escombraires. Recorda també que al riu es va ofegar gent, ja que era un riu amb molta corrent. Sobre les fotografies ens parlar dels areners, de com un braç del riu que creuava per Alzira va ser tapat per construir edificis a sobre. Son pare que tenia urticària, li recomanaven anar unes curtes temporades a la platja de Cullera per millorar-se, en aquella època una família els llogava la casa i elles se n'anaven a la platja a uns barracons que tenien muntat la gent del poble. Ens conta com tots els anys tenien riuades i com va viure la pantanà del 82.

Vicent (1925) Naix al port de Sagunt, igual que les seues dues germanes. Son pare i sa mare eren telegrafistes, i es mudaren a Cullera per poder treballar allí. Son pare al cap de poc temps de mudar-se a Cullera va estar treballant en una bodega on Vicent també l'ajudava de ben menut, després va treballar de seguretat per a un banc, on estudià i acaba entrant d'empleat en el mateix banc. Son pare el va exigir que estudiara econòmiques i així va acabar treballant també en el mateix banc. Durant l'entrevista ens parla sobre com va ser criar-se en un poble com Cullera, i l'impacte que a poc a poc va anar generant el turisme. Vicent és molt aficionat a la natació, fins als 90 anys ha estat nadant, fins que la salut li ho ha permès. De ben xicotet amb els seus amics, jugaven en el riu, i d'aquest hobby es convertiren en semiprofessionals de la natació, anant a competir per altres localitats, i arribant inclús a quedar subcampió en un torneig nacional. Com no hi havia socorristes, Vicent ens contà que ha tret de la mar a 15 persones que quasi acaben ofegades.

Vicent (1938 Agullent) Son pare, mort afusellat durant la guerra i la seva mare es torna a casar i es muden a Gavarda, de ben xicotet combina l'escola i el treball ajudant a sa mare en un casino, i després a un bar de carretera. Als 13 anys, segueix l'ofici del seu padrastre de

Francisco (1943) Cofrents. La seua família tenia un horteta d'on s'alimentaven. El pare en temporades curtes el llogaven per anar a tallar els pins com destral, on mitjançant el riu transportaven fins als camions. Francisco ens parla de les històries que li contaven dels madereros. El primer record que té del riu són els ponts i veure com s'ofegaren dos xiquets allí. Ens conta, com de xicotet, solien anar a nadar al riu, i quan obriren el balneari anar a espiar a la gent que acudia allí, i veure-les jugant a tenis. Sobre fotos que li anem mostrant ens parla de com rentaven la roba en els llavaners, on havien de caminar dos quilòmetres amb

Jesús (75 anys) Neix a Talavera de la Reina, Toledo. És enginyer d'obres públiques. Va treballar a la presa de Tous de l'any 73 fins al 84. El seu primer del riu Xúquer, el té quan és muda a Alzira a viure per treballar en la construcció de la presa, i recorda els tarongers, que és el que més li va impressionar. Li mostrem fotos sobre la construcció de la presa i ens conta com la construïren, les persones que treballaven allí i el dia a dia. Ens parla del poblat de Tous que Hidroelèctrica va construir per als seus treballadors. En fa un detall hora a hora com va viure el 19 i el 20 d'octubre, dia que es va trencar el pantà de Tous produint la pantanà. També ens relata com va ser el judici on l'acusaren de vuit homicidis involuntaris, i sobre el qual va ser condemnat.

Antonio (1947) Carcaixent, El seu pare era forner i llaurador, En 14 anys Antonio ja es va ficar a treballar al camp. Ens conta com era l'ofici en aquells anys i els preus de la taronja. El primer record del riu que té son les riuades, ens conta com, de xicotet anaven a jugar al riu i a fer

La Vall de Gallinera

Teniu a les mans un viatge de retorn al passat més recent de la Vall de Gallinera

Museu Rajoleria Paiporta

Últim propietari del Rajolar de Bauset, així com coedor especialitzat. Explica el funcionament de la fàbrica a partir de la seua modernització en els anys 60.

Construcció de fumerals, rajolars i el seu funcionament. Fill del constructor del fumeral del Rajolar de Bauset en Paiporta.

Repàs per la societat tradicional de l'horta sud, en concret de Paiporta; l'escola, la societat, els costums, els llocs d'oci, les indústries del municipi.

Ofici d'un rajoler, així com el funcionament de forns, i tots els treballs que comporta un rajolar.

Nét del Rajolar de Bauset, ens parla de la història de la fàbrica el seu funcionament i el seu tancament.

Rajoler i encarregat de un matgazem de taronja, explica el funcionament de les dues activitats.

Texts
Operador	Comportament
	Per defecte. Buscarà qualsevol registre que en contingui una o algunes de les paraules.(ej. casa blanca)
+	Paraula obligatoria.(ej. +blanca)
-	Paraula a evitar. (ej. -blanca)
<	Disminueix la rellevància d'una paraula. (ej. < negre)
>	Augmenta la rellevància d'una paraula. (ej. > negro)
( )	Augmenta prioritat a l'expressió continguda en ella. ( ej. (casa blanca) )
~	Resta prioridad a la expresión (ej. ~roja)
*	Comença per (ej. social*)
“	Cometes. L'expressió continguda en elles s'interpreta literalment.

Valores Numéricos
Operador	Comportamiento
	Por defecto. Igual a. (ej. 120)
..	Rango. (ej. 100..120)
<	Valor menor que. (ej. <120)
<=	Valor menor o igual a. (ej. <=120)
>	Valor mayor que. (ej. >120)
>=	Valor mayor o igual a. (ej. >=120)